L'entorn del Palau Nacional d'Haití, situat en la capital del país, és escenari d'intensos tirotejos en la nit d'aquest divendres, que han anat en augment, segons va poder comprovar EFE. Els trets s'escolten als voltants del Palau Nacional, en una àmplia zona que va des de Champ de Mars a Nazon, Lalue, Canape-Vert i Turgeau, en ple centre de Port-au-Prince. En aquests moments la situació és de gran confusió, com si hi hagués atacs en diverses zones, i algunes versions no descarten que l'objectiu de les bandes armades sigui intentar prendre's el Palau Nacional. A més, algunes imatges mostren grans forats en els murs de l'aeroport de la capital.
La jornada havia transcorregut en aparent calma en la zona metropolitana de Port-au-Prince i tan sols en la tarda es van registrar trets esporàdics. La tensió i la violència s'han incrementat exponencialment en la capital després que el 28 de febrer es conegués que el primer ministre haitià, Ariel Henry, s'havia compromès a celebrar eleccions abans de finals d'agost de 2025. La violència va arribar al seu punt àlgid el dissabte passat, quan les bandes van entrar en els dos principals penals en la capital, la qual cosa va permetre la fugida de més de 3.000 presos.
Henry, la sortida del qual del poder persegueixen les bandes armades, està a Puerto Rico, després de diverses jornades en parador ignorat. El primer ministre, la màxima autoritat del país després de l'assassinat en 2021 del president Jovenel Moïse, és ara objecte de pressions tan internes com en l'exterior perquè afavoreixi una transició que ajudi a frenar l'aguda crisi i l'extrema violència al país. Haití està a l'espera del desplegament d'una missió multinacional de suport a la seguretat liderada per Kenya i que l'octubre passat va aprovar Nacions Unides.
Pressió per un canvi de govern a dins i fora del país
Ariel Henry rep cada vegada més pressions a favor d'una transició que permeti alleujar la crítica situació al país, crides que no sols venen de l'interior, amb manifestacions que exigeixen la seva renúncia, sinó que també es multipliquen les veus des de l'exterior que demanen un canvi. Precisament per a tractar la transició, aquest divendres es va anunciar una sessió especial de la Comunitat del Carib (Caricom) que tindrà lloc el dilluns en la capital de Jamaica i en la qual també participaran l'ONU i altres actors internacionals.
La finalitat d'aquesta cita, d'acord amb el portaveu de la secretaria general de Nacions Unides, Stéphane Dujarric, és "fomentar el suport per a una restauració de les institucions democràtiques al més aviat possible". Segons fonts d'alt nivell en l'ONU, l'únic missatge que Caricom té per a Henry és demanar-li la seva dimissió, extrems que presumiblement secunden alguns dels països més influents a Haití, com els Estats Units i el Canadà. Aquesta mateixa setmana el president de torn de Caricom, el mandatari de Guyana Irfaan Ali, es referia a la falta d'acord entre les diferents forces a Haití: "Hem estat treballant contrarellotge i, malgrat les moltes reunions, no hem estat capaces d'aconseguir encara cap forma de consens entre el Govern i les parts interessades de l'oposició, societat civil, sector privat i organitzacions religioses".
Ali va subratllar "la urgent necessitat de consens" per a trobar una solució liderada per Haití davant una "complexa" situació agreujada per "la falta de les institucions claus funcionant, com la Presidència i el Parlament", així com la violència. El temps constreny i les pressions refermen sobre Henry. El secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, li va reiterar "la urgent necessitat d'accelerar la transició cap a un govern més ampli i inclusiu" en una conversa telefònica que buscava "avançar" en la solució a la crisi haitiana.
Protestes als carrers i violència creuada
Les pressions també se succeeixen des de l'interior d'Haití, on alguns actors esperen la instal·lació d'un consell presidencial de transició i on la violència ha augmentat de manera exponencial des del 28 de febrer a les mans d'unes poderoses bandes armades que asseguren perseguir la sortida del poder d'Haití i que terroritzen a la població amb les seves matances, segrestos, violacions i atacs. Segons un acord polític de 2022, el mandat de Henry havia de concloure el passat 7 de febrer, però el primer ministre segueix en el poder i fa uns dies es va conèixer el seu compromís de celebrar eleccions a tot tardar l'agost de 2025, després de la qual cosa va augmentar la tensió.
A Port-au-Prince desenes de persones van sortir el dijous als carrers per a exigir la seva renúncia, una manifestació convocada pel partit polític Pitit Dessalines, dirigit per l'exsenador Moise Jean Charles, i que va ser dispersada per la Policia amb gasos lacrimògens. Aquesta protesta es va produir el mateix dia en què el Govern haitià va prorrogar un mes l'estat d'emergència en el departament de l'Oest, on està Port-au-Prince, i va prolongar per quatre dies el toc de queda, al mateix temps que prohibia qualsevol manifestació.