Males notícies per a Marine Le Pen, la líder de Reagrupament Nacional. El Tribunal Administratiu de Lille ha ratificat aquest dimecres la retirada de l’escó de la política ultradretana en el marc de la condemna per malversació de fons de la Unió Europea. Aquesta sentència va suposar la inhabilitació de la diputada francesa durant un període de cinc anys per a càrrecs públics i quatre anys de presó, dos en suspens. "Pel que fa al fons de la controvèrsia, el tribunal ha dictaminat que les disposicions legislatives del codi electoral aplicables als consellers departamentals exigeixen que el prefecte declari automàticament dimitit el càrrec electe departamental declarat inelegible pel tribunal penal, mitjançant una sentència acompanyada d'execució provisional” ha expressat la cort de Lille abans de concloure que “el tribunal administratiu ha rebutjat la sol·licitud”.
La sentència ratifica la decisió presa l'abril d'aquest any pel prefecte de Pas-de-Calais, Laurent Touvet, de retirar-li el seu escó per aquest departament a la líder de Reagrupament Nacional, segons ha informat la cadena francesa BFMTV. Per la seva banda, Le Pen, que podrà continuar exercint com a regidora municipal del municipi d'Hénin-Beaumont en espera d'una decisió ferma, ha avançat mitjançant els seus advocats que recorrerà contra la decisió davant del Consell d'Estat. Un dels seus representants legals, Thomas Laval, ha explicat que la seva principal crítica es refereix a la negativa dels jutges administratius a transmetre una qüestió prioritària de constitucionalitat (QPC).
"Aquesta negativa també és molt perjudicial, ja que el mecanisme de renúncia automàtica al mandat local, després de la condemna de la Sra. Le Pen a una pena d'inelegibilitat amb execució provisional, viola diversos drets i llibertats garantits per la Constitució, en un context en què la condemna penal no és ferma i la Sra. Le Pen impugna enèrgicament la seva culpabilitat", ha especificat Laval. Tot i la seva crítica, el Tribunal Administratiu de Lille va dictaminar que no era necessari presentar aquesta QPC.
El març d'aquest any, un tribunal de París va assenyalar que la líder de la ultradreta francesa va estar entre el 2004 i el 2016 al capdavant d'una trama per la qual es van desviar fons europeus per valor de 4,4 milions d'euros per pagar treballadors del seu partit que es feien passar per assistents dels eurodiputats. Le Pen, que també va apel·lar, va ser condemnada a quatre anys de presó, dos d'ells ferms i a complir sota llibertat vigilada; a pagar 100.000 euros i a cinc anys d'inhabilitació, i va acabar així amb les seves aspiracions presidencials per al 2027.