Els Estats Units i l’Iran han acordat aquesta matinada de dimarts a dimecres un alto el foc de dues setmanes que obre la porta a negociacions de pau a Islamabad, en un moviment que podria marcar un punt d’inflexió després de 40 dies de guerra. L’acord, anunciat pel president nord-americà, arriba en un moment d’alta tensió regional, amb múltiples fronts encara oberts.

El president Donald Trump no ha trigat a presentar l’entesa com un èxit rotund. En declaracions a l’agència AFP, va assegurar que els Estats Units han aconseguit una “victòria total i completa”, insistint que han “complert i superat tots els objectius militars”. El mandatari, però, va evitar concretar si manté les amenaces prèvies de destruir infraestructures civils iranianes en cas d’incompliment: “Ja ho veureu”, va respondre.

Des de la Casa Blanca, la portaveu Karoline Leavitt també ha qualificat la treva com una “victòria per als Estats Units”, destacant que l’ofensiva militar ha generat “el màxim palanquejament” per forçar negociacions. Segons Washington, aquest escenari obre ara una finestra per a una solució diplomàtica i una pau a llarg termini.

Una treva condicionada a negociacions complexes

L’alto el foc, amb una durada inicial de dues setmanes, servirà per iniciar converses formals a la capital del Pakistan a partir del 10 d’abril. El primer ministre pakistanès, Shehbaz Sharif, ha confirmat que Islamabad actuarà com a mediador en un procés que es preveu delicat i ple d’obstacles.

La base de les negociacions és un pla de deu punts presentat per Teheran, que inclou demandes de gran abast: la retirada de les tropes nord-americanes de la regió, l’aixecament de totes les sancions econòmiques i la fi de les resolucions internacionals contra el seu programa nuclear. També reclama l’aturada dels atacs no només contra l’Iran, sinó contra els seus aliats regionals.

Tot i l’acord, l’Iran ha deixat clar que la treva no suposa el final del conflicte. Les autoritats iranianes han advertit que el cessament d’hostilitats està condicionat a l’acceptació de les seves propostes, cosa que anticipa negociacions difícils i amb risc de ruptura.

El focus en l’estret d’Ormuz

Un dels punts més sensibles del pacte és la situació a l’estret d’Ormuz, una via clau per al trànsit mundial de petroli. El ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, ha garantit un “pas segur” durant les dues setmanes de treva, mentre durin les converses.

No obstant això, el pla iranià contempla un “protocol de seguretat” que implicaria un control efectiu de Teheran sobre aquest pas estratègic. Aquesta proposta genera recels a Washington, que exigeix una obertura “completa, immediata i segura” de la ruta marítima. La gestió de l’estret serà, previsiblement, un dels principals punts de fricció en les negociacions, atès el seu impacte directe en els mercats energètics globals i en l’equilibri geopolític de la regió.

Israel manté la pressió al Líban

Malgrat haver acceptat la treva, Israel ha advertit que l’acord no implica un alto el foc al Líban. El govern israelià manté la seva ofensiva contra objectius vinculats a Hezbollah, en una operació que continua tant per aire com per terra.

A més, les Forces de Defensa d’Israel han denunciat nous atacs llançats des de territori iranià després de l’anunci de la treva, fet que posa en dubte la seva aplicació efectiva. Ni el govern libanès ni Hezbollah s’han pronunciat encara sobre l’acord entre Washington i Teheran. Aquest escenari manté obert un dels focus més volàtils del conflicte i complica qualsevol intent d’estabilització regional a curt termini.

Impacte immediat als mercats

L’anunci de l’alto el foc ha tingut un efecte immediat en els mercats internacionals. El preu del petroli ha registrat una caiguda notable, situant-se per sota dels 100 dòlars per barril, en una reacció clara a la reducció temporal de la tensió. En paral·lel, les principals borses asiàtiques han obert amb fortes pujades. Tòquio i Seül han liderat els guanys amb increments d’entre el 4% i el 5%, mentre que Hong Kong i Shanghai també han registrat avanços més moderats. Aquest optimisme dels mercats reflecteix l’esperança que la treva pugui consolidar-se i donar pas a una desescalada més àmplia, tot i que la fragilitat de l’acord i les múltiples condicions en joc mantenen la incertesa elevada.