Un antic responsable de comunicació vinculat a estructures institucionals russes afirma que algunes de les imatges més conegudes de Vladímir Putin podrien haver estat preparades o escenificades amb finalitats propagandístiques. Les declaracions es recullen en una entrevista publicada pel mitjà Point Media, que atribueix aquestes revelacions a un exmembre de l’entorn comunicatiu del Kremlin.
Segons aquest testimoni, la construcció de la imatge pública del president rus hauria estat dissenyada durant anys amb l’objectiu de projectar una figura de lideratge físic, domini simbòlic i connexió directa amb activitats considerades d’alt valor patriòtic o militar. No es tractaria d’accions improvisades, sinó d’escenes planificades per reforçar un relat polític molt concret.
Les gestes heroiques de Putin
Un dels episodis citats és el del 2011 al mar Negre, quan Putin va aparèixer submergit i va “descobrir” unes àmfores antigues. Aquella escena va ser àmpliament difosa pels mitjans russos i presentada com una expedició arqueològica real. Segons el testimoni recollit per Point Media, les peces haurien estat col·locades prèviament al lloc de la immersió després d’haver estat traslladades des d’un museu.
Russie: un ex-expert en PR, responsable comm' de la "société russe de géographie" livre des détails inédits sur des coups de comm' de Poutine:
— Sébastien Gobert (@SebaGobert) June 27, 2026
- en 2011, quand il plongea en mer Noire et trouva "miraculeusement" des amphores antiques. Celles-ci avaient tout juste été 1/ pic.twitter.com/jETXOAOf1F
Un altre cas que menciona és el del vol amb ala delta amb ocells migratoris, una de les imatges més conegudes del mandat de Putin. Aquest tipus d’aparicions, habituals en els anys en què el president rus reforçava la seva presència mediàtica amb activitats físiques i escenes d’aventura, haurien estat també coordinades per generar un impacte visual i simbòlic fort. Segons el mateix relat, aquell episodi hauria acabat amb una lesió durant l’aterratge, un fet que hauria reduït posteriorment aquest tipus d’activitats públiques d’alt risc. Tampoc en aquest cas hi ha confirmació independent sobre els detalls concrets de l’accident.
empruntées d'un musée (pas très étonnant mais intéressant d'avoir la confirmation)
— Sébastien Gobert (@SebaGobert) June 27, 2026
- dans la foulée, Poutine s'était mis en scène sur un deltaplane: il se serait abimé la colonne vertébrale à l'atterrissage, provoquant des douleurs atroces et un long traitement. C'était la 2/ pic.twitter.com/qxzhp0Tpbt
L’entrevista també descriu el funcionament intern dels equips de comunicació vinculats a l’Estat rus. Segons aquest antic responsable, part de la feina consistia a dissenyar situacions que permetessin reforçar la presència mediàtica del president i d’altres figures del poder, combinant elements institucionals amb escenificacions pensades per la tele i la premsa internacional.
En aquest context, es menciona la implicació d’institucions com el Ministeri de Defensa o la Societat Geogràfica Russa, que segons el testimoni haurien servit en alguns casos com a plataformes per amplificar aquest tipus d’accions comunicatives. Aquestes afirmacions, però, no han estat tampoc verificades de manera independent i no existeix confirmació oficial per part del Kremlin.
dernière opération comm' de la sorte pour le dirigeant, qui aimait jusque là s'exhiber torse nu.
— Sébastien Gobert (@SebaGobert) June 27, 2026
- le PRiste s'exprime aussi sur son ancien boss Shoïgou, ministre de la défense et patron de la "société russe de géographie": "il fallait toujours inventer un moyen de 3/ pic.twitter.com/Vd9L9nan7d
El control de la imatge pública de Putin
Tot i això, la idea que la imatge pública de Vladímir Putin està altament controlada no és nova. Diversos analistes i periodistes han descrit durant anys una estratègia de comunicació basada en la projecció d’una figura forta, activa físicament i associada a escenes de risc o lideratge natural. Aquest relat forma part del que sovint s’ha interpretat com una estratègia de propaganda política molt estructurada.
En aquest sentit, mitjans internacionals han analitzat en altres ocasions el caràcter altament coreografiat d’algunes aparicions públiques del president rus, que no només tenen una funció informativa, sinó també simbòlica. Les imatges de Putin pescant, caçant o pilotant vehicles han estat interpretades com a part d’una narrativa destinada a reforçar la seva autoritat. L’entrevista publicada per Point Media torna a situar aquest debat al centre: fins a quin punt la figura de Putin respon a una construcció comunicativa planificada o reflecteix accions reals pensades per a la seva difusió pública.
