Tot va començar en un pub, entre cerveses i records de camp. Quatre antics militars britànics, units per l’amistat i el servei, debatien com embarcar-se en una aventura amb propòsits solidaris. Un d’ells va llençar una idea que va fer callar la taula: i si pugem l’Everest?
“No hi ha manera. No puc passar-me entre quatre i vuit setmanes fora, pujant muntanyes,” va dir Al Carns, parlamentari britànic, en declaracions a CNN. Però la resposta d’un amic va ser inesperada: existia una manera revolucionària de reduir el temps d’aclimatació. La clau? El gas noble xenó, inhalat prèviament.
Aquest mes, el grup —un pilot, un polític, un empresari i un emprenedor— s’embarca en una expedició llampec per coronar l’Everest en només set dies. Volaran des del Regne Unit a Katmandú, pujaran amb helicòpter fins al camp base i, des d’allí, intentaran el cim en pocs dies. Segons informava la mateixa cadena, seria una fita sense precedents.
La preparació inclou la inhalació de xenó deu dies abans, com a part d’un programa organitzat per Furtenbach Adventures. El seu fundador, Lukas Furtenbach, explicava a CNN Travel que el xenó “estimula la producció natural d’eritropoetina (EPO), una hormona que fomenta la creació de glòbuls vermells”, imitant els efectes de l’aclimatació prolongada a l’altitud.
Què diu la comunitat científica?
Furtenbach afirma haver provat el mètode personalment a l’Aconcagua i posteriorment a l’Everest. Però la comunitat científica es mostra escèptica. Andrew Peacock, professor emèrit de medicina cardiovascular a la Universitat de Glasgow, explicava a la CNN que “l’efecte sobre els glòbuls vermells triga setmanes a manifestar-se”. A més, adverteix dels riscos d’utilitzar un gas anestèsic en alçades extremes.
També la Federació Internacional d’Alpinisme i Escalada (UIAA) ha expressat preocupació. En un comunicat recollit per la mateixa cadena, assenyala que “no hi ha evidència que el xenó millori el rendiment a la muntanya” i que un mal ús pot comportar “compromís respiratori, sedació significativa i fins i tot la mort”.
Tot i això, Carns i els seus companys, formats en unitats militars d’elit, confien en la seva preparació: més de 500 hores dormint en tendes hipòxiques, entrenament rigorós i una acurada gestió del risc. “El xenó només és una part petita, potser millora el nostre rendiment un 5 o 10%, però sobretot pot reduir els riscos d’edema o mal d’altura greu”, explica a la CNN.
Will Cockrell, autor d'Everest, Inc., apuntava també a CNN que “l’Everest ja no és alpinisme pur”, i que avui dia conviuen estils molt diferents d’ascens. “És com fer un tour accelerat per la Capella Sixtina”, diu. Potser no es tracta del temps que passes a la muntanya, sinó del motiu pel qual hi vas.