Geòrgia ha celebrat aquest dimarts el 35è aniversari de la seva independència amb una posada en escena carregada de simbolisme polític i religiós. Les autoritats georgianes han convertit la commemoració en una reivindicació de la identitat cristiana del país i del discurs sobiranista del govern, en un moment marcat pel refredament de les relacions amb la Unió Europea.
A diferència d’altres anys, els actes oficials a Tbilissi s’han celebrat sense rastre dels colors blau i groc de la bandera europea. La plaça de la Llibertat, epicentre de la jornada institucional, s’ha omplert exclusivament de banderes georgianes i símbols vinculats a l’Església ortodoxa, mentre el govern insistia a presentar la fe cristiana com el gran element cohesionador de la nació.
Tensió amb Brussel·les
La decisió d’apartar la simbologia europea arriba enmig de les tensions creixents entre Brussel·les i el govern georgià. La Unió Europea acusa des de fa mesos les autoritats de Tbilissi d’estar impulsant un retrocés democràtic i d’allunyar-se dels compromisos polítics necessaris per avançar cap a una futura adhesió europea.
Les celebracions s’han desenvolupat sota el lema “La fe ens enforteix i l’amor ens uneix”, coincidint amb la commemoració dels 1.700 anys de la proclamació del cristianisme com a religió oficial de Geòrgia. El missatge ha impregnat tots els discursos institucionals de la jornada.
Discurs sobiranista de les autoritats del país
El president georgià, Mikheil Kavelashvili, ha assegurat que l’Església ortodoxa ha estat “decisiva” per preservar la identitat nacional, la memòria històrica i l’espiritualitat del país. “La nostra història i la nostra fe són inseparables”, ha afirmat durant l’acte central a la plaça de la Llibertat.
En la mateixa línia, el primer ministre Irakli Kobakhidze ha reivindicat que Geòrgia ha sabut conservar la seva independència i identitat “gràcies a la fe del poble georgià”. El cap del govern ha insistit que el país és avui “més sobirà i independent que mai”, un missatge que molts analistes interpreten com una resposta directa a les crítiques procedents de Brussel·les.
La jornada també ha servit per homenatjar la figura del patriarca Ilia II, mort al març després de gairebé cinquanta anys liderant l’Església ortodoxa georgiana. Una gran pancarta amb la seva imatge presidia la façana del Parlament georgià durant els actes oficials.
Què diu l'oposició?
Mentrestant, l’oposició ha aprofitat la Diada nacional per denunciar el gir polític del govern. Diverses forces opositores han convocat manifestacions aquest mateix dimarts al vespre pels carrers de Tbilissi amb la previsió de reunir desenes de milers de persones. Els partits crítics amb l’executiu acusen el govern d’allunyar el país del projecte europeu i d’utilitzar el nacionalisme religiós com a eina política.
Un dels dirigents del Moviment Nacional Unit, Irakli Pavlenishvili, ha qualificat el govern de “banda político-criminal” i ha assegurat que la mobilització vol demostrar que una part important de la societat continua apostant per acostar Geòrgia a Europa.
La celebració ha acabat amb una exhibició aèria de dotze avions i helicòpters militars sobre la capital georgiana. Però més enllà de l’escenografia patriòtica, la jornada ha deixat una imatge clara: la distància política entre Tbilissi i Brussel·les és avui més visible que mai.