Israel celebra aquest dimarts unes eleccions parlamentàries especialment disputades, amb els sondejos previs apuntant a un nou escenari de bloqueig polític. Les últimes enquestes situen els dos principals blocs per sota dels 61 escons necessaris per governar, en uns comicis marcats per les conseqüències de la guerra i la incertesa sobre el futur polític del país. Més enllà de la pugna entre partits, la jornada electoral té particularitats que van des del transport públic gratuït fins a les mesures excepcionals per facilitar el vot dels ciutadans desplaçats pel conflicte.
1. Transport públic gratuït per anar a votar. Els trens i determinats autobusos interurbans són gratuïts durant la jornada electoral. La mesura va començar dilluns al vespre i s’allarga fins al final del servei d’aquest dimarts. No inclou, però, tota la xarxa: els autobusos urbans i alguns trajectes interurbans curts continuen sent de pagament.
2. Un dia festiu per llei. La jornada electoral és festiva a Israel i molts treballadors poden no anar a la feina sense perdre el salari del dia, sempre que compleixin els requisits legals. Els serveis essencials, però, continuen funcionant, i els treballadors d’aquests sectors mantenen l'activitat.
3. Els desplaçats per la guerra també poden votar. La guerra ha obligat nombrosos ciutadans israelians a abandonar temporalment els seus domicilis. Per evitar que aquesta situació els impedeixi participar en les eleccions, s’han habilitat col·legis electorals específics per als evacuats. Aquestes mesures excepcionals permeten facilitar el vot sense haver de tornar necessàriament al municipi d’origen. És una adaptació del sistema electoral a les conseqüències del conflicte.
4. Per votar cal tenir 18 anys i la ciutadania israeliana. Poden votar els ciutadans israelians que hagin complert els 18 anys en la data establerta per la normativa i constin al cens electoral. Haver nascut a l’estranger no exclou automàticament una persona: també pot tenir la ciutadania israeliana per filiació. En canvi, residir al país no dona dret a vot si no es té la ciutadania.
5. Votar des de l’estranger és una excepció. Israel no permet el vot ordinari per correu ni el vot general des de l’estranger. Només determinats col·lectius, com alguns funcionaris destinats fora del país, poden votar en ambaixades o consolats. La resta de ciutadans que viuen a l’estranger han de tornar a Israel per participar en les eleccions, una restricció que pot suposar un cost econòmic important.
6. No es vota directament un candidat. El sistema electoral israelià és proporcional i funciona amb una circumscripció nacional única. Els electors escullen la papereta d’una llista de partit i els escons es reparteixen segons els vots obtinguts. La composició del Parlament depèn, per tant, del suport que aconsegueixi cada formació a escala estatal.
7. No tots els habitants sota control israelià poden votar. Les eleccions escullen els representants del Parlament israelià, però el dret de vot no s’estén a tota la població que viu sota control d’Israel. Els palestins de Gaza i de la Cisjordània ocupada no participen en aquests comicis, mentre que els ciutadans palestins d’Israel sí que tenen dret a vot. Aquesta diferència és clau per entendre els límits territorials i polítics de les eleccions.
En definitiva, les eleccions no només determinaran qui ocuparà el poder a Israel, sinó també si Benjamin Netanyahu pot mantenir-se al capdavant del país després de gairebé tres anys marcats per la guerra, les crítiques i la crisi de confiança. En una societat profundament dividida i amb un Parlament fragmentat, el resultat haurà de donar resposta a una qüestió de fons: si Israel és capaç d’obrir una nova etapa política o si continuarà atrapat en la mateixa inestabilitat.