El caos s’ha apoderat del Nepal. Desenes de milers de joves han pres els carrers i han atacat edificis governamentals, la residència del president i les seus dels principals partits polítics. Alguns grups armats han assaltat la casa de l’exprimer ministre del país i l’han agredit juntament amb la seva dona, que ha mort després d’haver estat cremada pels manifestants. D'altres han arrestat ells mateixos un dels ministres i l'han llançat al riu. Aquestes protestes tenen el seu origen en el veto del govern nepalès a xarxes socials com Instagram, X, TikTok, WhatsApp i Facebook; protestes on ahir van ser assassinades 19 persones que es manifestaven als carrers de Katmandú, la capital del país. Però qui són aquests joves? Qui són, en realitat, la Generació Z?
Sovint anomenada Gen Z o Zoomers, agrupa les persones nascudes aproximadament entre els anys 1997 i 2012. Són, doncs, els joves que avui tenen entre 13 i 28 anys. Aquesta generació, que segueix els Millennials i precedeix la Generació Alfa, és considerada la primera veritablement nadiua digital. Han crescut envoltats de tecnologia, amb accés constant a internet i a dispositius mòbils, i no conceben un món sense xarxes socials, aplicacions i informació instantània.
Una generació que no concep un món sense mòbils
Els que conformen la Generació Z es caracteritzen per una forta connexió amb la tecnologia, però també per un esperit crític i una gran consciència social. Diversos estudis apunten que són més oberts i sensibles a la diversitat cultural, ètnica i de gènere, i que participen activament en debats sobre justícia social, igualtat i drets humans. Són autodidactes per naturalesa i aprenen a través de recursos digitals, com tutorials, cursos en línia i comunitats virtuals. A més, molts joves de la Generació Z han demostrat una marcada mentalitat emprenedora: gràcies a les xarxes socials i a l’accés a eines creatives, han creat negocis, canals de contingut i projectes personals des de ben petits.
Un altre tret diferencial d’aquesta generació és la seva atenció a la salut mental. Els Zoomers parlen amb més naturalitat sobre temes com l’ansietat o la depressió, i han contribuït a trencar tabús històrics relacionats amb el benestar emocional. Aquesta obertura ha afavorit una societat més conscient i preparada per abordar aquests reptes.
Marcats per atemptats, crisis, pandèmies i grans moviments socials
Els esdeveniments històrics que han marcat el seu creixement també expliquen el seu caràcter. Han crescut en un context globalitzat i digitalitzat, testimoniant moments clau com els atemptats de l’11 de setembre a Nova York i els canvis geopolítics que en van derivar; la crisi financera del 2008 i les seves conseqüències econòmiques; l’augment de la preocupació pel canvi climàtic i l’activisme mediambiental; i, més recentment, la pandèmia de la COVID-19, que va transformar profundament el sistema educatiu i el mercat laboral.
Avui, la Generació Z és un motor de canvi cultural, econòmic i polític. Representen més del 30% de la població mundial i estan redefinint els models de consum, les tendències de moda, els hàbits de comunicació i fins i tot el llenguatge. Plataformes com TikTok, Twitch, X, Instagram i YouTube han canviat el panorama mediàtic i han posat el poder de la creació de contingut a les seves mans, trencant el monopoli dels mitjans tradicionals. A més, han tingut un paper actiu en moviments socials globals, com Fridays for Future liderat per Greta Thunberg, les protestes pro-democràcia a Hong Kong i l’Iran, i altres reivindicacions en defensa de la llibertat i la justícia arreu del món. A Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol van ser els que van impulsar el gegantí moviment del 15-M que volia transformar la societat i la política el 2011.
La Generació Z és, en definitiva, la primera generació plenament digital i global. Malgrat haver crescut en un context ple de reptes i incerteses, destaca per la seva creativitat, la seva capacitat d’adaptació i el seu compromís amb causes socials i mediambientals. Aquesta generació ja està deixant empremta i té el potencial de redefinir la política, l’economia i la cultura del segle XXI.