El passat 28 de febrer, durant el primer dia de l’atac conjunt d’Israel i els Estats Units contra l’Iran en el marc de l’operació batejada com Fúria Èpica, un atac va impactar contra una escola primària a la ciutat de Minab que va provocar la mort d’almenys 175 persones, la majoria d’elles nenes en edat escolar. Una investigació preliminar de la intel·ligència estatunidenca ha determinat que l’exèrcit dels Estats Units seria el responsable de la tragèdia a l’escola Shajarah Tayyebeh. L’exèrcit dels EUA va atacar aquell dia un complex utilitzat per l’Armada del Cos de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran (IRGC, per les sigles en anglès) adjacent a l’escola, que en el passat havia estat un edifici part d’aquest complex. Segons indica la investigació, els resultats de la qual encara són preliminars, insisteixen, els oficials del Comandament Central haurien creat coordenades dels objectius militars utilitzant informació desactualitzada de l’Agència d’Intel·ligència de Defensa, que és l’encarregada de determinar els objectius mitjançant imatges i mapes, que estarien desactualitzats. Organitzacions de drets humans com Amnistia Internacional o Human Rights Watch han demanat que els responsables de la decisió retin comptes per no haver pres les precaucions necessàries per evitar la mort de civils, com indica el dret internacional que s’ha de fer en un conflicte armat.
L’escola primària per a nenes Shajarah Tayyebeh es trobava en un edifici que havia format part del complex que l’Armada de l’IRGC tenia a la ciutat de Minab i que va ser l’objectiu d’un atac de l’exèrcit dels Estats Units el 28 de febrer, el primer dia del conflicte a l’Orient Mitjà que encara dura. Mentre Israel es va centrar a localitzar i eliminar el lideratge polític de la República Islàmica, els EUA van concentrar el foc en els principals objectius militars al sud i l’oest de l’Iran. Entre ells, el complex militar de Minab. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha intentat reiteradament culpar l’Iran de la mort de civils en l’atac a l’escola, dient que era la seva “opinió” que el míssil Tomahawk que hauria impactat contra l’escola havia estat llençat per l’Iran. L’Iran disposa de míssils de creuer amb tecnologia similar als Tomahawk estatunidencs, no disposa d’aquest model concret d’armament. “Són molt imprecisos, com sabeu, amb les seves municions. No tenen cap mena de precisió. Ho va fer l'Iran”, afirmava Trump el passat diumenge 8 de març en declaracions des de l’Air Force One. Les investigacions en marxa, però, així com els vídeos verificats de l’incident i les troballes al lloc dels fets, només fan que augmentar les possibilitats que l’exercit dels EUA sigui el culpable directe de la mort de desenes d’infants en aquell atac. Un sergent retirat de l’exèrcit, Wes Bryant, deia en declaracions a la cadena PBS que “en conjunt, amb tota la resta d'informació que tenim, aquest objectiu de tot el complex, els vídeos del Tomahawk, les restes del Tomahawk, el segell distintiu d'un atac estatunidenc, dic que és bastant improbable en aquest moment [que fos resultat d’un míssil iranià errat, tal com afirmaven els EUA en un primer moment]”.
Mapes desactualitzats
Tot i que les persones properes a la investigació indiquen que hi ha moltes preguntes a resoldre sobre per què es va servir informació desactualitzada i per què ningú la va comprovar abans dels atacs, algunes no es mostren sorpreses de què hagi passat. De fet, el sergent Wes Bryant treballava al Centre de Protecció de Civils del Departament de Defensa (ara de Guerra) dels EUA fins que l’administració Trump va reduir el seu tamany per les retallades del DOGE. Funcionaris dels EUA afirmen que amb les retallades impulsades pel secretari Pete Hegseth i el Departament d’Eficiència Governamental que va liderar Elon Musk, van reduir en un 90% l’oficina del Pentàgon dedicada a evitar morts de civils i en dues terceres parts la del Comandament Regional de l’Orient Mitjà de l’exèrcit. “Això té un efecte cascada”, diu el sergent, que afirma que afectaran “exactament en com s’acaben executant les operacions”. Segons indica la investigació de l’exèrcit estatunidenc, la “codificació d’objectius” que l’Agència d’Intel·ligència de Defensa, encarregada de fixar objectius en la guerra, indicava que l’escola era un objectiu militar quan es va enviar al Comandament Central. Els treballadors del Comandament Central són els responsables de verificar la informació que reben de les agències d’intel·ligència, però tot apunta que això no es va fer correctament i l’objectiu s’hauria concretat sobre mapes desactualitzats.
L’escola va formar part del complex
Segons indiquen les investigacions visuals realitzades amb imatgeria satel·litària disponible, l’edifici on hi havia l’escola, i que va resultar atacat per, probablement, un míssil estatunidenc, havia format part del complex naval de l’IRGC en el passat. Les imatges que ha pogut recopilar aquest diari a través de l’eina Google Earth mostren clarament que, en un punt entre 2012 i 2016, l’edifici on es trobava l’escola, encerclat en groc, hauria estat separat del complex de l’IRGC a la ciutat mitjançant una tanca, i s’haurien obert nous accessos des del carrer cap a l’escola. Les imatges del satèl·lit també mostren marques en les zones asfaltades per delimitar àrees de joc amb pintura blanca, així com la pintura en colors vius (blaus i roses) en algunes parets exteriors de l’escola. Queda per determinar, doncs, com és possible que la intel·ligència militar estatunidenca no comprovés l’estat actual del complex ni tampoc de les dades disponibles per delimitar objectius militars. Aquest procés és complex expressament per evitar el màxim possible les baixes civils en conflictes armats i hi participen diverses agències.
A part de la ja mencionada Agència d’Intel·ligència de Defensa (DIA, per les sigles en anglès), l’administració estatunidenca disposa de l’Agència Nacional d’Intel·ligència Geoespacial (NGA), que es dedica a proporcionar i examinar imatges satel·litàries de potencials objectius militars. Si les dades per determinar objectius de l’AID són antigues, s’espera que els funcionaris de defensa utilitzin les imatges de l’NGA per verificar la validesa dels seus objectius. Ara per ara, s’ha descartat que l’error provingués de l’ús d’eines d’intel·ligència artificial com Claude, que es fa servir a l’NGA per identificar punts d’interès militar. Les persones coneixedores de la investigació indiquen al The New York Times, que “l’error” hauria estat el resultat d’un comú, però a l’hora devastador, error humà en temps de guerra.
Un crim de guerra?
Segons les normes de la guerra aplicables al conflicte armat a l’Iran, les forces atacants ho han de fer tot al seu abast per verificar que els objectius són objectius militars. En cas que es descobreixi que l’objectiu no és militar, han de cancel·lar l’atac. Tot i que els atacants estiguessin marcant com a objectiu una estructura militar, objectiu legítim en la guerra, les convencions sobre la guerra prohibeixen les accions que puguin causar un “dany civil desproporcionat comparat amb els guanys militars esperats de l’atac”, segons indiquen des de l’organització Human Rights Watch. La mateixa entitat indica que les investigacions en marxa haurien de determinar si els responsables van actuar “deliberadament o negligent” en l’atac, i això suposaria un crim de guerra. “Si els atacants no van identificar l'edifici com una escola i, així i tot, van continuar amb l'atac, això indicaria una negligència greu en la planificació de l'atac i apuntaria a una vergonyosa fallada de la intel·ligència per part de l'exèrcit nord-americà i a una greu violació del dret internacional humanitari”, afirma Erika Guevara-Ross, directora de Recerca, Incidència, Polítiques i Campanyes d’Amnistia Internacional.