Israel i el Líban han reprès el diàleg directe per primera vegada en més de tres dècades en un intent d’aturar l’escalada de violència vinculada al conflicte amb Hezbollah. Les converses, celebrades a Washington amb la mediació dels Estats Units, marquen un moment poc habitual en la relació entre dos països que no mantenen vincles diplomàtics formals.

El secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, va definir la trobada com una “oportunitat històrica” per reduir la influència de Hezbollah, el grup armat recolzat per l’Iran que opera al sud del Líban. Segons fonts nord-americanes, ambdues parts han acordat iniciar negociacions directes, tot i que encara no s’ha concretat ni la data ni el lloc de les pròximes reunions.

Israel ha reiterat que el seu objectiu és desarmar tots els grups armats no estatals, en clara referència a Hezbollah. Per la seva banda, el Líban ha posat sobre la taula la necessitat urgent d’un alto el foc i de mesures concretes per fer front a la greu crisi humanitària que travessa el país.

Acostament diplomàtic històric

Aquest acostament diplomàtic es produeix en un context de violència sostinguda. Des de l’inici de les operacions militars israelianes al Líban el passat 2 de març, més de 2.000 persones han mort, en una escalada que va començar pocs dies després dels atacs dels Estats Units i Israel contra objectius a l’Iran.

Tot i la trobada diplomàtica, els combats no s’han aturat. Mentre les delegacions es reunien a Washington, Hezbollah va reivindicar almenys 24 atacs contra Israel i contra tropes israelianes desplegades al sud del Líban. Al mateix temps, diverses comunitats del nord d’Israel van activar alarmes per drons i coets durant bona part de la jornada.

Les autoritats israelianes insisteixen que les seves operacions tenen com a objectiu desmantellar la capacitat militar de Hezbollah, amb qui ja es van enfrontar en episodis recents de conflicte el 2023 i el 2024, en paral·lel a la guerra a Gaza.

Després de la reunió, el Departament d’Estat dels Estats Units va assenyalar que tant Israel com el Líban s’han compromès a treballar per reduir la influència de Hezbollah. Washington també va reiterar el seu suport al dret d’Israel a defensar-se davant dels atacs del grup.

Capacitat limitada per imposar-se a Hezbollah

Des del costat libanès, el president Joseph Aoun va expressar l’esperança que aquestes converses puguin marcar “l’inici del final del patiment” del país, especialment al sud, una de les zones més castigades pels combats. Aoun va defensar que la seguretat hauria de recaure exclusivament en les forces armades libaneses, tot i que la capacitat del govern per imposar-se sobre Hezbollah és limitada.

De fet, el grup xiïta ja ha mostrat reticències a qualsevol acord. Un alt càrrec de la seva estructura política va advertir que no se senten vinculats per les decisions que es puguin prendre en aquestes negociacions. Hezbollah, fundat el 1982, manté una forta presència militar i política al Líban, especialment al sud del país i als suburbis de Beirut, i forma part del mateix govern amb representació institucional.

En paral·lel, les converses entre els Estats Units i l’Iran també continuen en altres escenaris, amb Teheran pressionant perquè el Líban sigui inclòs en qualsevol acord d’alto el foc regional. Tant Washington com Israel, però, han rebutjat aquesta possibilitat.

Amb més d’un milió de persones desplaçades i una crisi humanitària creixent, el conflicte continua tenint un fort impacte sobre la població civil. En aquest context, la represa del diàleg obre una escletxa diplomàtica, però el manteniment dels combats posa en dubte la seva capacitat real per frenar la violència a curt termini.