La tensió entre el Kremlin i el grup mercenari Wagner va a més. L'Institut per a l'Estudi de la Guerra (ISW) diu que la tensa relació entre el Ministeri de Defensa rus i Ievgeni Prigozhin, finançador del grup Wagner, "probablement ha arribat al seu clímax" a mesura que es va desenvolupament la batalla per Bakhmut.

Segons l'anàlisi de l'organització, figures importants dins del Ministeri de Defensa rus estan fent servir la batalla de Bakhmut per batre combatents de Wagner i desafiar les "ambicions de major influència al Kremlin" de Prigozhin.

L'anàlisi es produeix quan continua la dura lluita per Bakhmut amb les forces russes sense poder avançar durant el cap de setmana. Tant Ucraïna com Rússia han afirmat haver matat centenars de soldats a ambdós bàndols. 

Rússia envia a la mort les tropes de Wagner?

L'Institut constata que el Ministeri de Defensa rus podria estar "prioritzant l'eliminació de Wagner als camps de batalla", fet que conclou que està frenant el seu avançament. En aquest sentit, ha dit que el conflicte va començar quan Prigozhin va dur a terme una campanya de "difamació implacable" contra figures importants de l'exèrcit rus, incloent-hi el ministre de Defensa Serguei Xoigú i el cap de l'Estat Major rus Valeri Gerasimov. 

Ara que el grup no ha pogut mostrar progrés, es creu que els funcionaris del Ministeri de Defensa rus estan "aprofitant l'oportunitat per gastar deliberadament tant les forces de l'elit com les de convictes de Wagner a Bakhmut, en un esforç per debilitar a Prigozhin i descarrilar les seves ambicions d'una major influència en el Kremlin. En aquest sentit, l'ISW creu que el president rus, Vladímir Putin, probablement s'hagi alarmat per les ambicions polítiques del líder de Wagner. 

"Putin probablement va impedir que el Ministeri de Defensa rus ataqués directament Prigozhin, però, en canvi, va crear condicions en què el lideratge militar rus podria ser més autoritat. Aquestes condicions probablement van amenaçar Prigozhin, que va començar a intensificar les seves crítiques al Ministeri de Defensa rus i va aprofundir encara més el conflicte entre les forces de Wagner i el lideratge militar", recull l'informe. 

Els bombardejos de Putin a Ucraïna

Rússia ha bombardejat Ucraïna en múltiples ocasions i causant múltiples destrosses. Ara, s'ha sabut que el Kremlin ha bombardejat Ucraïna més de 40.500 vegades des que va començar la invasió el 24 de febrer del 2022. Així ho ha informat el ministre de l'Interior ucraïnès, Ihor Klimenko. Els bombardejos, tal com ha detallat, ha destruït més de 152.000 edificis residencials des que va començar la guerra

Bakhmut, "zona de mort"

Bakhmut s'ha convertit en els últims mesos en el focus de batalla i la més mortífera des que va començar la guerra ara fa 383 dies. Convertida en "zona de mort", és un desafiament per a les tropes mercenàries de Wagner que ho estan passant malament per aconseguir el control total de la ciutat, segons hauria informat el Regne Unit. Mentrestant, se sap que els soldats ucraïnesos estan sent colpejats per tres llocs diferents per les tropes russes que intenten capturar Bakhmut, Aquest divendres s'ha sabut que les autoritats ucraïneses continuaran intentant mantenir la ciutat, tot i que les baixes són molt importants. Ucraïna perd entre 100 i 200 soldats al dia, i alguns diuen que la raó és més política i simbòlica que pràctica. Retirar-se de la ciutat, després que tants soldats hagin mort per intentar defensar-la, seria complicat d'explicar. Paral·lelament, Rússia també ho està passant malament. Amb dades de la revista The Economist, a la guerra d'Ucraïna haurien mort des del febrer del 2022 uns 65.000 soldats russos. Mentre que en la guerra de Txetxènia, entre el 1994 i el 1996 i també entre 1999 i el 2009, van ser 18.500 i a l'Afganistan 15.000. La mateixa publicació constata que a Txetxènia morien entre 95 i 185 soldats russos per setmana. Mentre que a l'Afganistan eren entre 130 i 145. A Ucraïna la dada és molt més elevada amb diferència. La mitjana setmanal és de 5.000 soldats i mercenaris

 

 

Imatge principal: el president rus, Vladímir Putin / Efe