Amb gairebé el 100% de les seccions electorals escrutades, els italians han rebutjat amb contundència la reforma judicial de la presidenta del Consell de Ministres d’Itàlia, Giorgia Meloni, en un referèndum celebrat aquest dilluns i diumenge. El ‘no’ al referèndum, que ha comptat amb una alta participació, de vora el 59% dels votants, s’ha imposat amb un 54% dels vots, mentre que l’aval a la reforma ha recollit el suport del 46% dels votants. Al mapa regional, el sí ha vençut a les regions tradicionalment partidàries de la dreta com la Llombardia i el Vènet, així com al Friül-Venècia Júlia. El color vermell del no tenyeix la resta del mapa regional d’Itàlia i ha aconseguit importants victòries a ciutats com Nàpols, Bolonya, Florència o Palerm. Meloni ha publicat un breu vídeo a les xarxes socials reconeixent la derrota de la seva proposta, que ha descrit com una “ocasió perduda per modernitzar Itàlia”, però insisteix en el seu respecte a la decisió dels italians i assegura que continuarà treballant “pel poble italià” i per “honorar el mandat que ens va donar”. La primera ministra ja havia avançat abans de la votació que, independentment del resultat, no dimitiria.  Per contra, les figures de l’oposició celebren el resultat. El líder del Moviment 5 Estrelles, Giuseppe Conte, ha publicat un breu missatge en el que diu: “Ho hem fet! Visca la Constitució!”.

El rebuig a la reforma judicial, que pretenia, entre altres coses, separar les carreres judicial i fiscal i posar aquesta última sota la tutela de l'executiu, ha estat generalitzat al llarg del país. Però ha estat més contundent a les regions del sud del país. A la ciutat de Nàpols, per exemple, el no ha guanyat amb el 70% dels vots i la regió de la Campània, el no frega el 66%, més a l'esquerra que l'anomenat triangle roig que conformen la Toscana, l'Emília-Romanya i l'Úmbria. A Sicília, una altra regió tradicionalment conservadora, el no també guanya amb claredat i aconsegueix el 61% dels vots. Les primeres estimacions amb els resultats indiquen que els votants més joves, d'entre 18 i 34 anys, haurien estat els responsables de la contundència del 'no' a la reforma judicial, ja que un 61% hi haurien votat en contra. Només els més grans de 55 anys haurien donat el seu suport a la iniciativa del govern de Giorgia Meloni amb un 50,7% votant pel sí. Pel que fa als resultats entre els votants dels principals partits, el bloc de l'esquerra s'ha decantat molt clarament pel no, mentre que el de la dreta ho ha fet pel sí. El no també s'ha imposat entre els qui no haurien votat en les últimes eleccions europees o a altres partits.

La reforma judicial

El ministre de Justícia, Claudio Nordio, ha estat el principal impulsor de la reforma constitucional sobre l'administració de la justícia a Itàlia. De fet, el projecte ha estat anomenat reforma constitucional Meloni-Nordio. El punt més reconegut de la reforma és la separació de les carreres judicial i fiscal. La reforma proposada pretenia establir una clara separació entre jutges i fiscals, transformant l'elecció inicial del càrrec en una decisió definitiva, amb dues carreres professionals i formatives clarament diferenciades. En segon lloc, es pretenia dividir el Consell Superior de la Magistratura (CSM), el que a Espanya seria el Consell General del Poder Judicial en tres òrgans diferenciats. Els dos primers s'encarregarien d'administrar, cada un, la carrera judicial i la fiscal, mentre que les funcions disciplinàries del CSM es traslladarien a un Alt Tribunal Disciplinari format per 15 membres. La reforma també canvia els sistemes d'elecció dels membres d'aquestes tres institucions i introdueix el sorteig. Dos terços de les 30 places electives dels Consells serien per jutges o fiscals que complissin certs requisits, que hauria de disposar una llei posterior, mentre que la resta es sortejarien entre una llista confeccionada pel Parlament. La resta serien triats pel president de la República o membres nats. 

El poder judicial va considerar la reforma una intromissió en la separació de poders, tal com també ha denunciat l'oposició política a Giorgia Meloni. La coalició de dretes que lidera la presidenta de Germans d'Itàlia, la força més propera a Vox a Itàlia, va entrar al poder prometent una reforma de la justícia, a la qual acusava de no ser imparcial i estar polititzada. Durant la campanya pel referèndum, els aliats de la primera ministra afirmaven que el sí era un vot per treure la política de la justícia, però alguns anaven més lluny. La vicesecretària del gabinet del ministre Nordio va afirmar que el jutges, en gran part “treballen de forma seriosa i silenciosa”, però que n'hi ha d'altres que mouen les coses i són dels que “necessitem alliberar-nos”. L'oposició d'esquerres ha reivindicat una gran victòria aquest dilluns. La secretària general del Partit Democràtic, Elly Schlein, ha afirmat que el govern de Meloni pretenia “controlar la justícia” i ha celebrat l'àmplia victòria del no i particularment el vot jove, que “ha fet la diferència”. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!