ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna

La invasió de Rússia a Ucraïna ha provocat nombrosos efectes més enllà d'aquests dos països. França ha estat un dels estats de la Unió Europa que més vehement s'ha mostrat contra Vladímir Putin: el president Emmanuel Macron ha trucat en diferents ocasions al rus per intentar parar la guerra, tot i que sense gaires efectes, i el seu ministre d'Economia, Bruno Le Marie, advertia que la intenció dels països occidentals era "enfonsar" l'economia russa a través de les sancions. En aquest context, amb una condemna generalitzada de tots els partits a la invasió russa, Marine Le Pen, candidata del Reagrupament Nacional a la presidència de França en les pròximes eleccions que s'han de celebrar a l'abril s'ha hagut d'empassar 1,2 milions de fullets informatius del seu partit, ja que en ells hi apareix una foto de la política amb Putin. Tal com ha informat el diari francès Libertation, aquests ja s'havien començat a repartir arreu del país, però el seu equip de campanya creu que la fotografia podria ser perjudicial per a la candidata. Per això, han decidit destruir els que encara no s'havien entregat. L'excusa: una falta d'ortografia inexistent. 

Viatge a Moscou

Així, dels 1,2 milions de follets que es van imprimir, els que no s'han distribuït fins ara es destruiran. Amb tot, el fulletó es pot seguir consultant digitalment a la pàgina de la campanya de Le Pen a Internet. Aquesta imatge va ser presa a Moscou, quan la francesa va visitar el president rus en la campanya de les presidencials de 2017, quan va perdre a la segona volta contra l'actual president Macron. Molts dirigents d'ultradreta han viatjat també fins a Rússia per reunir-se amb Putin durant les seves campanyes electorals. La relació de Le Pen amb Rússia, però, es remunta anys abans d'aquest viatge per guanyar estatus internacional. El 2014, encara sota el nom de Front Nacional, el seu partit va rebre un préstec de 9 milions d'euros d'un banc rus. 

La guerra a Ucraïna després de la invasió Rússia ha sacsejat el taulell electoral francès. Aquest divendres acaba el termini dels candidats per presentar-se i Macron encara no ha fet oficial la seva candidatura, encara que tothom dona per fet que es presentarà. En principi, el primer gran acte tindria lloc el dissabte, 5 de març a Marsella, l'endemà que acabi el termini. En aquest context, pot passar que el seu paper important en la gestió de la crisi li acabi passant factura o, en canvi, que enforteixi la seva imatge com a líder.

Elogis en el passat 

Mentrestant Le Pen intenta desmarcar-se de Putin després de la invasió, començant per eliminar els fullets amb la seva fotografia. "Res no justifica l'operació militar de Rússia contra Ucraïna, que trenca l'equilibri de pau a Europa", va assegurar la política ultra després de l'atac el passat dijous de matinada. No es repetirà, doncs, la visita que va fer fa cinc anys a Moscou en plena campanya. 

En aquestes eleccions, a Le Pen li ha sortit competència per la dreta. Es tracta del popular periodista i escriptor francès, Eric Zemmour, que també es presentarà a la primera volta de l'abril. En algun moment, abans d'anunciar oficialment la seva candidatura a la presidència, semblava que Zemmour li podria treure el lloc a Le Pen i liderar la ultradreta en aquests comicis, però en les darreres setmanes les enquestes han desinflat el candidat. També en el seu cas, els vincles amb Putin podrien afectar a la campanya. La resta de candidats s'ha esforçat els últims dies en buscar declaracions d'aquest ultradretà, racista, masclista i homòfob, en favor de Putin, i les ha trobat: "Somio amb un Putin francès", deia el 2018, en referència a la necessitat d'un líder autoritari. 

A més, Zemmour s'ha hagut d'empassar els seus pronòstics sobre aquesta invasió: "Rússia, ho aposto amb qui vulgui, no envairà Ucraïna", deia al desembre. Qui fins ara era el candidat més pro-Putin, ha dit que l'atac és "injustificable", però en alguns dels seus best-sellers, assegurava que Ucraïna no existeix i que Putin és "l'únic resistent a l'huracà del políticament correcte".