En el marc de les protestes que han sacsejat l’Iran durant les últimes setmanes, l’organització Human Rights Activists ha revelat aquest dissabte que ja són 65 les víctimes mortals que han perdut la vida a mans del règim islàmic, mentre que la xifra de detinguts ha escalat fins als 2.300. D’est a oest, milions d’iranians continuen marxant pels carrers cada dia en una onada de manifestacions massiva, la qual ja és considerada com el desafiament més gran en anys al poder en mans del líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei. Les mobilitzacions, que han tingut lloc a més de 100 ciutats, suposen una mostra evident del malestar transversal que afecta una societat cansada de dècades de repressió i corrupció.
L’espurna que ha encès l’actual onada de protestes a l’Iran ha estat la rebel·lió dels propietaris dels basars de Teheran, un sector tradicionalment fidel al règim islàmic. Coneguts com a bazaaris, aquests comerciants van alçar la veu davant una inflació fora de control que ha disparat els preus dels productes bàsics, com l’oli de cuina o el pollastre, alguns dels quals han desaparegut completament dels establiments. El malestar es va intensificar després que el banc central posés fi a un programa que permetia a determinats importadors accedir a dòlars nord-americans a un preu més assequible, una mesura que va obligar molts venedors a apujar preus i, en alguns casos, a abaixar la persiana. El fet que aquesta revolta comencés en un sector considerat un dels pilars socials del règim és especialment significatiu, i reflecteix fins a quin punt s’ha erosionat el suport popular. Ràpidament, el descontentament econòmic s’ha transformat en una protesta de caràcter més profund, amb crides directes contra el govern i el sistema teocràtic.
Les protestes actuals no són un fet aïllat, sinó una continuació de la tensió acumulada els darrers anys. El 2022, la mort sota custòdia policial de Mahsa Amini va provocar una onada de mobilitzacions sense precedents arreu del país, posant de manifest el malestar profund de la població davant la repressió de llibertats personals, la discriminació de gènere i l’autoritarisme estructural del règim. Les manifestacions d’ara recuperen aquella energia contestatària, però amb la crisi econòmica com a component afegit. Tot i els intents del règim per ofegar la revolta —com ara els talls massius d’Internet i comunicacions a Teheran i altres ciutats—, els iranians continuen al carrer. En moltes zones s’han enregistrat imatges de manifestants encenent focs, bloquejant carreteres i cridant consignes com “llibertat”. Malgrat l’apagada deliberada, els vídeos de les protestes continuen difonent-se com la pólvora a les xarxes socials.
L’instrumentalisme de la religió
El règim de l’Iran interpreta les protestes massives com un desafiament existencial, i no com una expressió legítima de discrepància social o política. Aquesta reacció extrema s’explica pel caràcter teocràtic del sistema polític, ja que Khamenei no només és el màxim responsable polític, sinó també l’autoritat religiosa del país. La doble condició permet al líder suprem presentar qualsevol dissidència com un acte pecaminós, i no pas com una crítica legítima a la gestió de l’Estat. Així, la protesta es converteix en una ofensa tant política com espiritual.
En aquesta línia, l’Exèrcit de l’Iran ha emès un comunicat en què assegura que farà “tot el necessari” per protegir la seguretat del país i desarticular el que considera una “conspiració” impulsada pels Estats Units i Israel. “L’enemic, amb una altra conspiració, amb el suport del règim sionista criminal i assassí de nens, i grups terroristes i hostils, busca pertorbar l’ordre i la pau de les ciutats i la seguretat pública del país”, han denunciat les forces armades islàmiques a través d’un comunicat recollit per l’agència Tasnim. En el mateix text, es fa una crida a la població perquè “mantingui la vigilància i la intel·ligència nacionals” per frustrar els “complots de l’enemic” contra els pilars de la Revolució islàmica.
Trump eleva la tensió
En sintonia amb la retòrica bel·licista que els Estats Units han adoptat des de principis d’any, el president Donald Trump ha advertit els líders iranians que desfermarà “l’infern” sobre ells si "comencen a matar gent" durant les manifestacions, si bé diverses organitzacions de drets humans ja apunten desenes de morts en el marc de les manifestacions. "Els he fet saber que si comencen a matar gent, com solen fer durant els disturbis, perquè tenen molts disturbis, els donarem un cop molt dur", ha declarat durant una entrevista telefònica amb Hugh Hewitt. De moment, tot i les xifres de víctimes mortals, el republicà veu precipitat “responsabilitzar necessàriament algú”.
Des de Teheran, Khamenei ha respost a les amenaces acusant els Estats Units d’incitar les protestes i ha instat Trump a “centrar-se en el seu propi país”. "Les seves mans estan tacades amb la sang de més de mil iranians", ha afegit el líder suprem en un discurs emès per la radiotelevisió estatal iraniana IRIB.