L'excomissari europeu de Justícia i exviceprimer ministre belga, Didier Reynders, ha estat formalment acusat de blanqueig de capitals i d'altres possibles delictes, segons han publicat els diaris Le Soir, De Standaard i altres. Segons els mitjans belga, les explicacions sobre els diners en efectiu que es gastava en compra de bitllets de loteria, fins a 3.000 euros al dia, no han convençut el jutge instructor, que va formalitzar els càrrecs el mes d'octubre. L'excomissari, del partit liberal Moviment Reformista, va ser un gran aliat de Ciudadanos a les institucions europees i es va veure involucrat en les negociacions per a la llei d'amnistia i la renovació del Consell General del Poder Judicial dins de la política espanyola i catalana.
Investiguen 1.000.000 d'euros
El polític belga, que també va ocupar el càrrec de ministre de Finances (1999-2011) i ministre d'Afers Estrangers (2011-2019), va ser comissari fins al 30 de novembre del 2024. Va començar a ser investigat després d'una denúncia presentada per la Unitat de Processament d'Informació Financera (Ctif) i la Loteria Nacional de Bèlgica, que van detectar transaccions sospitoses en què hi havia implicades grans sumes utilitzades per a la compra de loteria electrònica. L'agost passat va sortir a la llum, d'altra banda, que la Fiscalia belga havia obert una investigació al banc ING a Bèlgica per possible tràfic d'influències en el marc del cas de suposat blanqueig de capitals. Les autoritats estan examinant l'adquisició de loteria per un valor de 200.000 euros per part de Reynders i busquen clarificar la procedència de prop de 800.000 euros dipositats en comptes corrents al seu nom en un lapse de deu anys.
Reynders i Catalunya
Durant la seva època com a comissari de Justícia, Reynders era l'encarregat de vigilar l'aplicació del dret europeu i de fer complir els principis de l'estat de dret als estats membres. Per aquesta raó, es va veure involucrat en la negociació de la llei d'amnistia, com el moment en el qual va demanar els continguts de la mateixa al govern espanyol quan el text del projecte de llei encara no havia estat acordat ni finalitzat. En el seu paper de comissari, també va fer de mediador entre el PSOE i el PP per a la renovació del Consell General del Poder Judicial. Més enllà d'això, també va ser polèmica la seva trobada amb Societat Civil Catalana en el marc del conflicte per l'aplicació del 25% de castellà a les aules, ja que els comissaris, segons el codi de conducta, no poden reunir-se amb organitzacions no registrades, com era el cas d'SCC. En canvi, va rebutjar reunir-se amb el president a l'exili, Carles Puigdemont, qui va denunciar que no era “apte per a elaborar informes sobre el compliment de l'estat de dret”.