“He signat molts documents, però després de posar la meva signatura en aquest, van passar moltes coses”. Halil Ibrahim parla amb El Nacional per denunciar la purga d'Erdogan de milers de professors universitaris. El seu lloc de treball era a la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat d’Istanbul, gaudia d’una bona posició laboral, impartia diverses assignatures i coordinava alguns departaments.

Halil turquia academics 1 Halil Ibrahim

Tot i així, la massacre arriba a tothom. Tal com van fer milers com ell, va signar el famós manifest "No formarem part d’aquest crim", impulsat per Acadèmics per la Pau. El col·lectiu acadèmic, de forma poc organitzada, va demanar el restabliment de les negociacions de pau amb el Kurdistan turc mitjançant una recollida de signatures. Segons destaca el jove professor, “Erdogan va començar a atacar els acadèmics perquè havien fet aquella petició. Ens va començar a insultar i vaig pensar que el nostre temps s’havia acabat”.

De la manera més inversemblant, el president turc va relacionar un atac del Daesh amb el col·lectiu i va acusar-los de terroristes. Segons Erdogan, existeixen nexes entre el PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) i l’Estat Islàmic. D’aquesta manera, i sota l’estat d’emergència prorrogat des del juliol de 2016, amb el pretext del cop d’Estat, Erdogan està purgant tot aquell que no es posicioni a favor seu. Tot i així, la neteja de qualsevol que no pensi com ell va començar abans del cop d'Estat del juliol de 2016.

“He tingut molta sort”

Amb tot, Halil es considera afortunat per haver estat un dels primers acadèmics a ser acomiadat de la seva feina. Segons explica, va rebre un missatge a Facebook d’un amic sol·licitant la signatura en el document. Dies després d'haver-ho fet, Erdogan va començar a atacar els professors i ell mateix va rebre la trucada del secretari general de la universitat: "Em va interrogar i em va demanar que li presentés per escrit una explicació dels motius per haver signat. El 15 de gener vaig ser suspès i 4 dies després em van acomiadar”.

"Sóc un dels que ha tingut més sort perquè vaig ser colpejat més aviat, per això no he tingut complicacions i vaig abandonar el país prou d'hora. Pel fet d'haver estat dels primers, vaig poder trobar feina més fàcilment. Evidentment, totes les persones que he deixat enrere no van tenir tanta sort. Molts dels meus amics no poden marxar del país ni trobar feina. És una situació desesperada."

A partir de llavors, es va unir al col·lectiu que va impulsar la petició de pau i va començar a donar conferències arreu del país, tot i el perill. Més tard, va ser convidat a fer-ho als Estats Units: “A l’abril vaig ser a diverses universitats, com les de Carolina, Harvard, Florida i Virginia”. A l’última s’hi va poder quedar per acabar el doctorat i poc després es disposava a tornar.

“Al juliol havia d'anar a Turquia, però hi va haver el cop d’Estat i el meu vol va ser cancel·lat. Dos mesos després, vaig preferir anar a Alemanya”. Gràcies als fets, Halil va decidir no entrar al país que podria haver significat la seva pròpia presó.

Halil turquia academics 5 Halil Ibrahim

Sense nacionalitat

Una presó a l’aire lliure no és altra que la mateixa Turquia, naturalment. La purga d’Erdogan va més enllà de perdre la feina: també pots perdre la llibertat. Molts acadèmics han estat conduïts de les aules a les garjoles, d’altres han perdut el passaport i ni tan sols poden trobar feina fora del país. Sense passaport ni feina, viuen de l’almoina. El seu nom figura en el llistat de ‘persona non grata’ i ningú no es mulla per contractar una persona assenyalada per un govern que es troba en la deriva més autoritarista dels últims anys. Halil, per la seva banda, no sap si li han retirat el passaport, ja que està exiliat. Segons destaca, no pot ni comprovar-ho.

"Si demano a un amic policia que ho miri, la mateixa policia i la intel·ligència n'és informada i investiga per què ho has fet. No ho pots ni mirar. No ho saps fins que no intentes abandonar el país i et retiren el passaport. Aquest és el teu final. No pots ni tenir una feina amb ONG internacionals. El sofriment i la tragèdia són enormes."

Sota les condicions de l’estat d’emergència, el Govern publica cada mes el butlletí general de l’Estat aprovat pel consell de ministres. Aquest document serveix als ciutadans de guia per saber la seva situació laboral: si hi apareix el seu nom, ja no treballen més. Halil no va esperar a veure’s al BOE turc i va decidir buscar el seu lloc a milers de quilòmetres, per no formar part dels milers de companys purgats.

"El meu passaport, pel que en sé, no està cancel·lat. Però és en el moment en què surts quan ho saps. Aquest és el gran risc. L'altre risc són els decrets d'Erdogan per eliminar a segons qui del servei públic per tota la vida. Jo no hi he estat inclòs, però si em passés seria el final de la meva vida civil."

La purga acadèmica no està només dirigida als signants d'un document que tan sols demana la pau. Milers de professors han rebut la notícia que eren acomiadats per motius diversos; sobretot, perquè pertanyen a grups que no pensen com el president Erdogan. De fet, molts dels acadèmics que avui han caigut en desgràcia són membres de sindicats d'esquerres, grups opositors que l'AKP vol eliminar del mapa, o es declaren seguidors del segon partit més votat del país i principal opositor, l'HDP

Halil destaca que no té por, tot i que admet que està "preocupat" i sent molta "frustració". "No mereixem aquest nivell de mal govern", destaca.

De l'obertura inicial d'Erdogan trucant a les portes d'Europa a l'autoritarisme present hi ha poc temps de diferència. Halil tem per les futures generacions, les mateixes que havien de convertir la seva Turquia en un país obert al món, un país que avui dia tanca les portes i empresona el seu propi talent.