Tal dia com avui de l’any 1936, fa 90 anys, a Matadepera (el Vallès Occidental) —al paratge anomenat Font de l’Olla—, una banda de pretesos revolucionaris assassinava un grup de vuit persones del món empresarial i cultural de Terrassa que, prèviament, havien estat segrestades a les seves residències del nucli de la Barata. Aquells fets es van produir en el marc del caos, desgovern i inseguretat en què havia quedat sumida Catalunya després que els anarquistes de la CNT-FAI haguessin usurpat les funcions d’ordre públic (21 de juliol del 1936) i armat les sinistres Patrulles de Control, formades, en bona part, per delinqüents i criminals (alguns excarcerats després que Durruti i la seva sòrdida columna assaltessin la presó Model de Barcelona, el 21 de juliol).
Segons una carta que posteriorment va escriure Francesc Pi de la Mata, testimoni dels fets, a la seva filla Paulina —que contemporàniament ha estat revisada, contrastada i publicada per Racó Català l’any 2013—, les víctimes eren els empresaris Francesc Salvans i Armengol i el seu fill Joan Salvans i Piera; Joaquim Barata i Rocafort; Josep Maria Duran i Torres; Manuel Vallhonrat i Comerma; Gaietà Vallès i Pujals; el notari i cofundador d’Unió Democràtica de Catalunya Francesc de Paula Badia i Tobella, i el propietari agrari Agustí Prat i Marcet. Segons els testimonis dels fets, van ser segrestats de les seves cases i conduïts al paratge de la Barata. I, segons l’informe forense, van ser assassinats a cops de culata i la causa de la mort seria les hemorràgies cerebrals causades per aquestes brutals agressions.
Totes les víctimes d’aquella massacre van ser curosament seleccionades pels seus botxins. Dirigien fàbriques importants i, alhora, eren prohoms de la seva societat local que promovien el teixit cultural i associatiu catalanista. En un dels apartats de la carta de Pi de la Mata que relata els fets, l'autor —testimoni dels fets— posa en dubte que els criminals que van perpetrar aquella matança fossin exclusivament milicians de la CNT-FAI. Aquest punt prendria cos, poc després, quan el periodista d’investigació Josep Maria Planas va demostrar i publicar l’existència d’una trama de complicitat entre la FAI, la Falange Española i l’hampa del Paral·lel en assassinats selectius de persones de condició empresarial i d’ideologia catalanista. Després de desemmascarar aquesta trama, Planas també va ser assassinat.