A mesura que Suècia i Finlàndia fan passos endavant per ingressar a l'OTAN, els georgians, que han estat buscant entrar a l'aliança des de fa més d'una dècada, observen el procés amb sentiments agredolços. L'adhesió dels estats escandinaus semblaria anul·lar el que s'ha vist com un "veto rus" sobre una major expansió de l'OTAN prop de les seves fronteres. Això podria ajudar a trencar amb l'estancament que ha impedit que Geòrgia i Ucraïna s'hi uneixin des que se'ls va prometre ser-ne membres per primera vegada l'any 2008, segons una línia de pensament a la que fa referència Eurasianet. Però no tothom pensa igual. Alguns, més pessimistes, creuen que l'actual ronda d'expansió no serà prou per a absorbir Geòrgia també. Precisament per aquest motiu, la voluntat d'entrar a l'OTAN de Finlàndia i Suècia és agredolça per a molts. 

"Per una banda, és bo que existeixi la política de portes obertes a l'OTAN, un fet que és bo per a Geòrgia, i també que Rússia no pugui tenir poder de veto sobre això", explicava Kornely Kakachia, directora de l'Institut de Política de Geòrgia, un grup d'experts amb seu a Tbilisi, a la mateixa publicació. "Podria veure's com una obertura per a Geòrgia, però també podria passar el contrari: l'OTAN podria estar contenta amb l'statu quo i no voler una major ampliació". La clau per a Kakachia és el desenllaç de la guerra a Ucraïna. 

La invasió d'Ucraïna, de fet, ha estat el detonant perquè Suècia i Finlàndia abandonessin les seves polítiques de neutralitat i busquessin ingressar a l'OTAN. El passat 18 de maig, van presentar la sol·licitud i ambdós països van rebre senyals positius d'una adhesió ràpida. Geòrgia, per la seva banda, ha estat atrapada durant anys després de la declaració de l'aliança el 2008 que Geòrgia i Ucraïna "es convertiran en membres de l'OTAN". Si bé és cert que l'OTAN ha reafirmat aquest compromís, hi ha hagut pocs passos en ferm i endavant sobre aquest fet. Geòrgia encara no ha rebut el Pla d'Acció de Membres de manera formal, que seria el camí a seguir per ser-ne membres. 

I no sembla que l'adhesió de Geòrgia estigui sobre la taula a la cimera que es farà a Madrid aquest mes de juny. Els membres s'espera que adoptin un document que estableixi una direcció per a la pròxima dècada. Geòrgia ni hi és ni se l'espera, constata també Eurasianet. Funcionaris europeus i dels Estats Units han dit en els últims anys que tècnicament està llesta per ingressar a l'aliança. De fet, l'OTAN ha estat cooperant amb el país, ajudant-lo a desenvolupar capacitats militars i de defensa. Al seu torn, Geòrgia ha estat contribuint a les missions internacionals dirigides per l'OTAN i també participa en exercicis militars amb països aliats. 

Per què Geòrgia està estancada?

Malgrat tots els esforços que ha fet Geòrgia i la mateixa OTAN, el procés està estancat. I és que Geòrgia està en un conflicte obert amb Rússia, que té prop de 10.000 soldats en dues regions separatistes del país: Abkhàzia i Ossètia del Sud. Segons aquest mateix portal, molts membres europeus de l'OTAN haurien expressat la seva inquietud sobre l'admissió d'un nou membre en aquestes condicions. 

Alguns defensors de Geòrgia han proposat una fórmula perquè el país sigui admès. Aquesta implica que només el territori que actualment està sota control estaria subjecte a l'article 5. Per tant, Abkhàzia i Ossètia del Sud en quedarien fora. L'article 5, important dins l'aliança, demana als estats membres que surtin en defensa dels altres en cas d'atac extern. 

En aquest sentit, la majoria de georgians donen suport de manera majoritària a unir-se a l'aliança. Malgrat que els anys d'espera en aquest llimb han provocat certa frustració. Caldrà esperar per veure com es desenvolupa, finalment, la possible entrada del país a l'OTAN i si la voluntat d'adhesió de Suècia i Finlàndia dificulta o beneficia Geòrgia. 

 

Imatge principal: vista de Tbilisi, capital de Geòrgia / Unsplash