Empat tècnic. Emmanuel Macron i Jean-Luc Mélenchon es mantenen frec a frec en la primera volta de les eleccions legislatives franceses, amb gairebé el 100% dels vots escrutats. L'aliança Ensemble (Junts), que inclou el partit La República en Marxa del president francès, supera per tan sols nou centèsimes la coalició d'esquerres Nova Unió Popular Ecologista i Social (Nupes). Un empat que es produeix amb rècords d'abstenció entre l'electorat francès, ja que se situa al voltant del 52,5%. Quedi clar que l'actual rècord és el del 2017, quan l'abstenció va ser del 51,3%.

Les dades oficials del Ministeri de l'Interior indiquen que la formació de Macron ha aconseguit el 25,75% dels vots, mentre que la de Mélenchon s'ha quedat el 25,66%. La diferència és mínima, de només 21.359 vots (5.857.561 pels primers i 5.836.202 pels segons). Per altra banda, l'Agrupació Nacional de Marine Le Pen se situa en el tercer lloc (amb el 18,68%), amb menys vots que els que van obtenir en les eleccions presidencials de l'abril. Nupes i Ensemble se situen clarament per davant tant del partit d'extrema dreta com d'Els Republicans (10,42%) i de Reconquesta! (4,24%).

Projecció d'escons

Respecte de la distribució d'escons, sembla que el partit de Macron no podrà renovar la seva majoria absoluta a l'Assemblea Nacional (de 289 escons). L'institut Elabe li atribueix entre 270 i 310 seients, mentre que la projecció d'Ifop-Fiducial li atorga entre 180 i 210, lluny dels 260-300 escons que preveu Harris. Per la seva banda, la coalició de Mélenchon obtindria entre 150 i 220 escons, per passar a ser la primera força de l'oposició. Els conservadors d'Els Republicans quedarien en el tercer lloc respecte del nombre d'escons (amb entre 33 i 80 diputats), per davant dels ultradretans d'Agrupació Nacional (amb entre 5 i 45 seients). De moment, s'han repartit cinc diputats: quatre per Nupes i un per Ensemble. Això és perquè en determinades circumscripcions han superat el 50% del vot, de manera que no cal que vagin a la segona volta.

Tot això són resultats provisionals, a falta de la celebració de la segona volta de les eleccions legislatives que tindran lloc el pròxim 19 de juny (coincidint amb les eleccions andaluses). Les xifres apunten a la possibilitat que es produeixi el que tradicionalment s'anomena a França com a cohabitació: un president d'un partit i un govern de signe diferent recolzat en una majoria legislativa. Recordem que Macron ja va guanyar les últimes eleccions presidencials, celebrades a l'abril d'enguany. Poc després de la victòria, va renovar el seu executiu (del qual va sortir el catalanista Jean Castex). 

L'ultradretà Zemmour, fora

La primera volta de les eleccions legislatives franceses serveix per cribrar candidats. Per una banda, el polèmic Manuel Valls no va aconseguir passar el primer tall d'aquestes legislatives. Per una altra, el dirigent ultradretà Éric Zemmour tampoc no ha pogut arribar a la segona volta. Concretament, no ha assolit els vots necessaris a la circumscripció de Var per obtenir un escó a l'Assemblea Nacional francesa. Zemmour, candidat pel partit Reconquesta! ha sigut la tercera opció en aquesta votació (23,19%), per darrere de la candidata d'Ensemble Sereine Mauborgne (28,51%) i del candidat d'extrema dreta Philippe Lottiaux d'Agrupació Nacional (24,74%), segons dades oficials publicades pel Ministeri de l'Interior. El dirigent ultradretà va ser un dels principals agitadors de la recent campanya electoral per a l'Elisi a l'hora d'oferir una alternativa d'extrema dreta a la que planteja Marine Le Pen, qui finalment va aconseguir passar a la segona volta i enfrontar-se a qui fou guanyador dels comicis, Emmanuel Macron.

A la Catalunya Nord, l'Agrupació Nacional de Le Pen s'ha imposat en les tres circumscripcions. En dues d'elles, la formació de Macron ha quedat en segona posició i, per tant, passen a la segona volta de les legislatives. En la tercera, ha estat la coalició de Mélenchon qui s'ha guanyat el passi a la final del pròxim 19 de juny.