La pau a la Franja de Gaza sembla més a prop després que Israel i Hamàs hagin arribat a un principi d’acord amb la mediació dels Estats Units. Tot i això, encara queda molt camí per recórrer, moltes carpetes a tractar, molts punts a negociar. Les dues parts —enemistades des del 7 d’octubre del 2023 i, de fet, des de fa dècades— han acceptat aquest dijous implementar la primera fase del pla per al futur de l’enclavament palestí proposat pel president nord-americà, Donald Trump. Aquesta etapa inicial, segons el republicà, preveu “l’alliberament imminent de tots els ostatges i la retirada de les tropes israelianes fins a una línia acordada com a primer pas cap a una pau sòlida, duradora i eterna”. És una bona notícia per als ostatges i per a la població gaziana, sotmesa a mesos de bombardejos i bloquejos, però no és un acord per assolir la pau definitiva. Encara queden aspectes conflictius a tractar entre Israel i Hamàs, els quals faran difícil una entesa total.
El primer i més espinós dels punts pendents a negociar és el desarmament de Hamàs. El pla de Trump estableix de manera explícita que tota la infraestructura militar, incloent-hi túnels, fàbriques d’armes i instal·lacions operatives, ha de ser completament desmantellada i no es podrà reconstruir. Aquest procés de desmilitarització de Gaza s’hauria de dur a terme sota la supervisió d’observadors independents i inclouria, de forma clara, el lliurament de totes les armes per part del grup islamista. No obstant això, en la seva resposta inicial a la proposta de la Casa Blanca, Hamàs va evitar deliberadament qualsevol menció sobre aquest apartat, i en les converses més recents celebrades al Caire, tampoc ha mostrat cap intenció d’acceptar aquest requisit fonamental per a Israel.
⏳ Entre l'esperança i la prudència: així viu Gaza les hores prèvies a l'alto el foc entre Israel i Hamàs
Un altre dels punts que complica l’entesa definitiva és la manca de garanties perquè Israel no reprengui els combats un cop alliberats els ostatges. Els islamistes exigeixen compromisos clars que evitin una nova ofensiva, però la iniciativa de Trump no estableix cap mecanisme per assegurar que les Forces de Defensa d’Israel (FDI) no tornaran a atacar la Franja després de complir la primera fase de l’acord. L’ambigüitat en el text deixa oberta la porta a noves operacions militars un cop Israel hagi recuperat els ostatges, sense que això no comporti friccions amb Washington. Aquesta desconfiança no és infundada, ja que, tot i l’anunci d’un alto el foc per part dels mediadors, l’exèrcit israelià ha continuat bombardejant Gaza, amb atacs intensos sobre la ciutat homònima i Khan Yunis. El Ministeri de Sanitat palestí ha informat d’almenys nou morts durant la matinada d’aquest dijous.
El futur a la Franja
A més de la qüestió del desarmament i les garanties de no-represa dels combats, un altre punt clau de fricció és el futur polític de Gaza. Hamàs reclama que la nova administració sigui plenament palestina i defugi de qualsevol fórmula imposada des de fora. Volen un govern de tecnòcrates palestins independents, “basat en el consens nacional i el suport àrab i islàmic”. Aquesta proposta entra en col·lisió directa amb la de Trump, que pretén designar una autoritat externa sota el seu lideratge i amb la col·laboració de l’antic primer ministre britànic Tony Blair. El pla nord-americà preveu també una força internacional d’estabilització i un comitè d’experts palestins tutelat per la Junta de la Pau —una estructura creada ad hoc pel magnat—, però no fixa terminis per transferir el poder a l’Autoritat Nacional Palestina ni garanteix cap mena d’autogovern.
Està per veure si la primera fase de l’acord entre Israel i Hamàs acabarà desembocant en una pau estable i duradora a Gaza. Tot i que ambdues parts han acordat un alto el foc inicial, les diferències de fons continuen essent profundes. Hamàs rebutja el desarmament, Israel es resisteix a una retirada plena i no hi ha consens sobre si l’Autoritat Nacional Palestina hauria d’assumir el control de Gaza. A això s’hi suma la manca de concreció del pla de Trump, que permetria a Israel saltar-se alguns compromisos sense conseqüències; així com el correcte compliment de pla de pau inicial que encara ha d'aprovar el gabinet de seguretat de Netanyahu aquest dijous a la tarda i l'alliberament de tots els ostatges retinguts per Hamàs.