Unes 450.000 persones haurien sortit als carrers de tota França, 100.000 de les quals a París, segons indica la unió intersindical estudiantil que aquest dimarts ha marcat una nova fita en les protestes que els estudiants de secundària fa setmanes que protagonitzen arreu del país. El Ministeri de l'Interior, però, rebaixa aquesta xifra fins als 256.000, 56.000 dels quals haurien marxat a París. El desafiament dels estudiants dels liceus suma un nou grau de pressió al govern que lidera el primer ministre, Sébastien Lecornu, enmig de les negociacions pressupostàries per al 2027. Amb el suport d'organitzacions sindicals educatives i de classe, i també de partits polítics d'esquerres, els estudiants han continuat reclamant més recursos per al professorat i el manteniment dels centres educatius aquest dimarts. Amb aquestes xifres, és una de les protestes més massives que ha viscut el país aquest 2026 i reflecteix el malestar social de bona part dels francesos amb el deteriorament dels serveis públics.
La protesta estudiantil, que va arrencar el passat 17 de setembre a liceus dels afores de París i s'ha estès per tot el país en l'última setmana, demana més recursos per al professorat, que es cobreixin les substitucions, millores en l'organització de l'horari escolar, com també més recursos en el manteniment de les infraestructures dels centres educatius. A més, els estudiants també sumen les seves crítiques al sistema d'accés a la universitat, a la desigualtat entre centres i entre barris de les mateixes ciutats, les llargues jornades escolars i la massificació de les aules.
Acusacions creuades de violència de policia i manifestants
Les manifestacions d'aquests dies també han inclòs la denúncia contra la dura repressió policial, mentre el govern ha criticat l'erupció de la violència entre els manifestants. Aquest dilluns, un estudiant de 15 va acabar perdent una mà quan li va explotar una granada atordidora llançada per la policia en un succés que encara s'està investigant. Des de mitjan setembre fins avui, s'han registrat durant les revoltes més de 600 policies i gendarmes i una mica més de 200 estudiants ferits i més de 5.000 arrestos a tot el país, a més de destrosses als centres educatius i en mobiliari urbà ja avaluats en diverses desenes de milions d'euros. Aquest darrer assumpte ha portat l'Executiu a accelerar la tramitació d'una llei per obligar els pares dels menors a pagar els actes vandàlics dels fills. Alhora, almenys el 40% dels instituts han vist el seu funcionament pertorbat pels piquets i bloquejos.
Concretament, aquest dimarts, el Ministeri d'Educació ha xifrat en 891 el nombre de liceus afectats per les protestes, tot i que la Unió Sindical d'Estudiants de Secundària (USL, per les seves sigles en francès) assegura que n'han bloquejat 1.800 dels 3.700 que hi ha a tot l'estat. Davant d'aquestes manifestacions, el primer ministre ha anunciat aquest dimarts que l'activitat educativa als instituts quedarà suspesa des de dimecres fins divendres per obrir un "període de democràcia interna" als liceus entre els equips directius i els estudiants. Segons Lecornu, els estudiants tenen demandes "legítimes" i ha admès el "malestar" i "l'angoixa" que expressen en les manifestacions i, per aquesta raó, ha indicat que cal donar-hi una "resposta política". Tanmateix, ha denunciat la violència al marge de les protestes estudiantils i ha refusat l'existència de qualsevol "repressió policial".
La convergència de lluites entre estudiants, sindicats i l'esquerra passa després de la presentació del pla pressupostari per al 2027 del govern de Sébastien Lecornu, criticat per incloure mesures d'estalvi que l'executiu justifica a causa de l'elevat deute del país (gairebé el 120 % del PIB) i la pressió que els bons francesos pateixen en els mercats. En aquest sentit, el govern també acusa el partit d'esquerres La França Insubmisa, que lidera el candidat a la presidència Jean-Luc Mélenchon, "d'atiar la violència" i ser "ambigus en la seva condemna".
Lecornu nega que l'executiu hagi donat instruccions de l'ús de la força a les forces de l'ordre i s'ha recolzat en dos circulars en aquest sentit que ja havia publicat el Ministeri de l'Interior, i ha negat que els agents siguin racistes, com s'ha denunciat a través de les xarxes socials. Però ha justificat l'ús de la força per part de policia i gendarmeria "perquè elements violents es barregen amb els estudiants i els ataquen a ells i a les forces de l'ordre". El primer ministre també ha acollit "amb alleujament" les manifestacions d'aquest dimarts, ja que, ha dit, "donen un context legal a les protestes" davant de les dels últims dies, que eren espontànies.
Estudiants, famílies, professors i més
Aquest dimarts, els estudiants s'han vist emparats en les seves protestes per altres col·lectius educatius com els professors i les famílies, que denuncien que l'aturada de les classes que ha anunciat aquest dimarts el primer ministre "potser arriba massa tard". També s'hi han sumat aquest dimarts personalitats polítiques com l'alcalde de Saint-Denis, una de les principals ciutats als afores de París, o del mateix Mélenchon, que ha felicitat els estudiants per les manifestacions. "És una cosa increïble el que esteu fent, no us n'adoneu. És el moviment de joventut més poderós que s'hagi vist a França en 50 anys. I ningú s'atreveix a dir-vos que esteu equivocats, perquè teniu tota la raó", ha manifestat Mélenchon, en saludar un grup de joves.
Pressionat pel redoblament de les protestes estudiantils, que ja s'han estès a altres sectors socials, el president de França, Emmanuel Macron, ha convocat dimarts a la nit diversos dels seus ministres per donar una resposta a la crisi. A més de Lecornu, hi assisteixen el ministre de l'Interior, Laurent Nuñez, i el d'Educació, Édouard Geffray, segons ha indicat el canal BFMTV. Els estudiants als carrers han coincidit en els seus càntics a demanar la dimissió de Macron, com també ho han fet els estudiants universitaris, pares, mares, avis, professors, però també personal d'altres sectors com els bombers, el personal sanitari o els agricultors, que, amb les seves reivindicacions, han volgut recolzar els lycéens.
"Serà molt difícil, però podem canviar les coses, cal tenir esperança. És un any d'eleccions presidencials, tot es decidirà en aquest moment. Hi ha una convergència de les lluites de molts sectors. De fet, hi ha un cansament generalitzat que està provocant una gran mobilització i crec que el moviment cobrarà molta més força", diu la Chimène, una jove de 17 anys, en declaracions a EFE. El govern francès compta els dies que queden per a les següents vacances escolars, que comencen el 17 d'octubre que ve, amb l'esperança que posin fi a la mobilització dels estudiants.