França viu aquest dijous una nova jornada de mobilitzacions mentre la polèmica envolta les actuacions policials i la nova arma que els antidisturbis han començat a utilitzar en les manifestacions. La policia francesa ha incorporat al seu arsenal antidisturbis un nou dispositiu que sembla més pròpia d'una discoteca que d'una manifestació: escuts equipats amb potents llums estroboscòpiques que emeten flaixos intermitents per enlluernar, desorientar i frenar l'avenç dels manifestants. El sistema s'ha estrenat en plena revolta estudiantil, que aquest dijous torna a omplir els carrers de França en una quarta jornada de protestes per reclamar més recursos per a l'educació pública. La policia defensa aquestes potents llums com una alternativa menys violenta per controlar les multituds, però la seva utilització ja ha encès la polèmica. No només pels possibles efectes sobre la salut dels manifestants, sinó perquè les llums també poden dificultar que els ciutadans i els periodistes enregistrin les actuacions policials, una circumstància que ha provocat denúncies des de l'esquerra francesa.
Els escuts es van veure per primera vegada dimarts passat, 6 d'octubre, durant la multitudinària manifestació d'estudiants de secundària a París. Segons ha revelat el diari Le Parisien, alguns agents de la BRAV-M, les brigades motoritzades de la policia parisenca especialitzades en intervencions ràpides, van aparèixer equipats amb aquests dispositius, que incorporen una franja de llums LED capaces d'emetre flaixos blancs o verds de gran intensitat. L'objectiu és crear una barrera visual que obligui els manifestants a apartar la mirada i els faci retrocedir, especialment en situacions de poca llum.
🇫🇷😳 Des policiers utilisent désormais des boucliers lumineux qui compliquent fortement les prises de vue des journalistes lors des interventions. 📸🚨 https://t.co/7hasbCermf
— KRONIK Insights (@KRONIKInsights) October 6, 2026
Una 'bola' de discoteca convertida en arma policial
Per entendre com funcionen, el secretari general del sindicat policial Vigi-Police, Jérôme Gigot, ha utilitzat a una comparació força gràfica: "És una mica com una bola de miralls de discoteca, que no pots mirar durant gaire estona sense patir", afirma al diari parisenc. La diferència és que, en aquest cas, la llum no pretén animar una pista de ball, sinó impedir que una multitud avanci. El funcionament es basa en una successió de flaixos intensos que dificulten temporalment la visió. Segons la descripció del sindicat policial, l'enlluernament pot fer que els manifestants perdin l'equilibri o deixin d'avançar cap als agents. Els seus defensors ho presenten com un mètode dissuasiu que permet mantenir les distàncies sense necessitat de cops de porra, projectils o altres instruments antidisturbis.
Tanmateix, la suposada innocuïtat del sistema està en qüestió. El mateix Gigot reconeix que les llums intermitents poden representar un perill per a les persones amb epilèpsia fotosensible, perquè poden desencadenar crisis. També preocupa l'efecte de l'enlluernament i la desorientació en manifestacions multitudinàries, on una pèrdua momentània de visió pot augmentar el risc de caigudes i empentes. Encara no s'han fet públics estudis específics sobre la seguretat d'aquests escuts en les condicions en què s'estan provant a França.
Una arma per impedir que es gravin els policies?
Però la controvèrsia va molt més enllà dels possibles efectes físics. Un dels aspectes que ha despertat més inquietud és la capacitat dels flaixos per dificultar les gravacions amb telèfons mòbils i càmeres. Les llums intenses poden alterar l'exposició de les imatges i fer més difícil distingir què passa darrere dels escuts, precisament en moments en què les actuacions policials són objecte d'escrutini públic. L'eurodiputada de La França Insubmisa, Manon Aubry, ha denunciat que aquests dispositius podrien utilitzar-se per impedir que els ciutadans i els periodistes documentin les intervencions dels antidisturbis. "És un greu obstacle a l'exercici de la llibertat d'informació", ha advertit a les xarxes socials.
Alerte : des policiers ont utilisé des boucliers équipés de lumières stroboscopiques surpuissantes pour empêcher journalistes et citoyens de filmer leurs interventions. C'est une grave entrave à l'exercice de la liberté d'information. La police n'est pas une milice, elle doit rendre des comptes.
— Manon Aubry (@ManonAubryFr) October 8, 2026
La denúncia obre un debat especialment delicat en un país on les actuacions policials durant les protestes han provocat fortes controvèrsies. El mateix representant de Vigi-Police admet que seria condemnable que aquesta fos la finalitat dels escuts, ja que a França no existeix cap prohibició general d'enregistrar agents policials en l'exercici de les seves funcions. De moment, però, no hi ha proves que impedir les gravacions sigui l'objectiu oficial d'aquests dispositius, presentats com un instrument de control de multituds.
Una jornada de màxima tensió
L'aparició d'aquesta nova tecnologia policial coincideix amb un moment de gran tensió social. Aquest dijous, estudiants de secundària i universitaris han convocat una nova jornada de protestes, la quarta des que va començar el moviment, amb manifestacions a París, Lió, Marsella i altres ciutats franceses. A la capital, la convocatòria principal té com a punt de partida la plaça de la Bastilla, dos dies després d'una mobilització que va reunir centenars de milers de persones arreu del país. Segons el Ministeri de l'Interior, dimarts van manifestar-se unes 266.000 persones.
Les protestes van començar per denunciar la falta de professors, la precarietat de les instal·lacions educatives i la manca de recursos dels instituts, però han anat adquirint una dimensió política més àmplia. Els alumnes denuncien que estudien en centres deteriorats, amb classes massificades i absències de docents que sovint no són substituïts. El moviment també ha incorporat reivindicacions contra les desigualtats socials i les retallades en els serveis públics.
La resposta policial ha contribuït a alimentar la indignació. Des que van començar les mobilitzacions s'han produït milers de detencions i nombrosos enfrontaments entre manifestants i agents. Aquest mateix dijous, la policia ha utilitzat gasos lacrimògens per dispersar estudiants davant del liceu Hélène-Boucher de París. Segons les autoritats, 375 centres educatius francesos es trobaven totalment o parcialment tancats durant la jornada.