Les negociacions entre els Estats Units i l’Iran per posar fi a la guerra segueixen estancades. Donald Trump va assegurar divendres passat que els dos països estaven “a prop” d’arribar a un acord que obriria completament l’estret d’Ormuz, l’Iran va parlar d’un memoràndum d’enteniment en fase final de redacció, però sense confirmar un pacte definitiu. Però quan tot semblava que diumenge podria arribar la fumata blanca, el president nord-americà va tornar a aigualir les expectatives a través d’un missatge a la seva xarxa social en la qual advertia que el bloqueig de l’estret d’Ormuz continuarà vigent fins que l’acord estigui completament segellat, i que “totes dues parts s’han de prendre el seu temps i fer-ho bé” perquè “no hi pot haver errors”. Trump va afirmar prèviament que els “aspectes i detalls finals” del pacte encara continuaven en negociació. I un dels esculls d’aquestes negociacions segueix sent com encaixar el programa nuclear iranià davant la negativa d’Israel a acceptar una moratòria sobre la qüestió de l’enriquiment d’urani iranià que contempla l’esborrany que hi ha sobre la taula, juntament amb l’aixecament de sancions nord-americanes sobre l’exportació del petroli persa, l’alliberament de fons iranians congelats i la reobertura de l’estret d’Ormuz. Aquest memoràndum contemplaria una fase inicial d’alto el foc, seguida de negociacions més detallades sobre el programa nuclear, però Israel ha marcat la qüestió nuclear com una línia vermella i estaria pressionant als Estats Units per no signar un acord que considera “molt dolent” pels seus interessos i que no compliria amb els objectius pels quals va iniciar la guerra el passat 28 de febrer.
Una trucada dissabte a la nit
Trump intenta tranquil·litzar Netanyahu davant la possibilitat d’un acord amb l’Iran, però a Israel creix la preocupació perquè el pacte que s’està negociant podria quedar lluny de les seves principals exigències de seguretat. Segons informa The Times of Israel, de fons d’un alt càrrec israelià, el president nord-americà va assegurar al primer ministre Benjamin Netanyahu, en una trucada telefònica, que qualsevol acord definitiu amb Teheran haurà de comportar el desmantellament complet del programa nuclear iranià. Trump també li hauria garantit que no signarà cap pacte final si l’Iran no elimina tot l’urani enriquit del seu territori. La conversa va tenir lloc dissabte a la nit, en un moment en què Washington i Teheran ultimaven un memoràndum d’entesa per prorrogar durant 60 dies l’alto el foc i reobrir l’estret d’Ormuz, actualment bloquejat, al trànsit marítim. Durant aquest període s’hauria d’abordar la qüestió nuclear, però, segons les informacions conegudes fins ara, l’Iran no estaria obligat d’entrada a exportar les seves reserves d’urani altament enriquit.
El temor del govern israelià
Aquest és precisament un dels punts que més inquieta Israel. A Tel-Aviv temen que l’acord concedeixi temps i oxigen econòmic a Teheran sense resoldre les amenaces de fons: el programa nuclear, els míssils i el suport iranià a grups aliats a la regió. El pla també inclouria un alto el foc entre Israel i Hezbollah al Líban, però no preveuria el desarmament de la milícia xiïta. Tot i aquestes reserves, Netanyahu hauria volgut deixar clar a Trump que Israel mantindrà la seva llibertat d’acció davant de qualsevol amenaça, també al Líban. Segons el mateix alt càrrec israelià, el president nord-americà va reiterar el seu suport a aquest principi.
La trucada va arribar després d’una conversa prèvia entre tots dos líders que, segons diverses informacions, va ser tensa. Netanyahu seria partidari de reprendre els atacs contra l’Iran, mentre que Trump prefereix donar més marge a la via diplomàtica. Malgrat el malestar a Israel, Netanyahu ha intentat projectar una imatge d’unitat amb Washington. Aquest diumenge ha compartit a X una imatge generada amb intel·ligència artificial en què apareix al costat de Trump, acompanyada d’un missatge contundent: “L’Iran mai no tindrà una arma nuclear”.
🇮🇱🇺🇸 pic.twitter.com/FQcgGjmaHE
— Benjamin Netanyahu - בנימין נתניהו (@netanyahu) May 24, 2026
“Temps, diners i tranquil·litat regional”
Tanmateix, a Israel creix la inquietud pels termes de l’acord que els Estats Units negocien amb l’Iran. Segons el diari Maariv, un membre anònim del gabinet de seguretat israelià hauria qualificat el pacte de “molt dolent” si es confirma en els termes que han transcendit. La principal preocupació a Jerusalem és que el programa nuclear iranià quedi relegat a una fase posterior de les converses, mentre l’acord se centra primer a consolidar l’alto el foc i reobrir l’estret d’Ormuz, una via clau per al comerç energètic mundial. Segons aquestes informacions, l’Iran hauria bloquejat l’estret com a tàctica de pressió, fet que va sacsejar els mercats globals i va empènyer Washington a buscar una sortida diplomàtica. La font citada per Maariv resumeix el temor israelià en una idea: l’acord podria donar a Teheran “temps, diners i tranquil·litat regional” sense exigir-li un desmantellament real de les seves capacitats nuclears ni de les seves xarxes aliades.
L’urani enriquit és el punt clau, perquè una font iraniana d’alt rang va assegurar a Reuters que Teheran no ha acceptat lliurar les seves reserves d’urani altament enriquit en el marc de l’acord preliminar, malgrat que altres informacions havien apuntat que aquesta condició formava part de les negociacions. El pacte també preveuria que els Estats Units aixequessin algunes sancions contra l’Iran, cosa que permetria a Teheran tornar a comerciar amb petroli i accedir progressivament a actius congelats a l’estranger per un valor estimat de 25.000 milions de dòlars. Aquesta concessió és vista pels crítics com una pèrdua d’una de les principals eines de pressió de Washington.
El secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, va intentar aquest diumenge rebaixar les alarmes i va insistir que l’objectiu final continua sent impedir que l’Iran arribi a tenir una arma nuclear. Segons Rubio, s’han fet avenços importants, però l’acord encara no és definitiu. “L’objectiu final és que l’Iran no pugui tenir mai una arma nuclear”, va afirmar.