Després de 225 dies atrapat en una posició de primera línia a l’est d’Ucraïna, un soldat d’infanteria ucraïnès conegut amb el sobrenom de “Kenya” va aconseguir caminar durant dos dies per recórrer onze quilòmetres i reunir-se finalment amb la seva unitat. Ho va fer evitant mines i drons, en una de les zones més perilloses del front, prop de Kostyantynivka, tal com recull la BBC.

Quan va arribar, el seu estat físic era extremament debilitat. Els seus músculs s’havien atrofiat després de més de set mesos en una trinxera, segons relaten fonts militars. El seu cas no és excepcional, sinó un exemple extrem de les dificultats que afronten les forces ucraïneses per mantenir la rotació de tropes en un front dominat per la vigilància aèria constant.

La 93a brigada mecanitzada ucraïnesa és una de les unitats encarregades de defensar aquest sector, considerat clau per contenir l’avanç rus cap a les últimes grans ciutats del Donbass sota control de Kíiv. Si Kostyantynivka caigués, Moscou podria pressionar des de tres direccions cap a Kramatorsk i Sloviansk, dos dels principals bastions ucraïnesos a la regió.

La guerra a Ucraïna canvia

El president rus, Vladímir Putin, ha qualificat el control del Donbass com un objectiu prioritari de la seva campanya militar, mentre que la intel·ligència ucraïnesa adverteix que el Kremlin podria preparar una nova ofensiva durant els mesos d’estiu. Malgrat això, diversos indicadors mostren un cert alentiment de l’avenç rus. Segons el portal de seguiment militar DeepState, les forces de Moscou van capturar la meitat de territori al Donbass a l’abril respecte al març, i molt menys que en mesos anteriors.

En aquest context, la guerra a la línia del front ha canviat profundament. Els combats tradicionals han deixat pas a un escenari dominat pels drons, que converteixen grans àrees del front en una anomenada “kill zone”, un espai on qualsevol moviment pot ser detectat i atacat en qüestió de minuts.

Segons testimonis de soldats, la presència humana a primera línia s’ha reduït a petites unitats que romanen en refugis improvisats, amb l’objectiu principal de mantenir posicions més que no pas avançar. “La major part del combat el fan els drons”, explica “Kenya”, que descriu un entorn en què sortir de la trinxera implica un risc constant de mort.

Condicions extremes

Els soldats es mouen sovint en grups molt reduïts, de dos o tres efectius, o fins i tot en motocicleta, bicicleta o a peu, intentant evitar la detecció dels sistemes aeris no tripulats. La velocitat, més que la protecció, s’ha convertit en un factor clau de supervivència.

Aquesta transformació del conflicte ha modificat també la logística militar. Els subministraments de menjar, aigua i munició sovint arriben a les posicions avançades a través de drons, tot i que aquests també són vulnerables a interferències i atacs. En molts casos, els lliuraments són irregulars o incomplets.

Les condicions de vida en aquestes posicions són extremes. Els soldats descriuen fred intens a l’hivern, amb temperatures que poden baixar fins als -25 °C, manca d’aigua potable i una alimentació molt limitada. En alguns casos, fins i tot la presència de rosegadors en els refugis dificulta la conservació dels aliments.

Altres testimonis recollits al front descriuen situacions encara més dures, com morts per hipotèrmia o atacs combinats de drons i artilleria en posicions subterrànies. En diversos casos, els soldats només han pogut sobreviure gràcies a sortides d’emergència improvisades en refugis destruïts.

L’Institut per a l’Estudi de la Guerra, amb seu als Estats Units, apunta que la intensificació dels atacs ucraïnesos a les línies logístiques russes podria haver contribuït a frenar parcialment l’avenç de Moscou les darreres setmanes. Tot i això, els analistes coincideixen que el front del Donbass s’ha convertit en un espai d’alta estabilitat tàctica i enorme desgast humà, on cap dels dos bàndols aconsegueix avançaments decisius.

En aquest escenari, els soldats de primera línia continuen sent imprescindibles. “Sense la infanteria, el front s'ensorraria”, resumeix un dels combatents. Una afirmació que reflecteix el paradoxal equilibri d’una guerra on la tecnologia domina el camp de batalla, però encara depèn, en última instància, de la presència humana sobre el terreny.