Gir militar sense precedents al Japó per por a la Xina, que ja prepara noves maniobres per atacar Taiwan. En mig d'una tensió creixent a l'Àsia, el govern japonès ha aprovat aquest divendres unes noves directrius de Defensa i ha engegat el major rearmament des de la Segona Guerra Mundial. El conflicte va acabar l'any 1945 amb la derrota dels japonesos i, dos anys més tard, va entrar en vigor la nova Constitució del país amb un article per limitar la capacitat militar japonesa. Però el partit de Shinzo Abe (assassinat al juliol) ha lluitat des d'aleshores per augmentar el poder de les anomenades Forces d'Autodefensa del Japó, objectiu que ara s'ha complert.
Per primera vegada, les directrius en Defensa inclouen la capacitat d'atacar bases enemigues en cas d'amenaça a la seguretat nacional (com podria ser un míssil de Corea del Nord). A més, inclouen un increment rècord de la despesa militar — com ja va fer Alemanya al febrer, amb l'inici de la invasió russa d'Ucraïna. El nou full de ruta arriba després de dos anys de polèmiques negociacions, amb la ciutadania molesta i protagonitzant tot un seguit de protestes que han assolit el seu màxim aquest divendres. Moltes persones han sortit al carrer per mostrar el seu rebuig al gir militar engegat pel gabinet de Fumio Kishida (del Partit Liberal Democràtic).
La principal novetat és l'anomenada "capacitat de contraatac", que estipula que el país ha de comptar amb els mitjans militars per impactar objectius en territori enemic. La idea d'aquesta mesura és fer front a "l'entorn de seguretat més greu des de la Segona Guerra Mundial" i es pot activar sota tres condicions: que hi hagi una agressió contra el Japó o contra un país aliat que comprometi la supervivència del Japó, que no existeixin mitjans adients per repel·lir l'atac i que l'ús de la força sigui el mínim possible. Així doncs, els japonesos compraran armament nord-americà d'atac a distància i desenvoluparan míssils hipersònics, míssils guiats antivaixells i drons de combat. Els EUA no han tardat a celebrar el gir militar efectuat pel govern japonès.
La polèmica "capacitat de contraatac" del Japó
Aquesta és la mesura més polèmica de les noves directrius de Defensa, amb la ciutadania, experts legals i l'oposició revoltats per mor del seu difícil encabiment dins de la Constitució. L'article 9 de la Carta Magna limita la capacitat militar del país i estableix que només pot recórrer a la força per defensar-se, alhora que renuncia a la guerra per resoldre conflictes internacionals. Des del final de la Segona Guerra Mundial, el Japó només ha comptat amb les esmentades Forces d'Autodefensa i no ha tingut pas capacitats militars explícites. Però ara sembla que això pot canviar.
L'objectiu és adaptar-se a l'auge militar de la Xina i als constants llançaments de míssils de Corea del Nord, així com a la invasió russa d'Ucraïna. De fet, el Japó també té disputes territorials amb Rússia. És per això que elevarà entre el 2023 i el 2027 la despesa militar fins al 2% del PIB, equiparant-se així al nivell dels països membres de l'OTAN. A més, trenca amb el sostre inferior a l'1% que es mantenia des de fa dècades. El primer ministre, Fumio Kishida, ha defensat el gir militar perquè és "imprescindible" per a la supervivència del país. L'excusa que ha fet servir és que les capacitats defensives actuals "no són suficients" davant les amenaces presents.