Kiruna és una de les ciutats de Suècia que queda més al nord del país, molt a prop de la frontera amb Noruega i amb Finlàndia. Aquesta localitat d'uns 18.000 habitants pot sonar a alguns lectors per ser la ciutat natal de l'escriptora de novel·la negra Asa Larsson, la qual escriu llibres sobre una protagonista que va estudiar lleis a Upsala (com ella) i que viu una sèrie d'esdeveniments que succeeixen a Kiruna. Entre les seves obres més populars hi ha Aurora Boreal, que és el primer d'una col·lecció de sis llibres que acaba, per ara, amb Els pecats dels nostres pares.
Aquesta ciutat sueca és ara notícia ja que s'hauran de traslladar tots els monuments i edificis històrics que hi ha a una altra zona: s'enfonsa la mina de ferro més gran del món i amenaça amb empassar-se la ciutat. Segons publica aquest dimarts El Español en colaboració amb The Guardian, el 2026 es carregarà en un remolc l'església del poble, un edifici de fusta de 600 tones i es portarà a un altre lloc. La mina està provocant que ja apareguin esquerdes a l'hospital i que una escola hagi deixat de ser segura pels nens.
La mina que ara atemoreix la ciutat es va fundar el 1900 i la gestionava l'empresa estatal sueca LKAB. El 2021 va començar a produir l'anomenat ferro esponja, sense fer servir combustibles fòssils, substituint el carbó per hidrogen produït a partir d'electricitat verda. De fet, fa pocs dies la mina va anunciar que té el jaciment més gran d'Europa de terres estranyes, metalls essencials per fabricar bateries de cotxes elèctrics i turbines eòliques.
Mudances massives
Els habitants han de marxar si volen estar segurs a casa seva, concretament un total de 6.000 residents del centre històric, on hi ha els comerços, l'església, escoles públiques i l'hospital. El director d'aquest macroprojecte, Ingemar Törmä, ha ideat l'anomenat Barri 8, que és on es traslladaran una quarantena de comerços i es construiran uns 300 nous habitatges. Amb el nou emplaçament, la mina podrà seguir treballant i no perillarà la integritat física de locals i veïns. La companyia minera va començar a advertir del possible enfonsament l'any 2004, i el 2007, després d'un gran debat, els representants de Kiruna van decidir que calia posar en marxa la construcció de "la nova Kiruna". .
La ciutat s'ha de mudar si es vol salvar a ella mateixa ja que l'activitat de la mina, que produeix a diari la quantitat de ferro necessària per construir 6 torres Eiffel, no es pot aturar. La terra ha dit prou i per això fa uns quants anys que el soroll de moviment de camions de mudança és continu a Kiruna. La imatge és molt diferents a la d'un trasllat habitual de caixes i mobles, a aquesta localitat sueca els camions mouen cases senceres. Kiruna s'ha convertit en una víctima del seu propi èxit: ser una de les mines més grans del món.