El conflicte entre els Estats Units i l’Iran torna a escalar i ja no es limita a l’intercanvi de míssils entre els dos països. En les últimes hores, Teheran ha respost als nous bombardejos nord-americans amb atacs contra interessos dels EUA a diversos punts del Pròxim Orient, en una cadena d’accions que amenaça d’arrossegar altres països de la regió i de reobrir una crisi amb conseqüències globals.
La Guàrdia Revolucionària iraniana ha assegurat que ha atacat instal·lacions nord-americanes a Bahrain, Kuwait, Jordània i l’Iraq. A Jordània, l’exèrcit ha informat de la intercepció de deu míssils balístics llançats des de l’Iran, tot i que no ha confirmat impactes ni víctimes al camp d’entrenament nord-americà de Camp Titin, situat a prop de la frontera amb Israel i l’Aràbia Saudita. Tres míssils més haurien caigut en zones remotes.
A Kuwait també s’han registrat atacs amb míssils i drons, mentre que a Bahrain les sirenes d’alerta aèria han sonat durant la matinada. La Guàrdia Revolucionària afirma, a més, haver atacat una base dels EUA a Erbil, al Kurdistan iraquià.
Washington, per la seva banda, ha confirmat una nova onada de bombardejos contra objectius de la Guàrdia Revolucionària. El Comandament Central dels Estats Units assegura que l’operació respon als intents d’atacar vaixells comercials a l’estret d’Ormuz i a les accions contra militars nord-americans.
Una amenaça que va més enllà
Però és precisament Ormuz, el pas marítim per on circula una part essencial del petroli mundial, el que converteix aquesta nova escalada en una amenaça que va molt més enllà de les fronteres de la regió. Després dels atacs del cap de setmana i dels informes sobre dos petroliers afectats, els preus del cru ja han començat a pujar. Teheran ha anat encara més lluny i ha advertit que, si l’Iran no pot exportar petroli des del Golf, tampoc ho podrà fer cap altre país.
La tensió arriba després de sis mesos de conflicte en què la confrontació havia anat desplaçant-se progressivament del camp militar cap a les sancions, els bloquejos i la pressió econòmica. Ara, però, aquesta treva de facto sembla trencar-se. El president iranià, Masoud Pezeshkian, ha assegurat que Teheran està disposat a reprendre els compromisos del memoràndum de juny si Washington fa el mateix, però les declaracions dels dos bàndols apunten en sentit contrari.
Una guerra que no s'acaba
Donald Trump ha advertit que qualsevol nova resposta iraniana rebrà un atac “molt més dur i a un nivell superior”. A Teheran, la Guàrdia Revolucionària ha promès que els Estats Units “lamentaran” els nous bombardejos.
La conseqüència més immediata és que el conflicte torna a tenir una dimensió regional. La presència militar nord-americana a diversos països del Golf converteix qualsevol nova operació iraniana en un potencial detonant, mentre que el control de l’estret d’Ormuz situa el mercat energètic mundial davant d’un nou factor d’incertesa.
I mentre Washington i Teheran intercanvien amenaces, el cost de l’escalada ja comença a sortir del camp de batalla: quatre persones, entre elles un menor, han mort a Kuhestak, segons la Mitja Lluna Roja iraniana, després que la metralla d’un atac nord-americà impactés en un habitatge on se celebrava un casament.