Colòmbia ha canviat de rumb. Quatre anys després de convertir Gustavo Petro en el primer president d’esquerres de la seva història contemporània, el país ha entregat el poder a Abelardo de la Espriella, un advocat penalista sense experiència prèvia en càrrecs electes que arriba a la Casa de Nariño amb un programa de mà dura, conservador en els valors i liberal en bona part de les seves receptes econòmiques. El canvi va molt més enllà de l’alternança entre esquerra i dreta. De la Espriella pretén revisar algunes de les principals apostes de l’etapa Petro: la negociació amb els grups armats, la transició energètica, l’augment del pes de l’Estat i una política exterior que havia acostat Bogotà als governs progressistes de la regió i havia reforçat els vincles amb la Xina. El nou president vol situar Colòmbia en un espai polític diferent: el del club dels governs llatinoamericans que prioritzen la seguretat, reivindiquen els valors conservadors i busquen una relació privilegiada amb els Estats Units de Donald Trump.
De la Espriella arriba amb voluntat de ruptura. Vol substituir negociació per pressió militar, transició energètica per explotació de recursos, més impostos per una administració més petita i la política exterior de Petro per una aliança renovada amb els Estats Units. També pretén introduir una dimensió religiosa i conservadora molt més explícita en el discurs del poder. Però entre el programa electoral i la transformació efectiva del país hi ha una distància considerable. El nou president haurà de negociar amb el Congrés, respectar les decisions de la Cort Constitucional, gestionar una societat profundament polaritzada i afrontar un conflicte armat que cap govern colombià ha aconseguit resoldre definitivament.
Però per marcar intencions, De la Espriella ha començat el gir de 180 graus que li vol donar al país en l'àmbit on té més marge d'actuació. Poques hores després de la investidura, el nou govern colombià ha anunciat el reconeixement de la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental. És una decisió especialment simbòlica perquè Petro havia restablert el 2022 les relacions diplomàtiques amb la República Àrab Sahrauí Democràtica. I el pròxim pas que ha anunciat el nou president és restablir les relacions amb Israel. En política exterior, com en molts altres àmbits, Abelardo de la Espriella vol començar gairebé des de zero. I seguir el rastre marcat per Trump.
1. "Firmes per la pàtria!"
El patriotisme és un dels pilars del discurs de De la Espriella, començant pel mateix nom del seu moviment, Defensores de la Patria, i continuant per una litúrgia política carregada de símbols d’autoritat, religió i identitat nacional. El nou president presenta la seva arribada al poder com una missió per “recuperar” Colòmbia després dels anys de l’esquerra i associa constantment la pàtria amb conceptes com l’ordre, la seguretat, la família i els valors cristians. La salutació militar amb què acostuma a tancar els seus discursos, sovint acompanyada del lema “Firmes per la pàtria!”, s’ha convertit en una de les imatges més recognoscibles d’aquesta manera de fer política. És un patriotisme que no es limita a reivindicar els símbols nacionals: De la Espriella el converteix en el fil que uneix bona part del seu projecte, des de la mà dura contra els grups armats fins a la defensa dels valors tradicionals i la promesa de retornar autoritat a l’Estat.
2. Seguretat: s’acaba la "pau total"
El canvi més immediat es produirà probablement en la política de seguretat. Petro havia apostat per la denominada "pau total”: negociar simultàniament amb guerrilles i altres organitzacions armades per intentar reduir una violència que, amb formes diferents, acompanya Colòmbia des de fa més de sis dècades. De la Espriella considera esgotada aquesta via. "L'hora del diàleg ha acabat", va proclamar després de prendre possessió. La seva alternativa és un ultimàtum als grups armats: sotmetre’s a la justícia o afrontar tota la capacitat militar de l’Estat. El nou president planteja bombardejar campaments i carregaments de narcotraficants, recuperar les fumigacions dels cultius de coca, modernitzar les forces de seguretat i construir megapresons, a l'estil del seu admirat Bukele. També ha proposat crear fronts ciutadans de seguretat en grans ciutats.
🔴 🇨🇴 Donald Trump a un nouvel allié en Amérique du sud : Abelardo de la Espriella vient d'être investi président de la Colombie. A 48 ans, cet avocat millionnaire, novice en politique, a juré de défendre la démocratie "par la raison ou par la force". #JT13H pic.twitter.com/sm9M6afHtL
— franceinfo (@franceinfo) August 8, 2026
L’arribada de De la Espriella també pot modificar l’arquitectura institucional creada després de l’acord de pau del 2016 amb les FARC. El president és especialment crític amb la Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP), el tribunal de justícia transicional encarregat d’investigar els crims més greus comesos durant el conflicte. El simbolisme de la investidura va ser revelador. El president de la JEP no hi va ser convidat, igual que els expresidents Juan Manuel Santos —artífex de l’acord amb les FARC— i Ernesto Samper. Sí que hi van assistir Álvaro Uribe, Iván Duque, Andrés Pastrana i César Gaviria. De la Espriella, però, ha promès que no impulsarà una nova Constitució. Això és important perquè significa que, almenys d’entrada, haurà de desenvolupar el seu projecte dins de les institucions existents. I aquí apareix un dels seus principals límits: ser president no significa tenir les mans lliures. El Congrés, la Cort Constitucional i altres tribunals poden frenar o modificar algunes de les seves iniciatives. La profunditat del gir dependrà, per tant, no només de la voluntat presidencial, sinó de la capacitat de De la Espriella per construir majories polítiques.
Colombia tiene nuevo presidente 🇨🇴.
— Patricia Janiot (@patriciajaniot) August 8, 2026
El mandatario Abelardo de la Espriella pronunció un discurso de una hora y 10 minutos en el que habló de planes, acciones concretas, ofrecimientos y advertencias.
De la Espriella inicia su mandato de cuatro años con varios mensajes a… pic.twitter.com/mzHzw5Uumo
L'altre gran pregunta continua sense resposta: si la superioritat militar de l’Estat serà suficient per controlar territoris on guerrilles, narcotraficants i altres grups criminals disposen d’arrelament i recursos. Colòmbia ja ha experimentat polítiques de mà dura. Van permetre debilitar les guerrilles en determinats períodes, però també van estar acompanyades d’abusos i de l'expansió d'estructures paramilitars. Aquest precedent explica la inquietud que desperten iniciatives com els nous fronts ciutadans de seguretat.
3. Economia: menys Estat i adeu a alguns impostos de Petro
El segon gran canvi serà econòmic. De la Espriella vol congelar la despesa pública, reduir l’estructura de l’Estat i reformar el sistema fiscal. Una de les mesures que ja ha anunciat és l’eliminació de l’impost sobre el patrimoni impulsat durant l’etapa Petro. El missatge busca marcar distàncies amb l’anterior govern: menys pressió fiscal sobre el capital, menys administració i un entorn més favorable a la inversió privada. Però el nou president no planteja desmantellar completament la xarxa social. Ha assegurat que mantindrà els programes destinats als sectors més pobres. La qüestió serà quadrar les dues promeses. Reduir impostos i despesa al mateix temps que es preserven programes socials obligarà el govern a trobar nous ingressos o a decidir on concentra les retallades. I aquí entra en escena una altra de les grans ruptures amb Petro: l’energia.
4. Petroli i 'fracking': marxa enrere en la política energètica
Si Petro volia preparar Colòmbia per reduir progressivament la seva dependència dels combustibles fòssils, De la Espriella vol tornar a convertir els hidrocarburs en un dels motors de creixement. El nou president ha anunciat que reforçarà Ecopetrol i buscarà explotar nous jaciments, inclòs mitjançant el controvertit ‘fracking’ o fracturació hidràulica, una tècnica per extreure petroli o gas atrapats en roques subterrànies que no es poden obtenir fàcilment amb els pous convencionals. Consisteix a perforar el terreny —primer verticalment i sovint després horitzontalment— i injectar-hi aigua, sorra i productes químics a molta pressió. Aquesta pressió provoca petites fractures a la roca, per les quals poden sortir el gas o el petroli. Els partidaris argumenten que permet explotar reserves abans inaccessibles, augmentar la producció energètica i reduir la dependència exterior. Els detractors alerten del gran consum d’aigua, possibles contaminacions d’aqüífers, emissions de metà i de la sismicitat induïda que pot generar la injecció de fluids.
Aquest gir en la política energètica és un canvi important per a una economia en què el petroli continua tenint un pes considerable en les exportacions i en els ingressos públics. La filosofia del nou govern és que Colòmbia no ha de renunciar a explotar els recursos que té mentre continuï existint una demanda internacional. Aquesta política també aproxima Bogotà al discurs energètic de Trump, que ha convertit l’expansió dels combustibles fòssils en una de les seves banderes econòmiques.
5. Colòmbia torna a mirar cap a Washington
Probablement és en política exterior on el canvi es podrà veure amb més rapidesa. La relació entre Petro i Trump havia estat complicada. Amb De la Espriella, la Casa Blanca guanya un aliat. El president colombià ha expressat repetidament la seva afinitat amb Trump i vol reforçar la cooperació política, militar i de seguretat amb els Estats Units. Colòmbia entra així en el grup de governs llatinoamericans que mantenen una relació política estreta amb l’actual administració nord-americana, en un moment en què la regió viu una clara recomposició ideològica. Per a Washington, Colòmbia no és un país qualsevol. És un dels seus principals socis històrics a Amèrica Llatina, un actor fonamental en la lluita contra el narcotràfic i una peça geopolítica important tant al Carib com a Sud-amèrica. La presidència de Petro havia introduït més autonomia en aquesta relació. De la Espriella vol tornar a situar l’aliança amb els Estats Units al centre de la política exterior.
6. Del Sàhara a Israel: les primeres conseqüències del gir
El reconeixement de la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental permet entendre fins a quin punt pot arribar aquesta reorientació. El govern Petro havia recuperat les relacions amb la República Sahrauí, congelades des del 2001. El nou executiu ha revertit aquesta política pràcticament en el moment d’arribar al poder. Bogotà justifica la decisió per la voluntat de construir una nova relació estratègica amb Rabat. Els dos governs estudien intensificar les inversions i fins i tot negociar un tractat de lliure comerç. No serà l’únic moviment. De la Espriella també ha anunciat la reobertura de l’ambaixada colombiana a Israel, després que Petro trenqués les relacions diplomàtiques arran de la guerra de Gaza. En paral·lel, vol trencar relacions amb Cuba i Nicaragua, governs que qualifica de "tiranies", i tancar 14 ambaixades i 15 consolats. El mapa diplomàtic colombià, per tant, canviarà: més proximitat amb Washington, Israel i governs conservadors; més distància respecte a Cuba, Nicaragua i altres aliats de l’esquerra llatinoamericana. També serà interessant com gestiona la frontera amb Veneçuela i la relació amb Caracas després de l’acostament de Petro a Maduro; i migració, perquè ja s’ha posicionat contra la immigració "il·legal" i "descontrolada".
Bogota bascule. 🇨🇴
— Sahara Policy Index (@saharapolicy) August 8, 2026
La Cancillería colombienne reconnaît la souveraineté du Maroc sur le Sahara occidental. Annonce faite lors de la première rencontre du vice-président Restrepo et du chef de la diplomatie Omar Bula avec Nasser Bourita, présent à Cali pour l'investiture de De la… https://t.co/k8zLiqw8LJ pic.twitter.com/IMwcJ8Md8O
7. Què passarà amb la Xina?
Aquest és un dels interrogants geopolítics més importants. Durant el govern Petro, Colòmbia va aprofundir les relacions econòmiques amb la Xina, enmig de la creixent competència entre Pequín i Washington per guanyar influència a Amèrica Llatina. De la Espriella no ha definit amb el mateix detall què farà amb Pequín. Un acostament molt intens als Estats Units podria dificultar alguns projectes xinesos, però trencar o reduir dràsticament els vincles amb la segona economia mundial també tindria costos per a Colòmbia. Aquí el pragmatisme econòmic pot acabar imposant-se a l’afinitat ideològica. Els analistes adverteixen que la manera com De la Espriella gestioni aquest equilibri serà una de les millors proves per determinar fins a quin punt la seva política exterior serà estrictament trumpista o conservarà marges d’autonomia.
8. La “batalla cultural” arriba al govern
El canvi no serà només econòmic o geopolític. De la Espriella parla explícitament d’una “batalla cultural” contra l’esquerra i el que denomina ‘wokisme’. La religió cristiana ocupa un lloc central en el seu discurs polític. La seva investidura ja va oferir una imatge poc habitual en un Estat constitucionalment laic. Hi van participar representants religiosos i el president va acabar una de les seves intervencions amb un “¡Viva Cristo Rey!”. Els nomenaments als ministeris d’Educació i Cultura també indiquen la direcció del govern. La incògnita és fins on arribarà aquesta agenda. Els sectors feministes i LGBTIQ+ temen intents de limitar drets sexuals i reproductius, especialment l’accés a l’avortament. De la Espriella disposarà de capacitat per impulsar iniciatives conservadores i donar suport a bancades afins al Congrés, però modificar drets consolidats jurídicament serà molt més difícil. Aquí, novament, la Cort Constitucional pot actuar com un contrapès important.
9. Menys Bogotà: governar des de les regions
Hi ha un element del projecte de De la Espriella que no encaixa exactament en la divisió tradicional entre esquerra i dreta: la descentralització. El president promet governar des de les regions i donar més protagonisme als territoris tradicionalment allunyats del centre polític. L'elecció de Cali per a la investidura —per primera vegada un president colombià va prendre possessió fora de Bogotà— pretenia enviar precisament aquest missatge. La promesa, però, haurà de superar una de les contradiccions històriques colombianes: bona part dels territoris on l’Estat és més feble són també aquells on tenen més presència els grups armats, les economies il·legals i el narcotràfic. Descentralització i seguretat quedaran, per tant, estretament vinculades.
10. Corrupció: tecnologia i una administració més petita
De la Espriella ha presentat la lluita contra la corrupció com una altra de les banderes del seu govern. Ha promès invertir en tecnologia per reforçar els controls sobre la contractació pública i perseguir judicialment els responsables de malversació: “No hi haurà impunitat, no hi haurà amagatall", va advertir en el discurs d’investidura. Aquesta ofensiva connecta, a més, amb una altra de les seves promeses: reduir la mida de l’Estat. El nou president defensa que una administració més petita, amb menys despesa i més control tecnològic, hauria de ser també menys vulnerable al clientelisme i a la corrupció.
El repte és considerable. La corrupció i el clientelisme tenen una dimensió estructural a Colòmbia i afecten especialment la contractació pública i les administracions territorials. I aquí apareix una possible contradicció amb una altra bandera presidencial: descentralitzar més poder cap a les regions exigirà, al mateix temps, reforçar els mecanismes de control sobre aquests recursos.