El líder del grup Wagner, Ievgueni Prigojin, ha trencat el silenci després de la revolta d'aquest dissabte. Prigojin, que s'ha vist obligat a marxar a l'exili a Bielorússia, ha assegurat en un missatge de veu d'onze minuts que la rebel·lió no volia "enderrocar" Vladímir Putin i ha defensat que ha servit per demostrar que hi ha "problemes seriosos de seguretat al país" perquè els mercenaris van aconseguir bloquejar "totes" les unitats militars i els aeròdroms russos al seu pas.
"L'objectiu de la marxa era evitar la desaparició de Wagner i exigir responsabilitats als funcionaris que amb les seves accions poc professionals han comès un gran nombre d'errors", ha justificat Prigojin, que durant el conflicte entre Rússia i Ucraïna ha criticat durament el Kremlin per la falta de subministrament facilitat a l'exèrcit de mercenaris. En aquesta línia, el cap del grup Wagner ha insistit que només volien "protestar" per aconseguir que es garantís "el suport a les tropes".
Prigojin ha carregat contra el ministre de Defensa rus, que havia marcat l'1 de juliol com a data límit perquè tots els soldats que participen en la guerra a Ucraïna signessin contractes amb el Kremlin, condició que des de Wagner rebutjaven i que feia desaparèixer aquestes tropes paramilitars. "Només uns quants combatents de l'exèrcit privat van accedir a signar el contracte amb el Ministeri de Defensa", ha afirmat el líder de Wagner.
Segons ha explicat, Wagner tenia la intenció de traslladar tots els seus efectius i equipament a Rostov el 30 de juny per "lliurar públicament" el seu armament a l'Exèrcit rus, però un presumpte atac rus "amb míssils i després helicòpters" va canviar-ho tot. "Prop de 30 efectius de Wagner van morir, alguns van resultar ferits", ha detallat. Aquesta acció va ser el detonant per iniciar la protesta d'aquest dissabte contra el Kremlin, que ha acabat amb l'exili de Prigojin.
El paper de Lukaixenko en la negociació
Tot i la revolta, el cap del grup ha lamentat haver "colpejat l'aviació russa" i ha assegurat que van aturar l'avenç "per evitar vessar sang dels soldats russos". Sobre l'acord per la retirada, Prigojin ha reconegut que el president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, va participar en aquest pacte i que va ser qui els va "allargar la mà i va oferir a trobar maneres perquè Wagner continués la seva feina legalment".
El suport dels ciutadans
En el missatge de veu, el líder de Wagner ha afirmat que els mercenaris van comptar amb el suport dels habitants de les ciutats que van ocupar de manera temporal aquest dissabte durant la revolta i ha assegurat que van aconseguir cobrir 780 quilòmetres en la seva marxa cap a Moscou. Prigojin ha comparat aquesta dada amb la distància que les tropes russes van prendre el 24 de febrer, quan va començar la invasió a Ucraïna, i ha assegurat que si les seves forces haguessin fet aquest primer atac, "l'operació militar especial a Ucraïna" hauria acabat molt abans.