Una moció de censura ha fet caure el fins ara govern de coalició d'Eslovàquia, que encapçalava el polític conservador Eduard Heger. L'executiu de centredreta estava en minoria a la cambra legislativa des del passat setembre. Els promotors de la moció eren els diputats del partit Llibertat i Solidaritat, que havien format part de la coalició presidida per Heger. Concretament, la votació ha prosperat amb 78 vots favorables, on s'hi han sumat la resta de partits de l'oposició que tenen representació al Consell Nacional eslovac. Per tal que una moció de censura tiri endavant en aquest país, cal reunir un mínim de 76 vots.

A partir d'ara, la presidenta i cap d'Estat, Zuzana Caputova, haurà de designar un nou candidat per formar un nou govern i el seu mandat, a priori, serà d'un màxim de 14 mesos, que és el temps que queda per als propers comicis. Caputova només pot ordenar la dissolució del Parlament si cap dels candidats que proposa surt investit primer ministre. El nombre màxim de candidats a proposar que se li permet per llei és tres. Tot això s'haurà de desenvolupar en un període de sis mesos. L'altra possibilitat que existeix és que, per poder convocar eleccions anticipades, es faci una esmena constitucional que permeti la dissolució de la cambra legislativa abans del que pertocaria. La mateixa presidenta Zuzana Caputova obre la porta a aquest escenari: "La situació actual fa que hi hagi l'amenaça que la crisi política del país derivi en una crisi seriosa de democràcia, de manera que seria preferible permetre als ciutadans que triïn als seus representants". Els experts del país apunten que els comicis podrien celebrar-se el juny de 2023, i no el febrer de 2024, que és quan haurien de tenir lloc.

Els pressupostos, prorrogats

L'altra conseqüència d'aquesta moció de censura és que els pressupostos queden automàticament prorrogats, donat que el govern que encapçalava Eduard Heger tenia previst sotmetre a votació els comptes de l'any vinent aquest divendres. L'altre partit que encara seguia a l'executiu acompanyant el principal partit de la coalició Gent Comú i Personalitats Independents, Som Família, ha volgut demanar "perdó" a la ciutadania pel "caos" que estava generant el seu propi govern. Gent Comú (53) i Som Família (17) només sumaven 70 escons dels 150 que integren el Consell Nacional d'Eslovàquia, però inicialment comptaven amb 95 suports en integrar a la coalició a Llibertat i Solidaritat (13) i Per al Poble (12).

Llibertat i Solidaritat, la formació que ha liderat aquesta moció de censura, va sortir de l'executiu perquè denuncien que Heger aprovava mesures contra la inflació sense consultar-los quina opinió els mereixien aquestes iniciatives. De fet, ja va causar malestar el fet que l'anterior primer ministre, Igor Matovic, gestionés la compra de vacunes Sputnik durant la pandèmia sense tampoc informar-los de la qüestió. En aquest cas, Matovic va haver de renunciar cap a mitjans de 2021 del càrrec de primer ministre, però va seguir formant part del cartipàs assumint la titularitat del Ministeri de Finances. És precisament el fet que Gent Comú decidís mantenir-lo al govern el que ha causat múltiples lluites internes en el gabinet de coalició, que ha acabat fent implosió. Llibertat i Solidaritat ha comptat amb el suport a la moció de censura del Partit Socialdemòcrata (38), així com del Partit Popular Nostra Eslovàquia (17) i Per al Poble (12).