En mig de la tensió amb els Estats Units, i just quan expirava l’alto el foc de dues setmanes de Donald Trump, milers d’iranians es van concentrar a la plaça Enghelab (la plaça de la Revolució), al centre de Teheran, en una manifestació a favor del règim on, segons els mitjans iranians, es va exhibir un míssil balístic d'abast mitjà. En les impactants imatges que han fet públiques, es pot veure el camió portant el míssil entre la multitud, i en un dels altres vídeos compartits, un grup de persones pregant davant del míssil alçat en vertical a sobre del camió. El text que acompanya el vídeo de les imatges compartides per l’agència de notícies iraniana Far diu: “Pregària de súplica de la gent de Teheran, al costat del míssil present a la plaça de la Revolució”. Es tracta d’un míssil balístic Khorramshahr-4, considerat un dels més avançats i potents de l’arsenal iranià, amb un abast declarat d’uns 2.000 quilòmetres. Segons fonts iranianes, aquests míssils poden portar ogives de fins a 1.500 kg, una capacitat que els dona un gran potencial destructiu i els permet assolir objectius estratègics a centenars o milers de quilòmetres, incloent-hi territoris com Israel o altres països de l’entorn regional. Els mitjans estatals també van mostrar coets iranians en manifestacions celebrades en altres ciutats del país aquest dimarts, en commemoració de la fundació del cos de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran, que es va crear oficialment el 22 d’abril de 1979, després de la Revolució Islàmica (CGRI), per ordre de l’aiatol·là Ruhollah Khomeini. 

Reculada dels EUA i escepticisme iranià

L’Iran ha desafiat les amenaces i els ultimàtums de Trump, que al llarg de dues setmanes ha estat esperant que el règim iranià mostrés algun signe de debilitat. Tot i que el president nord-americà s’ha estat vantant que era l’Iran qui volia un acord de pau, i que si no s’aconseguia tornaria a “llançar bombes”, la realitat és que el règim persa no s’ha mogut de la seva posició i va respondre que no participaria en negociacions “sota l’ombra de l’amenaça”. Finalment, ha estat Trump qui ha tornat a recular en el seu ultimàtum i ha allargat l’alto el foc que expirava aquesta matinada de manera indefinida fins que Teheran presenti una proposta unificada i finalitzin les negociacions, al·legant que “el govern de l’Iran es troba greument dividit”. Teheran ha acollit amb escepticisme i fredor la decisió de Trump. “L’extensió de l’alto el foc de Trump no significa res”, ha dit Mehdi Mohammadi, assessor del president del Parlament iranià, Ghalibaf, que va encapçalar la delegació negociadora iraniana. “La part perdedora no pot dictar condicions. La continuació del setge no és diferent del bombardeig i s'ha de contestar amb una resposta militar”, ha assegurat, en resposta a la decisió de Trump de mantenir bloquejat l’estret d’Ormuz per als vaixells que volen sortir dels ports iranians.

Les CGRI, en plena alerta

Mentre el govern es mostra ferm, la Guàrdia Revolucionària (CGRI) ha apujat el to bèl·lic i ha advertit que es troba en el màxim nivell de preparació i determinació per continuar el combat contra els enemics. En un comunicat, el CGRI ha afirmat que es trobava “en plena alerta” i que “assestarà cops devastadors i inimaginables als actius que l’enemic encara manté a la regió”, segons la cadena estatal iraniana Press TV. Aquest dimecres, coincidint amb el 47è aniversari de la seva fundació, ha assegurat que “estem preparats per a una confrontació decisiva i immediata davant qualsevol amenaça o repetició d’agressions”, i ha assegurat que no permetran novament “cap mena de demostració de força per part de l’enemic”.

La Guàrdia Revolucionària sosté que els seus atacs han causat danys greus i un col·lapse significatiu en bona part de la infraestructura militar dels Estats Units i Israel a la regió. Segons el comunicat, un sistema d’operacions combinades, format per un centenar d’onades de míssils i drons, va paralitzar i va deixar sense capacitat de resposta l’aparell militar enemic, a més de provocar danys devastadors en les seves infraestructures. També va afirmar que els atacs amb míssils contra centres estratègics van generar un “buit informatiu” en les files de l’adversari al camp de batalla, fet que els hauria portat a “recórrer a la petició d’un alto el foc”.