La irrupció de Donald Trump a l’escenari polític global després de la seva segona arribada a la Casa Blanca el gener de 2025 va suposar un autèntic “xut d’energia” per a les dretes i les ultradretes de tot el món, especialment a Europa. El seu retorn es va viure com una mena de consagració ideològica: molts líders reaccionaris europeus es van afanyar a mostrar vincles públics amb ell, buscant legitimitat i visibilitat davant el seu propi electorat. El 2025 es parlava obertament que la segona presidència de Trump “envalentiria” els partits d’extrema dreta a la UE, des d’Alternativa per Alemanya (AfD) i el Partit per la Llibertat dels Països Baixos fins al RN francès i Germans d’Itàlia. Figures com Viktor Orbán van arribar a dir que celebraria una reelecció de Trump amb ampolles de xampany, i molts líders es van presentar com a “aliats naturals” del seu projecte. Santiago Abascal, en ple auge de Vox a Espanya, buscava desesperadament la fotografia amb Trump. Però durant aquest any 2026, ja s'ha notat el canvi: en lloc de sumar punts, el fet d’aparèixer massa a prop de Trump i identificar-se amb les seves polítiques es percep com un llastre que pot tenir costos electorals. Orbán acaba de perdre les eleccions a Hongria després de 16 anys en el poder, i el partit ultradretà espanyol ha experimentat un estancament electoral en les enquestes de l’abril després de mesos de creixement, amb caigudes de fins a 1,2 punts en sondejos com els de Sigma Dos i 40dB.  Els aranzels, l’atac a Veneçuela, els enfrontaments amb la UE i l’OTAN, la crisi de Groenlàndia, els enfrontaments amb el papa i, sobretot la guerra de l’Iran, que ha provocat una crisi energètica que afecta les economies del món i les butxaques als ciutadans, han convertit Trump en una amistat perillosa que millor tenir lluny. 

Hongria: la visita de JD Vance va penalitzar Orbán

A l’inici de la campanya electoral a Hongria, l’oposició de centredreta i proeuropea liderada pel partit TISZA (Péter Magyar) apareixia amb avantatge en la majoria dels sondejos davant de Fidesz-KDNP. Davant el risc real de perdre el poder després de 16 anys, el govern d’Orbán va reajustar les circumscripcions electorals per afavorir la seva formació en zones rurals més petites i fidels, amb l’objectiu de maximitzar el nombre d’escons encara que l’oposició obtingués més vots a escala nacional. En un intent de donar un impuls a Orbán, l’administració Trump va enviar el vicepresident J.D. Vance a Budapest, pocs dies abans del 12 d’abril, com a gest de suport públic. Tanmateix, la visita no va servir per reforçar-lo, sinó que el va perjudicar encara més en els sondejos: una part de la població va associar la seva imatge a la guerra amb l’Iran, a l’augment dels preus de l’energia i a un trumpisme percebut com a extern i agressiu, fet que va erosionar encara més el seu suport davant d’una oposició que es presentava com més proeuropea i moderada, i que va acabar destronant Orbán.

França: decepció del partit de Le Pen a les municipals

A França, el “llast Trump” ha contribuït al fet que el partit de Marine Le Pen (Agrupació Nacional, RN) no obtingués l’impuls que esperava a les municipals del març, malgrat els seus esforços per desmarcar-se públicament de la guerra amb l’Iran. L’únic gran èxit simbòlic de l’RN va ser Niça, on l’aliat de Le Pen, Éric Ciotti, es va imposar i la va convertir en la cinquena ciutat més gran de França sota la seva influència. El partit aspirava a conquerir altres grans urbs clau com Marsella, Toló o Nimes, però va fracassar en tots els casos, fent curt malgrat l’estratègia d’implantació local i la pressió d’uns sondejos que li eren favorables. Tot i que l’RN va intentar suavitzar la seva identificació amb Trump (insistint que és “una França independent” i no un apèndix de Washington), una part important de l’opinió pública de centre i d’esquerres va associar l’extrema dreta francesa amb l’eix Trump-Le Pen. En un context europeu marcat pel rebuig a la guerra amb l’Iran, l’augment dels preus de l’energia i la pressió de Trump sobre la UE, molts votants de dreta moderada i de centredreta van optar pel Partit Socialista i la dreta clàssica (Les Républicains), percebuts com a opcions menys “arriscades” en l’àmbit internacional que Le Pen.

Itàlia: revés de Meloni en el referèndum de justícia

A Itàlia, el bloc de la dreta liderat per Giorgia Meloni també va tenir un important revés amb el referèndum de justícia.  Meloni va plantejar un referèndum per aprovar la seva reforma judicial, que incloïa la separació de les carreres de jutges i fiscals i canvis en el Consell Superior de la Magistratura, presentant-ho com una “modernització estructural” imprescindible. El resultat va ser un “no” clar, amb entre el 53% i el 54% dels vots davant d’un 46% de “sí”, fet que s’ha interpretat com un cop directe a l’autoritat de Meloni i un rebuig a un projecte percebut com a afavoridor de la consolidació del seu poder polític.

Dinamarca: Groenlàndia penalitza

A Dinamarca, la primera ministra Mette Frederiksen va avançar les eleccions parlamentàries, que inicialment estaven previstes per a l’octubre de 2026, al març amb l’objectiu de renovar el seu mandat en ple pols amb Trump pel futur de Groenlàndia. Les tensions derivades de l’interès de Trump per adquirir l'illa van marcar el clima polític, però el govern socialdemòcrata de Frederiksen es va mantenir en el poder, capitalitzant el suport al paper ferm de Dinamarca davant de Trump en el conflicte per Groenlàndia. Els partits afins a la línia trumpista i a un acostament estratègic amb Washington, el Partit Popular Danès (Dansk Folkeparti), van quedar molt per sota de les expectatives, amb resultats modestos en les consultes locals i europees, mentre que la majoria de la població va prioritzar l’estabilitat de Copenhaguen davant l’aventura trumpista.  A Eslovènia, el candidat afí a Trump, Janez Janša, que partia com a favorit, també va perdre les eleccions legislatives del 22 de març davant el primer ministre liberal i proeuropeu Robert Golob, tot i que el resultat va ser molt ajustat.

Les forces progressistes aprofiten el moment

Les forces progressistes són plenament conscients i han sortit en tromba per aprofitar el moment, de la mateixa manera que Pedro Sánchez ha convertit el No a la guerra en un eslògan electoral i ha alimentat la controvèrsia amb el republicà per posicionar-se internacionalment com el líder referent de l'antitrumpisme. La doble celebració d’aquest cap de setmana, amb la IV Reunió en Defensa de la Democràcia i la Global Progressive Mobilisation (GPM), ha convertit Barcelona en la capital del moviment anti-Trump global, mentre que Madrid ho ha intentat contrarestar amb la visita de la líder opositora María Corina Machado, que durant anys s’ha presentat com a part del corrent trumpista i pròxima als Estats Units. 

El PP i Vox han posicionat la premi Nobel com a antagonista de Sánchez aquest cap de setmana, però les mateixes contradiccions de Trump han deixat la seva figura en una posició compromesa. Tot i que va construir un relat d’oposició antichavista molt alineat amb la línia de Washington i, en particular, amb el discurs dur de Trump cap a la Veneçuela de Maduro, el republicà l’ha menyspreat públicament i reiteradament -ha dit que no té el suport ni el respecte dins del país”-, no la reconeix com a interlocutora legítima i ha preferit mantenir Delcy Rodríguez i el règim chavista en comptes d’impulsar una transició democràtica on la premi Nobel -això també ha influït- pogués tenir algun paper protagonista. Així, els mateixos madrilenys que ahir cridaven “llibertat, llibertat!” a la Puerta del Sol, en realitat, estaven criticant Trump sense saber-ho.