Les converses entre els Estats Units i l’Iran sobre el programa nuclear han acabat sense acord després de més de 21 hores de negociacions. El vicepresident nord-americà, JD Vance, ha abandonat la trobada sense concessions per part de Teheran, deixant oberts escenaris complexos per a l’administració de Donald Trump. El resultat no ha sorprès del tot, però planteja una pregunta immediata: i ara què? La Casa Blanca es troba davant dues opcions difícils: iniciar un procés negociador llarg i incert o reprendre un conflicte que ja ha provocat una de les majors disrupcions energètiques de l’era moderna.

Vance ha evitat donar detalls concrets sobre el contingut de les converses, però ha deixat clar el posicionament nord-americà. “Hem deixat molt clar quines són les nostres línies vermelles”, va afirmar davant dels mitjans, afegint que també han explicitat “en què estem disposats a acomodar-los”. Segons el vicepresident, “han decidit no acceptar els nostres termes”.

L’error de càlcul de Washington

El desacord actual a Islamabad reprodueix amb exactitud el bloqueig de finals de febrer a Ginebra, unes converses liderades llavors per Steve Witkoff i Jared Kushner. En aquella ocasió, la negativa de l'Iran a desfer-se de les seves reserves d'urani gairebé aptes per a armament va trencar les negociacions. Això va portar Donald Trump a ordenar una campanya ininterrompuda de 38 dies d’atacs amb míssils i bombardejos, iniciada el 28 de febrer. Segons el Pentàgon, es van colpejar més de 13.000 objectius iranians, incloent-hi arsenals de míssils, bases militars i la indústria d'armament. Washington confiava que aquesta demostració massiva de força faria cedir Teheran, però la resposta iraniana ha estat de resistència. Lluny de claudicar, l'Iran ha endurit la seva postura durant l'actual i fràgil treva de dues setmanes —declarada pels EUA per alleujar la crisi energètica mundial—, i ara exigeix compensacions econòmiques pels danys patits.

Mentrestant, Donald Trump haurà de decidir els pròxims passos. L’administració tem quedar atrapada en una negociació llarga com la que va culminar amb l’acord nuclear durant el mandat de Barack Obama, que va requerir dos anys i múltiples concessions.

La treva actual, de només dues setmanes, expira el 21 d’abril, i la possibilitat de reprendre les hostilitats continua sobre la taula. Tanmateix, aquesta opció té costos elevats: l’anterior escalada va afectar fins al 20% del subministrament mundial de petroli, disparant preus i generant escassetats en sectors clau.

Un dels punts centrals del conflicte és l’estret d’Ormuz, vital per al trànsit energètic global. L’Iran ha situat el seu control en el centre de les demandes, juntament amb compensacions pels danys de la guerra i l’aixecament de sancions. Washington rebutja pagar reparacions i defensa que qualsevol alleujament de sancions hauria de ser gradual.

Mentrestant, ambdues parts es consideren vencedores del primer assalt.