L’assassinat de Charlie Kirk aquest dimecres mentre parlava a un esdeveniment convocat per la seva plataforma política a la Universitat de la Vall de Utah, als Estats Units, és l’últim en una llarga llista d’atacs que han tingut com a blancs persones a banda i banda del discurs polític en aquell país. Aquests fets demostren que la violència política encara és present com mai als Estats Units, i no distingeix entre partits ni posicions ideològiques, afectant tant líders demòcrates i republicans com a funcionaris i les seves famílies. L’assassinat de Charlie Kirk, presumptament a mans del jove Tyler Robinson, ha revivat el debat sobre la necessitat de garantir un espai democràtic segur per a les persones que exerceixen la política i participen en el debat públic davant d’una creixent polarització de l’increment de la freqüència amb la qual es produeixen actes de violència política. Només fa dos mesos, per exemple, un home va assassinar a trets a Melissa Hortman, legisladora estatal demòcrata a Minnesota, i al seu marit a la seva llar poc després de disparar contra el també senador estatal demòcrata John Hoffman i la seva dona a casa seva.
L’atemptat contra els polítics demòcrates el passat mes de juny va ser titllat pel governador de Minnesota, i company de Kamala Harris a les eleccions de 2024, Tim Walz, com “un acte de violència política dirigida”, ja que dins del cotxe de l’acusat hi havia una llista amb una setantena de possibles objectius entre els quals hi havia “proveïdors d’avortaments, activistes proavortament i legisladors de Minnesota, Wisconsin i altres estats”, majoritàriament demòcrates. Una altra legisladora demòcrata que ha estat víctima de la violència política és Nancy Pelosi, la casa de la qual va ser assaltada l’any 2022. En l’atac, que tenia com a objectiu l’expresidenta de la Cambra de Representants, el seu marit, Paul Pelosi, va resultar ferit en rebre cops al cap amb un martell. En aquell cas, l’atacant tenia un historial de problemes de salut mental i d’abús de substàncies, i havia adoptat diverses teories de la conspiració de l’extrema dreta com a certes.
Trump va ser víctima de dos intents d’assassinat el 2024
D’altra banda, el mateix Donald Trump, president dels Estats Units, va ser víctima de dos intents d’assassinat durant la campanya per a les eleccions de 2024. El primer va ser el mes de juliol, quan un noi de 20 anys va disparar i ferir l’aleshores candidat a la presidència a l’orella dreta en un acte de campanya a la localitat de Butler, a l’estat de Pensilvània. En aquest cas, el motiu encara no ha quedat esclarit, ja que les tendències polítiques de l'atacant han mostrat ser contradictòries en aparèixer registrat com a republicà al registre de votants i, a la vegada, havent fet donacions a la plataforma demòcrata ActBlue. En el segon cas, el presumpte atacant va ser detingut mentre apuntava cap al contingent de seguretat de Donald Trump al club de golf de Florida propietat del mandatari. Tot i que no es va disparar cap tret i ningú va resultar ferit, l’atacant havia afirmat estar descontent amb Trump després d’haver-lo votat el 2016 i en una carta deia que “tothom arreu del món (...) sap que Trump no és apte per ser res, encara menys president dels EUA”.
La llista de víctimes és llarga
Un altre aliat de Trump, el representant pel primer districte de Louisiana, Steve Scalise, va ser víctima d’un tiroteig el 2017 durant un entrenament per al Partit de Beisbol anual del Congrés. El fiscal general de Virgínia va concloure que l’atac de l’activista d’esquerres James T. Hodgkinson, va ser “un acte de terrorisme alimentat per la ràbia contra legisladors republicans”. L'exrepresentant demòcrata Gabrielle Giffords, d'Arizona, és un altre nom associat de manera directa a la tragèdia. El 2011, mentre participava en una reunió amb electors en un centre comercial del seu districte, va rebre un tret al cap i va sofrir greus seqüeles. En aquest atac també van morir sis persones. Des de llavors, Giffords s'ha dedicat a lluitar contra la violència armada i, després del crim de Kirk, va escriure a xarxes: “Estic horroritzada en assabentar-me del tiroteig de Kirk. Les societats democràtiques sempre tindran diferències polítiques, però mai hem d'acceptar que es resolguin de manera violenta”.
L’onada de violència política, però, també ha colpejat a persones fora de la política, com en el cas de l’assassinat de Brian Thompson, CEO de la companyia d’assegurances mèdiques UnitedHealthcare a mans de Luigi Mangione, qui, segons la policia de la ciutat de Nova York, va estar motivat per "el que percep com una companyia d'assegurances mèdiques i una indústria en general 'parasitàries', així com objeccions més àmplies a la cobdícia corporativa i una preocupació per la societat moderna" en el seu crim el desembre de 2024. El mes de maig d'enguany, dos treballadors de l’ambaixada d’Israel a Washington D. C. van ser assassinats quan sortien d’un esdeveniment organitzat pel Comitè Jueu Estatunidenc per Elias Rodriguez, un home de 30 anys que, segons un testimoni, hauria ensenyat una kufia després del fet tot dient “Ho he fet. Ho he fet per Gaza. Palestina lliure!”.
A tota aquesta llarga llista de víctimes de la violència política als Estats Units cal sumar, des d’aquest dimecres, a Charlie Kirk, un activista d’extrema dreta que va ser assassinat el passat dimecres en un esdeveniment públic a la Universitat de la Vall de Utah mentre parlava, justament, dels tiroteigs massius. Els motius de l’atacant, en aquest últim cas, encara no estan clars, però cal no oblidar el perill que suposa l’escalada en la violència política en una societat democràtica. A casa nostra, tot i que no succeeixi en la mateixa escala que als Estats Units, també s’han produït casos de greu violència política com l’assassinat de Guillem Agulló, de Rosario Endrinal o de Carlos Palomino. Però, sense anar tan lluny, el passat mes de juliol, el Tribunal Suprem va confirmar la pena de 8 anys a Manuel Murillo Sánchez, l’home que va proposar assassinar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a través d’un grup de WhatsApp on va dir “la meva il·lusió més gran és posar el traïdor de Sánchez sota la làpida de Franco” i que tenia un autèntic arsenal d’armes a casa seva.