França ha fet un pas històric en la regulació del final de la vida. El president Emmanuel Macron ha promulgat la llei que legalitza l’eutanàsia i el suïcidi assistit, després que la norma fos publicada aquest dimecres al Journal officiel de la República Francesa, el tràmit que en permet l’entrada en vigor.
El text reconeix un nou dret a l’anomenada "ajuda a morir", però limita l’accés a les persones que compleixin una sèrie de requisits. L’Assemblea Nacional francesa va aprovar definitivament la llei el 15 de juliol, amb 366 vots a favor i 182 en contra, després d’un llarg recorregut parlamentari marcat per la divisió entre les dues cambres.
Quines condicions s'hauran de donar?
La norma estableix que podran sol·licitar aquesta ajuda les persones majors d’edat que tinguin la nacionalitat francesa o que resideixin de manera estable i regular al país. També hauran de patir una malaltia greu i incurable que comprometi el pronòstic vital en una fase avançada o terminal i que provoqui un deteriorament irreversible de l’estat de salut.
Un altre requisit és l’existència d’un patiment físic o psicològic relacionat amb la malaltia que no pugui ser alleujat o que el pacient consideri insuportable. La llei deixa fora, però, els casos en què el patiment sigui exclusivament psicològic i no estigui vinculat a una patologia física greu.
El procediment també exigeix que el pacient mantingui la capacitat de prendre decisions de manera lliure i conscient. La petició haurà de formular-se davant d’un metge o un infermer i quedar formalitzada per escrit. Posteriorment, serà sotmesa a una avaluació col·legiada per comprovar que es compleixen totes les condicions.
Suïcidi assistit vs. eutanàsia
La llei diferencia entre les dues formes d’ajuda. En el cas del suïcidi assistit, serà el mateix pacient qui s’administrarà la substància destinada a provocar la mort. Quan no pugui fer-ho físicament, podrà ser un metge o un infermer qui l’administri, en un procediment que correspon a l’eutanàsia. Un cop autoritzada la petició, la persona haurà de confirmar la seva decisió després d’un període mínim de reflexió de dos dies. El sistema busca així garantir que la voluntat es mantingui fins al moment de l’administració.
Segons l’Assemblea Nacional, la llei és el resultat d’un procés parlamentari que es va allargar durant més de dos anys i que va generar importants discrepàncies polítiques. El Senat francès, de majoria conservadora, havia defensat una posició més restrictiva sobre les condicions d’accés, mentre que els diputats van acabar imposant el text final.
El Consell Constitucional va examinar la norma abans de la seva promulgació i va validat-ne el principi general, tot formulant algunes reserves sobre determinats aspectes del procediment. El Consell d’Estat francès, que havia analitzat el projecte abans de la seva tramitació parlamentària, també havia remarcat que l’accés quedava sotmès a criteris mèdics i personals estrictes.
La promulgació situa França entre els països europeus que han optat per regular l’ajuda mèdica per morir. La nova legislació, però, no estableix un accés general a l’eutanàsia o al suïcidi assistit, sinó que el restringeix a pacients que compleixin tots els criteris previstos i superin el procediment d’avaluació establert.
El debat sobre el final de la vida, lluny de tancar-se amb l’aprovació de la llei, continuarà ara al voltant de la seva aplicació, la formació dels professionals sanitaris i les garanties per assegurar que les decisions dels pacients siguin lliures i informades.