La victòria de Péter Magyar a les eleccions del 12 d’abril marca un punt d’inflexió en la política d’Hongria després de 16 anys de govern de Viktor Orbán. Amb una majoria de dos terços al Parlament, el líder del partit Tisza no només té el control legislatiu, sinó també la capacitat de reformar la Constitució i desmuntar l’arquitectura institucional construïda pel seu predecessor.

Des del primer moment, Magyar ha combinat un discurs contundent contra la corrupció amb una promesa clara: restaurar l’estat de dret i la separació de poders. Tot i la pressió dels seus votants per depurar responsabilitats dins l’entorn d’Orbán, ha insistit que no impulsarà “justícia sumària” i que el paper del govern no és decidir condemnes, sinó garantir la independència judicial.

Aquest equilibri entre ruptura i continuïtat genera expectatives, però també dubtes. El fet que Magyar provingui del mateix entorn polític de Fidesz i concentri tant poder obliga a observar amb atenció fins a quin punt complirà el seu compromís de no reproduir les dinàmiques del passat.

Reformes institucionals i pols amb el poder establert

El nou escenari polític ja ha començat a generar tensió amb institucions clau. Magyar ha exigit la dimissió del president Tamás Sulyok, a qui considera vinculat a l’antic règim, i ha advertit que, si no ho fa, utilitzarà la seva majoria parlamentària per forçar-ne la sortida. Paral·lelament, ha anunciat una de les mesures més controvertides: la suspensió temporal dels informatius dels mitjans públics fins que deixin de funcionar com a “propaganda” del govern anterior. Segons el líder de Tisza, aquesta decisió és necessària per reconstruir un sistema mediàtic independent, tot i que obre un debat intens sobre els límits de la intervenció política en els mitjans.

Aquestes iniciatives evidencien la voluntat de trencar amb l’etapa anterior, però també posen sobre la taula el repte de fer-ho sense erosionar els principis democràtics que diu voler restaurar.

El retorn a Europa i el factor Brussel·les 

Un dels eixos centrals del nou govern serà la relació amb la Unió Europea. Sota Orbán, Hongria havia quedat progressivament aïllada, amb milers de milions d’euros en fons bloquejats per vulneracions de l’estat de dret. Ara, Magyar busca un “reset” amb Brussel·les per recuperar aquests recursos. En joc hi ha fins a 32.000 milions d’euros, una xifra equivalent a prop del 15% del PIB hongarès. El desbloqueig d’aquests fons dependrà del compliment de reformes en matèria judicial i anticorrupció, així com de la credibilitat del nou govern.

Per a la UE, el repte és doble: mostrar suport a un govern que promet gir europeista sense renunciar a la pressió perquè aquest canvi sigui real. L’experiència recent amb altres països, com Polònia, ha demostrat que un suport massa ràpid pot debilitar les reformes a llarg termini.

Entre l’europeisme i els equilibris interns

Malgrat el seu perfil proeuropeu, Magyar no representa una ruptura total amb totes les polítiques d’Orbán. Ha deixat clar que mantindrà posicions restrictives en immigració i que no té previst enviar armes a Ucraïna, tot i que podria suavitzar el bloqueig sistemàtic de decisions europees.

A més, ha defensat la importància de mantenir relacions amb els Estats Units, governats per Donald Trump, tot i les tensions recents i la implicació nord-americana en la campanya electoral hongaresa a favor d’Orbán. Aquest posicionament respon a la necessitat de mantenir una base electoral heterogènia, que inclou des de votants liberals fins a sectors conservadors desencantats amb l’antic govern.

El risc de la frustració i el futur polític

L’amplitud de la victòria de Magyar també té una cara menys visible: la desaparició pràctica de l’oposició tradicional al Parlament. Això pot generar frustració entre sectors que, tot i haver contribuït a la derrota d’Orbán, no veuen representades totes les seves posicions.

El repte per al nou primer ministre serà, per tant, construir un sistema realment plural i evitar que la concentració de poder acabi reproduint els mateixos problemes que ha promès resoldre. Mentrestant, Orbán ja ha començat a preparar el terreny per a un possible retorn polític en el futur. El gir d’Hongria cap a Europa és, sens dubte, una oportunitat històrica. Però el seu èxit dependrà tant de les decisions de Budapest com de la capacitat de Brussel·les per gestionar aquest nou equilibri amb fermesa i visió estratègica.