Una bomba de gairebé deu tones, capaç d'arrasar una extensa superfície i provocar una ona expansiva devastadora. És la GBU-43/B, coneguda per les sigles MOAB (Massive Ordnance Air Blast), que també té un altre sobrenom estret d'una altra interpretació d'aquest acrònim: Mother of All Bombs (la "mare de totes les bombes"), considerada l'arma més potent de l'arsenal nord-americà, només per sota de les bombes nuclears. El Pentàgon ha posat sobre la taula de Donald Trump la possibilitat d'utilitzar-la contra l'Iran, en una nova ofensiva que podria tenir lloc abans o després de les eleccions legislatives del novembre. Però darrere d'aquesta amenaça hi ha una qüestió que va més enllà de la seva extraordinària potència: Washington prepara realment un atac devastador o intenta intimidar Teheran i oferir a Trump una victòria política que pugui presentar als electors?
La MOAB és considerada l'arma convencional més destructiva de l'arsenal nord-americà. Segons una exclusiva de la CNN, basada en diversos responsables nord-americans coneixedors dels plans militars, les Forces Armades han elaborat noves opcions d'atac contra infraestructures energètiques i instal·lacions nuclears iranianes, entre les quals figura l'ús de la MOAB. La decisió correspondria exclusivament al president, que encara no ha autoritzat l'operació. La Casa Blanca evita confirmar-ne els detalls i es limita a recordar que Trump manté "totes les opcions sobre la taula" per impedir que l'Iran desenvolupi armes nuclears.
🚨🇺🇸🇮🇷 NEW: Trump's "wait until you see what we do to Iran" is the mother of all bombs... a fireworks show reportedly meant to be the final bookend on this war CNN reports the new packages target "a lot of energy infrastructure" plus nuclear sites including Pickaxe, with the 21,600-pound MOAB written in. One source said the strikes would come "prior to US retrograde," meaning hit, declare victory, pull out. The problem is physics. The MOAB is an air-blast weapon that flattens nine city blocks on the surface, and the officials pushing back say it was built for psychological operations, "definitely not designed as a deep penetration warhead." Pickaxe is under layers of GRANITE. One planner called it "a massive information operation type weapon that is great for huge area clearance but not much else." A fourth source called the options a "fireworks show" to give Trump an off-ramp, and another said the president "is almost compelled to do something." Without the ammunition to reach what matters, "you have to look at psychological effects." Earlier this week Trump told rallies to "wait until you see what we do to Iran." This is what: the biggest bang available, aimed at a mountain it can’t crack, timed to look like an ending. The scary part, and the sad part, is that it completely TRACKS with how this war has been conducted from day one. At this point, though, I think most people would agree that if letting Trump have his spectacle and take a curtain call is what it costs to end this conflict, it’s a price worth paying. Source: CNN / Writer: Daniel
— Mario Nawfal (@MarioNawfal) October 15, 2026
Com és la "mare de totes les bombes"?
La GBU-43/B va ser desenvolupada pels Estats Units el 2003, en plena preparació de la invasió de l'Iraq. És una bomba guiada per GPS, de 9,2 metres de longitud i unes 9,8 tones de pes, amb aproximadament 8,5 tones d'explosiu i una potència equivalent a unes 11 tones de TNT. Està dissenyada per explotar a poca altura sobre el terreny i generar una enorme ona expansiva capaç de destruir instal·lacions en superfície, concentracions de tropes i túnels poc profunds. La seva capacitat destructiva pot afectar una extensió equivalent a diversos blocs urbans, segons les condicions del terreny. Però té una limitació important: no està concebuda per penetrar a grans profunditats. Això la diferencia de les bombes antibúnquer com la GBU-57, coneguda com a Massive Ordnance Penetrator (MOP), que els Estats Units ja van utilitzar contra les instal·lacions nuclears soterrades iranianes al juny de l'any passat, desenvolupades específicament per perforar roca i formigó reforçat. Aquesta distinció és fonamental per entendre els dubtes sobre la seva possible utilització a l'Iran.
The US military has drawn up strike plans that could include the GBU-43/B Massive Ordnance Air Blast bomb (MOAB), its largest non-nuclear weapon, against Iranian energy infrastructure and nuclear sites, including Pickaxe Mountain. The plans would take effect if President Trump orders combat to resume. Sources told CNN the strikes would come before a US pullback from the CENTCOM AOR, which could let the administration declare victory and withdraw. Its effectiveness is doubtful, since the GPS-guided bomb likely cannot penetrate the granite-fortified, deeply buried sites. Its blast would mainly hit the surface and raise civilian casualty concerns near populated areas. The MOAB weighs 21,600 lbs and is over 30 feet long. Its size means it can only be delivered from the cargo hold of an MC-130 special operations aircraft, where a parachute drags it out on a pallet. It then falls toward its target, guided by GPS. Its blast yield is about 11 tons of TNT, and it has been used in combat only once, in Afghanistan in 2017, as seen in the footage.
— Comandante🎖️ (@commandante_) October 15, 2026
L'antecedent de l'Afganistan: Trump ja la va utilitzar el 2017
No seria la primera vegada que Trump recorreria a la mare de totes les bombes. El 13 d'abril del 2017, durant el seu primer mandat, els Estats Units van llançar una MOAB sobre un complex de túnels de l'Estat Islàmic a la província afganesa de Nangarhar, prop de la frontera amb el Pakistan. Va ser la primera utilització de la bomba en combat. Les autoritats afganeses van informar inicialment de la mort d'almenys 36 combatents jihadistes i de la destrucció de túnels i dipòsits d'armament. Les fonts oficials van assegurar que no s'havien produït víctimes civils, tot i que l'abast real de les conseqüències del bombardeig va ser objecte de debat.
Aquell atac també va tenir una dimensió propagandística. Les imatges de l'explosió, difoses pel mateix pentàgon, van fer la volta al món i van permetre a Trump exhibir la capacitat militar dels Estats Units. Nou anys després, la possibilitat de tornar a utilitzar la MOAB planteja una pregunta semblant: es tracta de destruir un objectiu concret o de demostrar fins on està disposat a arribar Washington?
The GBU-43/B MOAB, known as the “Mother of All Bombs,” is seen detonating in Afghanistan on April 13, 2017, during its only known combat use. The 21,600-pound conventional bomb was dropped on an ISIS-K cave complex in Nangarhar Province, targeting tunnels and hideouts used by Islamic State Khorasan Province militants.
— War Monitor (@WarMonitors0) October 15, 2026
Una bomba temible, però poc útil contra els búnquers iranians
Un dels possibles objectius és Pickaxe Mountain, una instal·lació excavada sota una muntanya on els serveis d'intel·ligència nord-americans i israelians sospiten que l'Iran protegeix elements del seu programa nuclear. El problema és que les instal·lacions estarien fortificades sota gruixudes capes de granit, una protecció que la MOAB difícilment podria travessar. "La MOAB és una arma de gran envergadura, concebuda per a operacions d'informació i molt eficaç per netejar grans extensions, però poc útil per a altres finalitats", explica a la CNN una font familiaritzada amb la planificació militar. I afegeix: "Definitivament, no està dissenyada com una ogiva de penetració profunda". Això significa que un atac podria produir una destrucció espectacular en superfície sense aconseguir neutralitzar les instal·lacions subterrànies. A més, el seu ús contra infraestructures energètiques comportaria un risc considerable de víctimes civils i de represàlies iranianes.
Focs artificials abans de les eleccions a l'horitzó?
Aquí apareix el component polític. Trump afronta les eleccions de mig mandat del novembre amb una guerra que s'ha tornat profundament impopular entre els nord-americans i sense haver aconseguit una sortida negociada després de més de sis mesos de bombardejos. Segons la CNN, a la Casa Blanca fa setmanes que busquen una fórmula que permeti al president proclamar una victòria i retirar les forces nord-americanes sense transmetre una imatge de derrota. Una de les opcions estudiades seria executar una última ofensiva contundent, presentar-la com el cop definitiu contra l'Iran i iniciar immediatament el replegament militar.
Una de les fonts consultades per la cadena descriu algunes de les alternatives com un autèntic "espectacle de focs artificials": una demostració de força de gran impacte visual i mediàtic, però sense garanties d'assolir els objectius estratègics de la guerra. La MOAB encaixaria en aquesta lògica de pressió psicològica. La seva utilització podria enviar a Teheran el missatge que Washington està disposat a elevar el nivell de destrucció, però també permetria a Trump exhibir contundència davant l'opinió pública nord-americana. La dimensió electoral és, per tant, una interpretació plausible dels plans revelats per la CNN, no una motivació demostrada.
El dilema de Trump: una gran explosió no garanteix una victòria
El Pentàgon elabora habitualment diferents escenaris militars perquè el president disposi d'alternatives. Que la MOAB figuri entre aquests plans no significa necessàriament que s'hagi decidit utilitzar-la. De fet, alguns responsables qüestionen que un nou bombardeig pugui doblegar el règim iranià o forçar-lo a acceptar les condicions de Washington. Trump ja ha anunciat que no preveu reprendre els atacs abans de les eleccions, però alguns assessors admeten que aquesta posició podria canviar. Mentrestant, l'administració continua buscant una sortida diplomàtica que inclogui la reobertura de l'estret d'Ormuz, una via estratègica per al comerç mundial de petroli.
L'arma més espectacular de l'arsenal convencional nord-americà podria resultar més eficaç per impressionar l'adversari que per derrotar-lo. La seva amenaça ja constitueix una forma de pressió, sense necessitat de llançar-la. Però, si Trump decideix fer-ho, haurà d'afrontar una qüestió que cap explosió, per poderosa que sigui, no pot resoldre per si sola: com convertir una demostració de força en el final d'una guerra.