La possibilitat que es reprengui la guerra entre els Estats Units i l'Iran torna a inquietar l'Orient Mitjà. Vuit mesos després de l'inici del conflicte, la falta de claredat de Washington sobre els seus pròxims passos i les advertències militars de Teheran mantenen la població dels països del Golf Pèrsic en un estat d'incertesa. La principal preocupació ja no és només si hi haurà nous atacs, sinó quan podrien arribar i fins a quin punt tornarien a alterar la vida quotidiana.
A l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Bahrain, residents i treballadors estrangers busquen indicis que els permetin anticipar possibles interrupcions. El tancament d'escoles, les restriccions als desplaçaments i les cancel·lacions de vols són algunes de les eventualitats que condicionen les decisions de famílies i empreses. Alguns ciutadans nord-americans, fins i tot, es plantegen abandonar temporalment la regió davant la possibilitat d'una nova ofensiva.
El conflicte va començar al febrer, quan els Estats Units i Israel van atacar l'Iran i van matar el líder suprem Ali Khamenei. La resposta iraniana, amb el llançament de míssils balístics i drons contra diversos punts del Golf, va trencar la percepció de seguretat que durant dècades havia caracteritzat aquestes monarquies, malgrat la seva proximitat a nombrosos conflictes regionals.
Estancament diplomàtic
Ara, l'estancament militar i diplomàtic manté oberts tots els escenaris. El president nord-americà, Donald Trump, ha alternat les amenaces d'una nova intervenció amb missatges favorables a una solució negociada. Tot i assegurar que Washington no atacaria abans de les eleccions de mig mandat, no ha descartat reprendre les operacions posteriorment. Aquesta ambigüitat dificulta que els governs i la població de la regió puguin preparar-se.
Teheran, per la seva banda, també ha endurit el discurs. Les autoritats iranianes asseguren disposar de nous arsenals i adverteixen que, si es reprenen els combats, els atacs podrien estendre's a infraestructures de tota la regió. El nou líder suprem, Mojtaba Khamenei, ha ordenat una resposta sense limitacions geogràfiques davant de qualsevol amenaça. Són advertències que busquen reforçar la capacitat de dissuasió iraniana, però que també contribueixen a augmentar la inquietud entre els aliats de Washington.
Mentrestant, la via diplomàtica continua oberta, encara que sense avenços decisius. Qatar manté els contactes amb les autoritats iranianes i actua com a mediador, mentre que Washington assegura que les converses no s'han interromput. El secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, ha reiterat la disposició a negociar, però ha advertit que qualsevol acord haurà de garantir la seguretat dels Estats Units i abordar les preocupacions pel programa nuclear iranià.
Les posicions de partida, però, continuen allunyades. Teheran reclama que s'acceptin les seves condicions abans d'avançar, mentre que Washington no vol renunciar a les seves exigències de seguretat. La desconfiança també pesa sobre les negociacions: l'Iran recorda que en ocasions anteriors ha estat atacat mentre mantenia converses diplomàtiques.
En aquest context, la incertesa s'ha convertit en part de la vida quotidiana de la regió. A Bahrain, alguns residents encara arrosseguen l'impacte psicològic dels bombardejos. Alhora, empreses i institucions revisen els seus plans de contingència. Més enllà de les declaracions dels dirigents, milions de persones esperen ara un senyal clar que indiqui si la diplomàcia podrà evitar una nova escalada.