Israel fa un pas més en l’escalada militar al sud del Líban. El ministre de Defensa, Israel Katz, va assegurar aquest dimarts que l’exèrcit israelià ampliarà el seu control fins al riu Litani, una franja clau del territori libanès que, segons Tel-Aviv, ha estat utilitzada per Hezbollah per operar contra Israel.
Segons Katz, les forces israelianes ja han destruït cinc ponts sobre el riu, que considera infraestructures estratègiques per al moviment del grup xiïta. L’objectiu ara és clar: controlar els passos restants i consolidar una “zona de seguretat” que s’estengui des de la coneguda Línia Blava —la frontera de facto entre Israel i el Líban— fins al Litani.
Control temporal o presència prolongada?
El ministre no va especificar si aquest control serà temporal o si es planteja com una presència prolongada. Però el missatge polític és contundent. “Si hi ha terrorisme i míssils, no hi haurà ni cases ni residents”, va advertir Katz, deixant clar que el retorn de la població desplaçada no és una prioritat immediata.
La decisió té un fort impacte humanitari. Centenars de milers de persones han estat expulsades del sud del Líban des de l’inici dels bombardejos, i el govern israelià condiciona el seu retorn a la garantia absoluta de seguretat per als seus ciutadans. És un plantejament que recorda el que ja s’ha vist a Gaza, amb ciutats com Beit Hanun o Rafah pràcticament destruïdes després d’operacions militars prolongades.
Per què és polèmica aquesta franja?
La franja entre la Línia Blava i el riu Litani no és qualsevol territori. Segons les resolucions de l’ONU, aquesta zona hauria d’estar desmilitaritzada, amb presència exclusiva de la missió internacional FINUL i de l’exèrcit libanès. L’entrada i operativa de tropes israelianes en aquesta àrea afegeix, per tant, una nova capa de tensió en un escenari ja altament volàtil.
Des de l’inici de les hostilitats el passat 2 de març, en paral·lel a l’escalada regional vinculada a l’Iran, el balanç al Líban és greu: més de 1.000 morts —entre ells més d’un centenar de nens— i milers de ferits. Les xifres reflecteixen una intensitat creixent del conflicte, que s’estén més enllà de les fronteres immediates.
Objectiu: frenar Hezbollah
Aquest moviment d’Israel s’inscriu en una estratègia més àmplia per frenar la capacitat operativa de Hezbollah, però també respon a una lògica de control territorial preventiu. El problema és que aquesta estratègia xoca amb el dret internacional i amb la realitat sobre el terreny, on la població civil és qui en paga el preu més alt.
Mentrestant, la comunitat internacional observa amb preocupació com el conflicte al Pròxim Mitjà continua expandint-se, connectant fronts i actors. El sud del Líban es converteix així en una peça més d’un tauler regional cada cop més complex, on les línies entre seguretat, ocupació i escalada es difuminen. I, com en altres punts del mapa, la pregunta de fons continua sense resposta clara: fins on està disposat a arribar Israel per garantir la seva seguretat, i quin cost tindrà això per a una regió ja profundament marcada pel conflicte?