Distopia. Bogeria. Incredulitat. Podrien ser perfectament les paraules que al lector li podrien venir al cap en llegir que aviat es podrà prendre un còctel en un gratacel de Dubai amb gel de Groenlàndia. Sí, exactament. Un gel provinent d'una glacera d'uns fiords, per afegir, diuen, emoció internacional a la beguda. Es tracta de l'startup Arctic Ice que recol·lecta gel dels fiords de Groenlàndia i després ho envia als Emirats Àrabs Units per vendre-ho. A Groenlàndia és una pràctica habitual fer servir gel glacial en begudes i alguns empresaris han intentat exportar sense èxit aquesta pràctica. Ara el cofundador de l'startup assegura que el gel s'ha comprimit durant mil·lennis, no té bombolles i que, per tant, es desfà més a poc a poc que la resta.
“El gel àrtic s'obté directament de les glaceres naturals de l'Àrtic que han estat congelades durant més de 100.000 anys. Aquestes parts de les capes de gel no han estat en contacte amb cap terra ni contaminades per contaminants produïts per activitats humanes. Això converteix el gel àrtic a l'H20 més net de la Terra”, destaca la pàgina web i constata el The Guardian. Diari que també recull les crítiques que ha generat aquest anunci, com per exemple "No haurien de preocupar-se pels efectes de l'escalfament global en comptes de vendre aigua de les glaceres?". Altres comentaris han anat més enllà i haurien arribat a les amenaces de mort.
Una pràctica que afecta el canvi climàtic?
L'empresa assegura que el gel i la pràctica són respectuosos amb el medi ambient i que, a més, té un valor social. Els fiords que envolten Groenlàndia solen estar plens d'icebergs que s'han desprès de les glaceres que estan connectades a la capa de gel de Groenlàndia, destaca el mateix diari. Arctic Ice té un vaixell especialitzat amb una grua adjunta i el porten al Nuup Kangerlua, el fiord que envolta la capital de Groenlàndia, Nuuk, per buscar un tipus específic de gel que no hagi estat en contacte ni amb el fons ni amb la superfície de la glacera. Aquest gel és més pur i difícil de detectar a l'aigua, ja que és completament transparent, per la qual cosa localment se'l coneix com a “gel negre”.
Quan han trobat una peça adequada, la recullen amb la grua i la col·loquen en una caixa de plàstic blau fins que el vaixell està ple, després naveguen sobre el gel de tornada a Nuuk, on omplen un contenidor d'enviament refrigerat amb les caixes, destaquen. Aquest contenidor és transportat a Dinamarca per la naviliera islandesa Eimskip. A Dinamarca, segons Arctic Ice, es carrega en un altre vaixell que el porta a Dubai. A Dubai, el gel el ven el distribuïdor local Natural Ice, que ja ven altres tipus de gel a Dubai. La primera etapa de l'enviament, de Groenlàndia a Dinamarca, és, segons Arctic Ice, de baixa intensitat de carboni, ja que la majoria dels contenidors d'enviament refrigerats que surten de Groenlàndia haurien estat buits, perquè el país importa més productes congelats dels que exporta.
L'impacte del canvi climàtic i l'escalfament global
Malgrat que des de l'startup asseguren que tot el que fan és sota els paraigües de la sostenibilitat, els efectes del canvi climàtic i l'escalfament global són molt vius arreu del territori. Evidentment, també a Groenlàndia, on les temperatures que l'estiu, per exemple, no són tan fredes com abans. Una altra bona mostra, la tenim a Catalunya, amb una sequera que feia anys que no es veia i un hivern on el fred comença tot just ara a trucar a la porta. Aquest estiu passat, amb les onades de calor, va sortir el debat de què passaria amb el turisme de sol i platja. Un estudi de la Comissió Europea destacava que, el sud de la regió, molt popular turísticament, tindria un impacte pel que fa a les temperatures d'estiu, un fet que possiblement desplaçaria l'època turística per evitar-les.
No és l'únic impacte. El president d'Indonèsia, Joko Widodo, va proposar l'any passat de traslladar la capital a l'illa de Borneo des de l'actual Jakarta, amenaçada per l'enfonsament del terra i amb greus problemes de sobrepoblació. En un discurs davant el Parlament va demanar permís formal als diputats "per traslladar la capital nacional a Kalimantan", el nom indonesi de l'illa, que també comparteix amb Malàisia i Brunei. Però, per què s'enfonsa Jakarta? Prop de 30 milions de persones viuen a la zona metropolitana que forma Jakarta i les seves ciutats satèl·lit, una de les capitals més contaminades del món i els embussos de la qual han causat perdudes milionàries a l'Estat. A més, les inundacions suposen un perill a causa de l'enfonsament del terra, causat sobretot per l'extracció de l'aigua subterrània i que afecta especialment el nord de la capital, on la mitja de subsidència és d'entre 15 i 20 centímetres a l'any.
Hi ha casos en que no es parla només d'una capital, sinó d'un país sencer. Des de fa anys, els experts assenyalen l'augment del nivell del mar com una de les amenaces més letals del canvi climàtic. Malgrat ser un problema que queda lluny de les grans potències econòmiques, hi ha països que ja perden territori engolit per l'aigua. Alguns dels Estats en major risc són les illes oceàniques. Entre elles, Fiji ha començat un ambiciós pla per adaptar-se a la pujada del mar: moure les principals ciutats del país lluny de la costa actual. És, pràcticament, el canvi radical de tot l'Estat. La República de Fiji és un petit país a Oceania, conformat per més de 300 illes, dues de les més grans són Vanua Levu i Viti Levu, en aquesta darrera hi ha la capital, Suva. Amb una població de menys d'un milió d'habitants i una superfície de gairebé 20.000 quilòmetres quadrats, el país afronta la crisi més gran de la seva història: gran part del seu territori desapareixerà sota l'oceà. Com apuntava The Guardian en un article fa uns mesos, el cas de Fiji no deixa marge d'error. L'Estat no es prepara per si ha de fer front a una pujada del nivell del mar, l'aigua ja està engolint la costa de Fiji i s'ha d'actuar ja.