Després de dos anys de guerra devastadora, la Franja de Gaza afronta una situació crítica que combina una destrucció material sense precedents amb una profunda crisi social i política. Segons un reportatge detallat de CNN, la major part de Gaza està en ruïnes, amb més del 80% dels edificis danyats o destruïts, i amb infraestructures bàsiques com l’aigua, el sanejament i l’electricitat en col·lapse. Aquesta situació fa que la tasca de reconstrucció sigui titànica, no només per la magnitud física, sinó també pels reptes polítics i de seguretat que l’enclavament presenta.
Objectiu: reconstrucció física de Gaza
La tragèdia humana és evident en les xifres: gairebé 68.000 persones mortes, segons dades del Ministeri de Salut, controlat per Hamàs, i milers més desapareguts entre la runa. A més, la major part de la població viu en condicions extremadament precàries i depèn de l’ajuda humanitària per a la seva supervivència. La declaració d’una fam parcial en algunes zones per part de l’ONU ha generat una alarma internacional, que ha portat a un augment en l’entrada d’ajuda, però que encara resulta insuficient per a cobrir les necessitats bàsiques.
En aquest context, un dels principals reptes és la reconstrucció física de Gaza. El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) estima que s’hauran de retirar fins a 55 milions de tones de runa, l’equivalent a 13 piràmides de Giza, en un procés que no només és llarg sinó també perillós, ja que molts edificis en ruïna contenen municions sense detonar. A això se suma la necessitat de restaurar les infraestructures i serveis bàsics, per als quals es calcula que seran necessaris 20.000 milions de dòlars només en els primers tres anys. No obstant això, la promesa d’inversions per part de les potències regionals i internacionals encara no s’ha materialitzat, i la situació política genera grans incerteses.
Les rivalitats internes a Gaza
Paral·lelament, el conflicte polític i la seguretat representen un altre obstacle majúscul. Segons analistes citats per CNN, l’acord de pau negociat sota la mediació dels Estats Units i altres actors internacionals preveu la creació d’un organisme tecnocràtic palestí que gestionaria Gaza, supervisat per una junta internacional, i la presència d’una força de seguretat internacional. No obstant això, aquesta força encara no està desplegada i les tensions persisteixen. Hamàs, que controla grans parts de Gaza, ha reprimit amb duresa qualsevol dissidència interna i ha realitzat execucions que evidencien el buit d’autoritat i la violència latent a la regió.
A més, Israel ha fet col·lapsar el govern de Hamàs sense haver establert una alternativa clara, generant un buit que, segons experts, ha precipitat el deteriorament de l’ordre cívic i social. Milícies locals armades per Israel lluiten contra les faccions de Hamàs en una guerra territorial dins de Gaza, la qual cosa incrementa la inestabilitat. Aquestes dinàmiques dificulten encara més el desplegament d’una força internacional i la implementació d’un pla de governança estable.
Les relacions entre els diferents actors palestins, així com la influència de països àrabs i potències internacionals, seran claus per determinar si l’acord de pau i la reconstrucció prosperen. De fet, Hamàs ha indicat que estaria disposat a cedir el control polític si es compleixen certs requisits, però la profunda desconfiança entre les parts i la complexitat del panorama local plantegen un futur ple d’incerteses. D'aquesta manera, Gaza afronta una doble crisi: la necessitat urgent i colossal de reconstruir un territori físicament devastat i la imprescindible pacificació d’un entorn marcat per rivalitats polítiques internes, violència i una manca d’autoritat estable.