A casa nostra, sovint no donem gaire importància a aquesta mena de coses, però a la resta d'Europa causen furor. La localitat belga de Marche-en-Famenne va acollir el cap de setmana del 18 i 19 de juliol el festival més gran d'estàtues vivents del continent, amb uns 60.000 visitants que van coronar L'Home de la Moto com la millor producció de la competició. Si bé és veritat que anar al centre de Barcelona és cada cop menys habitual entre els barcelonins, tots aquells que hagin arribat fins al monument de Colom s'hauran topat amb aquesta representació. Sí, sí, el cas és que la millor estàtua vivent d'Europa és a la Rambla. Es tracta d'una producció de la companyia sabadellenca Alucinarte Animación Teatral, dirigida per Jorge Balmaseda i Marta Llopart, que porten el seu art de carrer arreu del planeta: per exemple, fa un temps van ser a Dubai, i pròximament visitaran Grècia. En conversa amb ElNacional.cat, fan una declaració d'amor a la seva professió, però també admeten el següent: "Si ens paréssim a pensar què costa, no ho faríem".
Alucinarte ja suma quatre primers premis en el Festival Internacional d'Estàtues Vivents, però aquesta és la primera per a una estàtua de la Rambla. El seu nom no deixa espai per al dubte, però sí que amaga una sorpresa: un home barbut (en Jorge) condueix una moto d'estil Harvey-Davidson amb un passatger curiós... un predator, un dels depredadors de la famosa franquícia cinematogràfica que va començar l'any 1987 amb Arnold Schwarzenegger com a protagonista. "La idea sorgeix de les trobades de Harleys, i el conductor prototípic de les Harleys és així", explica na Marta, mentre que en Jorge afegeix que "el predator és un punt d'humor que ha funcionat molt bé". "Entra en diàleg amb el públic. Veus com els pares expliquen als seus fills què és una Harley i què és un predator", agreguen. D'altra banda, la companyia també va aconseguir una menció especial per L'Escriptora, una segona producció inspirada en Virginia Woolf i interpretada per na Marta, però aquesta estàtua malauradament no la podem veure al carrer.
Passió argentina, disciplina catalana
En Jorge és argentí, de La Plata, però va arribar a Barcelona cap a l'any 2000. Ara té "gairebé 60 anys" i viu al barri de Sants, i cada matí es lleva ben d'hora per anar a la zona d'estàtues que hi ha prop del monument de Colom, a la Rambla. Com va acabar fent això? "T'hi porta la vida", diu. Cap a finals dels noranta, feia produccions per a televisions argentines, però el contracte es va acabar i necessitava feina. Tenia una amistat que feia d'estàtua i ell, conscient que havia de portar diners a casa, va decidir fer el mateix. Aquesta aposta el va portar arreu d'Europa abans d'arribar a la capital catalana, on es va sentir profundament acollit. Això és així fins al punt que, 26 anys després, continua treballant al mateix punt i amb les mateixes empreses L'única novetat és que fa poc que l'ajuntament li ha deixat canviar de vestuari i interpretar finalment L'Home de la Moto, i l'únic error... "El meu únic error és no parlar bé en català", admet.
Mentre que en Jorge és la "passió argentina" d'Alucinarte, na Marta és la "disciplina catalana". Té 40 anys i és de Sabadell, però part de la seva joventut la va passar a la Cerdanya. Amb els seus avis, baixava a Barcelona i visitaven les Rambles, i així va conèixer les estàtues. Molts anys més tard va conèixer en Jorge, i la trobada va ser "màgica": es van entendre, i tots dos sabien què havien de fer. Quinze anys més tard, tenen una nau industrial a Sabadell en la qual ideen una infinitat de vestits per fer d'estàtues amb materials reciclats, tanquen contractacions, organitzen festivals... Na Marta diu que la seva feina "es pot comparar amb la dels pagesos": durant una temporada han de voltar pel món, de festa en festa, i durant una altra gairebé ningú no els contracta i es dediquen a noves produccions.
Com és un dia com a estàtua?
En Jorge es lleva a un quart de vuit del matí, surt de casa a dos quarts de nou i a un quart de deu ja és a lloc. Triga prop d'una hora a preparar-se, i cap a les deu comença la seva jornada de sis hores, fins a les quatre —el temps que permet l'ajuntament. "I a esperar que passi gent", explica, lamentat que "ara és més difícil amb les obres de la Rambla". A més, a les obres cal sumar la calor d'aquest estiu, que obliga a repassar el maquillatge cada dos per tres per la suor. "Hem de desinfectar el vestit cada dia", bromegen.
I s'hi pot viure, fent d'estàtua? Bé, cal tenir en compte que Alucinarte va molt més enllà de les monedes dels turistes. En l'horitzó tenen esdeveniments a Valladolid, Grècia, un creuer i les Canàries. Però, com a estàtua, en Jorge diu que "la vida d'artista de carrer no és fàcil". Tanmateix, considera que pot viure com qualsevol altre treballador, amb una feina igual de regulada (impostos inclosos) que qualsevol altra. Al respecte, na Marta recorda el cost de les produccions, assenyalant que "no tens la certesa de què funcionarà" i que cadascuna és "a fons perdut". "Si ens paréssim a pensar què costa, no ho faríem", agrega, com una declaració d'amor a la professió. I l'amor que li tenen és tant que volen que a Catalunya hi hagi algun festival d'estàtues com hi ha a la resta d'Europa, i que esperen que algú s'animi a organitzar-lo amb ells. "Tenim tot el material", asseguren. De moment, el que volen fer ara és parlar amb ajuntaments per fer jornades benèfiques i portar L'Home de la Moto arreu del país, com ja l'han portat arreu del continent.
