L’alto el foc que va decretar Donald Trump expirava aquesta matinada, però poques hores abans que es complís el termini anunciat fa dues setmanes, el president dels Estats Units ha informat a través de les xarxes socials que estendria la treva de manera indefinida fins que Teheran presenti una proposta unificada i finalitzin les negociacions. Trump ha assegurat que ha pres la decisió “a petició” de Shehbaz Sharif, el primer ministre del Pakistan, país que fa de mediador en les negociacions, i en particular del cap del seu exèrcit, Asim Munir. Tot i això, els Estats Units mantenen el bloqueig als vaixells iranians per intentar ofegar econòmicament l’Iran i pressionar Teheran en les negociacions. Trump intenta trobar una sortida diplomàtica a la guerra que va iniciar juntament amb Israel el passat 28 de febrer, quan hores abans recorria a la seva habitual retòrica bèl·lica i afirmava que havia descartat ampliar l’alto el foc i havia advertit que estava disposat a reprendre els atacs. “Estem desitjant bombardejar”, va dir el mandatari republicà. Però per segon cop en dues setmanes, Trump no ha complert les seves amenaces, tot i que les converses amb el règim dels aiatol·làs no donen senyals d’estar avançant. El vicepresident JD Vance, de qui s’esperava que viatgés a Islamabad per encapçalar una nova ronda de negociacions amb l’Iran, es va quedar a Washington.

Els EUA mantenen el bloqueig

"He ordenat a les nostres Forces Armades que mantinguin el bloqueig i, en tots els altres aspectes, romanguin preparades i operatives, i, en conseqüència, prorrogaré l’alto el foc fins que es presenti la seva proposta i concloguin les negociacions, sigui quin sigui el resultat", va anunciar a les seves xarxes socials. "Se’ns ha sol·licitat que suspenguem el nostre atac contra l’Iran fins que els seus líders i representants puguin presentar una proposta unificada", va assenyalar després de remarcar que "el Govern de l’Iran es troba greument dividit, cosa que no és sorprenent".

El primer ministre del Pakistan ha agraït, en nom seu i en el de Munir, al mandatari nord-americà haver "acceptat amablement (la seva) sol·licitud d’estendre l’alto el foc per permetre que els esforços diplomàtics en curs" continuïn. Sharif ha assegurat que el seu Executiu, amb la "confiança dipositada" en ell, mantindrà aquests esforços "sincers" amb l’objectiu d’assolir una "solució negociada" al conflicte desencadenat el passat 28 de febrer, amb l’ofensiva sorpresa dels Estats Units i Israel contra l’Iran.

L'Iran es manté ferm

La segona ronda de negociacions a Islamabad continua en l’aire, amb les posicions de Washington i Teheran encara clarament enfrontades. El vicepresident JD Vance ja va encapçalar la delegació nord-americana en la primera trobada, celebrada l’11 i 12 d’abril a la capital pakistanesa. Aquella reunió va ser el contacte de més alt nivell entre els Estats Units i l’Iran des de la revolució islàmica de 1979, però es va tancar sense cap acord. Des d’aleshores, Trump ha ordenat a la Marina dels Estats Units mantenir un bloqueig naval sobre vaixells i ports iranians, una mesura que continua vigent malgrat l’alto el foc.

Per la seva banda, l'Iran es manté ferm en les seves condicions i el president del Parlament iranià, Mohamad Baqer Qalibaf, que lidera la delegació de Teheran, va advertir aquest dimarts que el seu país no accepta “negociacions sota l’amenaça”. Per la seva part, l'ambaixador de l'Iran davant l'ONU, Amir Saeid Iravani, va declarar que Teheran està preparat per negociar immediatament després que els Estats Units posin fi al bloqueig naval, i va insistir que Washington ha de posar abans fi a les seves “violacions de l’alto el foc”.

Els dos bàndols tampoc han aconseguit avançar en la qüestió de la lliure navegació per l’estret d’Ormuz, una ruta clau per al comerç de petroli que Teheran manté bloquejada des de l’ofensiva dels Estats Units en què va morir el líder suprem de la República Islàmica, l’aiatol·là Ali Khamenei. Finalment, tampoc hi ha acord en l’àmbit nuclear: Washington exigeix posar fi a l’enriquiment d’urani i que l’Iran renunciï a desenvolupar armes nuclears, mentre que Teheran defensa que el seu programa té finalitats pacífiques i científiques.