La Generació Z (nascuts entre el 1997 i el 2012) ha dit prou. El que va començar anomenant-se "primavera asiàtica" —per les revoltes que es van anar succeint en diferents països d'Àsia—, s'ha exportat ja a altres continents per convertir-se en la "revolta GenZ". La primera generació nativa d'Internet són els que lideren les manifestacions, des del Nepal fins al Perú, passant pel Marroc —on es viu una escalada de tensió i violència en els carrers de les principals ciutats—, amb un denominador comú: les xarxes socials. Tot i que el moviment ha nascut a les plataformes digitals, ràpidament ha esclatat als carrers com un crit de frustració d'una generació que viu "aclaparada per l'estrès" segons l'Associació de Psicologia dels Estats Units. Les crisis financeres i la manca d'oportunitats, sumat a la pandèmia de la Covid-19 —que va alimentar l'aïllament dels joves—, ha generat un còctel explosiu a diversos països del Sud Global, que és contestat amb una dura repressió policial.
Els joves que van sortir als carrers al Nepal el 8 de setembre passat i van aconseguir enderrocar el president del país en només 24 hores, utilitzaven un llenguatge generacional que l'han recollit els manifestants del Perú des de mitjans de setembre i els marroquins des de fa set dies. Però també ha traspassat fronteres la bandera 'Jolly Roger' amb barret de palla groc, característica dels corsaris del manga japonès One Piece, i que ha estat present també a Indonèsia, Filipines, Madagascar i el Paraguai.
Del hashtag #nepokids al Mundial de Futbol
Les xarxes socials han jugat un paper essencial en els aixecaments d'aquests països. Al Nepal, el detonant van ser els vídeos on els ostentosos fills de l'elit exhibien la seva vida de luxes, la qual cosa va suposar una indignació viral que va córrer com la pólvora amb els hashtags #nepobabies o #nepokids (termes que provenen del nepotisme de pares a fills) a Instagram i TikTok. Va ser la guspira que va fer encendre la flama i va exposar la corrupció del primer ministre Khadga Prasad Sharma. I, malgrat les desenes de morts, no només van enderrocar el seu govern, sinó que després d'una votació en línia, van aconseguir l'elecció de Sushila Karki, expresidenta del Tribunal Suprem del Nepal i reconeguda activista anticorrupció, com la successora.
Al Marroc, els joves de 15 a 29 anys, que representen el 25% de la població, reclamen "menys mundials i més hospitals". El país nord-africà serà un dels organitzadors —juntament amb Espanya i Portugal— de la Copa del Món de Futbol del 2030 i el govern d'Aziz Akhannouch, sota el regnat de Mohamed VI, s'ha bolcat amb la construcció d'estadis per albergar aquest esdeveniment en lloc de construir nous hospitals, com exigeix la GenZ 212 —el codi internacional telefònic del Marroc— a través de xarxes socials. El moviment juvenil marroquí, que fins ara vivia amb por les represàlies, ha esclatat amb revoltes massives a causa de la mort de vuit dones embarassades en un hospital d'Agadir, suposadament pel deteriorament dels serveis sanitaris. Les protestes van començar el dilluns de forma pacífica a les grans ciutats com Casablanca, Rabat, Tànger o la mateixa Agadir, però aviat es van estendre a tot el país i des de dimarts han tingut una deriva violenta, deixant més de 400 detinguts i prop de 300 ferits.
Les protestes que van començar per la situació del sistema sanitari, han derivat en demandes d'educació, ocupació i justícia social . Mentre que tant des del Ministeri de l’Interior com des de la Fiscalia s’ha advertit que els actes de vandalisme poden comportar penes de fins a cadena perpètua, els joves del moviment GenZ 212 ha demanat al rei Mohamed VI que, en virtut de les facultats que la Constitució marroquina atorga al monarca alauita, destitueixi a l’actual govern al complet pel seu “fracàs de garantir la justícia social” al país.
Madagascar i Llatinoamèrica se sumen a les protestes de la GenZ
Fins a Madagascar ha arribat la 'Jolly Roger' i l'onada mundial de protestes de la Generació Z amb la voluntat dels manifestants —persones amb estudis superiors entre 18 i 28 anys— de “canviar-ho tot”, és a dir, posar fi a la mala gestió del president Andry Rajoelina i a la corrupció. Segons les Nacions Unides, almenys 22 persones han mort i 100 van resultar ferides els últims dies de protestes, que inicialment es van dirigir contra els talls d'electricitat i l'escassetat d'aigua potable.
Al Perú, tot i que el desencadenant va ser la reforma del sistema de pensions, les mobilitzacions han continuat contra la presidenta Dina Boluarte —la mandatària llatinoamericana amb l'índex de popularitat més baix—, però també contra la corrupció i la creixent inseguretat ciutadana. I al Paraguai, diversos grups de joves s'estan mobilitzant des del 28 de setembre en demanda de millores als serveis i la salut pública.