Hamàs ha mobilitzat prop de 7.000 membres de les seves forces per recuperar el control de les zones de la Franja de Gaza que les tropes israelianes han abandonat recentment, en un moment de màxima tensió interna i amb la qüestió del desarmament encara pendent de negociació. Segons informacions recollides per la BBC, els combatents han estat convocats mitjançant trucades i missatges que demanaven la seva incorporació en un termini de 24 hores amb l’objectiu declarat de “netejar Gaza de col·laboradors d’Israel”. A més, Hamàs ha nomenat cinc nous governadors amb perfils militars destacats, alguns dels quals havien liderat brigades del seu braç armat. Diversos testimonis a Gaza asseguren que ja hi ha unitats desplegades a diversos districtes, algunes amb roba civil i d’altres amb els uniformes blaus habituals de la policia de Gaza, malgrat que l’oficina de premsa del moviment islamista ha negat que estigués "desplegant combatents als carrers".
Les tensions s’han disparat després que dos membres de les forces d’elit de Hamàs fossin assassinats per homes del clan Dughmush, un dels més influents de l’enclavament, en un incident ocorregut al barri de Sabra de Ciutat de Gaza. Un dels morts era fill d’Imad Aqel, actual cap d’intel·ligència militar del grup islamista i antic comandant de les Brigades Al-Qassam. Segons el corresponsal d’i24NEWS Ariel Oseran, la resposta de Hamàs ha inclòs execucions sumàries sobre membres del clan palestí, deixant els seus cossos als carrers, un fet que ha encès les alarmes entre la població civil. Aquest diumenge, combatents de Hamàs han envoltat una àrea on es creia que s’amagaven més de 300 homes del Dughmush, armats amb metralladores i explosius. Com a part d’aquesta ofensiva interna, els islamistes haurien matat un altre membre del clan i en podrien haver segrestat fins a una trentena més.
La mobilització de combatents per part de Hamàs arriba en un moment crucial per al futur dels gazians, marcat per la incertesa sobre qui administraria l’enclavament un cop consolidat un alto el foc definitiu. Aquesta qüestió és fonamental per activar la segona fase del pla de pau impulsat pel president dels Estats Units, Donald Trump, que contempla el desarmament complet del grup islamista com a requisit indispensable. Malgrat l’acord entre Hamàs i Israel per aturar les operacions militars i intercanviar ostatges israelians per uns 2.000 presos palestins, el futur polític de la Franja roman obert. Hamàs, que no ha fet cap referència directa a la seva possible desmilitarització, insisteix que només faria un pas al costat —tot i que encara tindria presència a Gaza— si es constitueix un govern de transició liderat per palestins. Aquesta condició xoca frontalment amb l’exigència israeliana i la proposta nord-americana, que no contemplen cap escenari on Hamàs conservi capacitat militar o control institucional dins del territori.
El pla de desmilitarització de Gaza impulsat per Trump preveu un procés rigorós sota supervisió internacional que obligaria Hamàs a lliurar tot el seu arsenal. Aquest mecanisme inclouria observadors independents i un calendari clar per assegurar el desarmament complet dels islamistes. Tot i això, la proposta ha topat amb el silenci i l’ambigüitat del grup terrorista. Ja en la seva resposta inicial a la iniciativa nord-americana, la milícia palestina va evitar referir-se explícitament a aquesta exigència, i en les darreres converses celebrades al Caire no ha mostrat cap voluntat d’incloure el desarmament com a part del pacte. La negativa manté en suspens la implementació de la següent fase del pla de Trump i complica els esforços per establir una pau estable i duradora a Gaza.