Els Estats Units i l'Iran han anunciat aquest diumenge un acord per posar fi a la guerra i, previsiblement, reobrir l'estret d'Ormuz després de més de cent dies de guerra. Un nou conflicte a l'Orient Mitjà que ha generat greus turbulències en el mercat global del petroli, ja que Ormuz és un enclavament fonamental per al comerç mundial, pel qual passa una cinquena part del petroli mundial. Washington i Teheran signaran la pau el pròxim divendres 19 de juny a Suïssa, si bé per ara no es coneixen gaire més detalls concrets del text. Tot apunta que, ara sí, s'acaba el conflicte que van iniciar el 28 de febrer passat els Estats Units i Israel amb una ofensiva a gran escala sobre la República Islàmica, en què va morir l'aiatol·là Ali Khamenei —al poder des del 1989, i ara succeït com a líder suprem pel seu fill, Mojtaba Khamenei.
Segons ha anunciat el mateix Trump a la xarxa Truth Social, l'acord permetrà la reobertura d'Ormuz i, a canvi, els Estats Units aixecarà el bloqueig marítim que imposen des de l'abril sobre els vaixells que surten i entren de ports iranians. "L'acord amb la República Islàmica de l'Iran ja està complet. Enhorabona a tothom! Amb aquest escrit, autoritzo plenament l'obertura sense peatge de l'estret d'Ormuz i, simultàniament, autoritzo l'aixecament immediat del bloqueig naval dels Estats Units. Vaixells del món, arrenqueu els motors! Que flueixi el petroli!", ha escrit en una publicació. El mandatari americà ha pressionat perquè s'anunciés l'acord coincidint amb el seu 80è aniversari, que ha celebrat amb un combat de la UFC a la Casa Blanca.
El vicecanceller iranià, Ali Gharaibabadi, ha confirmat que el text de l'acord ja s'ha tancat i ha assegurat que aviat es publicarà perquè el poble iranià pugui consultar "els guanys" aconseguits. No obstant això, ha advertit que l'Iran respondrà decisivament "on hi hagi un incompliment" per part de Washington. Per part seva, la Secretaria del Consell Suprem de Seguretat Nacional de l'Iran ha oficialitzat en un document que "la guerra i les operacions militars en tots els fronts, incloent-hi el Líban, finalitzaran de manera immediata i permanent a partir d'aquesta nit" i que "el bloqueig marítim contra l'Iran serà aixecat de manera immediata i completa".
L'acord entre totes dues parts l'ha corroborat també el primer ministre pakistanès, Shehbaz Sharif, mediador destacat els últims mesos entre Washington i Teheran. El mandatari pakistanès ha afirmat que, després de la signatura de la setmana vinent, començaran les converses tècniques per a implementar l'acord. Segons Sharif, totes dues parts han declarat de manera oficial "la fi immediata i permanent de les operacions militars a tots els fronts", incloent-hi l'ofensiva israeliana al Líban. De fet, aquest mateix diumenge Trump ha tornat a picar el crostó al seu principal aliat a la regió, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per un nou atac contra Beirut.
Following intensive talks, we are pleased to announce that the Peace Deal between the United States of America and Islamic Republic of Iran has been REACHED. Both sides have declared the immediate and permanent termination of military operations on all fronts, including in…
— Shehbaz Sharif (@CMShehbaz) June 14, 2026
Trump va iniciar el conflicte obert el 28 de febrer passat amb un atac conjunt amb Israel contra l'Iran, anomenada operació Fúria Èpica. El van seguir nombrosos bombardejos per part de l'exèrcit israelià que van anar eliminant una part important dels alts comandaments del règim islàmic. L'Iran va respondre tallant l'estret d'Ormuz i amb bombardejos puntuals sobre Tel-Aviv durant aquests mesos. El mandatari americà havia promès que la guerra s'acabaria en cinc setmanes i que derivaria en un canvi de règim a l'Iran, tot argumentant que s'havia de posar fi al pla de nuclearització de Teheran perquè la República Islàmica no pogués arribar a desenvolupar armes nuclears. Tanmateix, el president estatunidenc s'ha vist forçat a negociar amb el règim dels aiatol·làs una sortida al conflicte, obligat per una escalada del preu de la gasolina a les portes de les eleccions de mig mandat de novembre als Estats Units.
Les incògnites de l'acord: l'Iran "mai tindrà una arma nuclear"
Malgrat l'anunci de l'acord, encara hi ha moltes incògnites sobre els detalls del text. L'Administració estatunidenca havia fixat com a principal objectiu de les negociacions aconseguir que la República Islàmica renunciés a qualsevol ambició d'obtenir una arma nuclear i cedís als Estats Units el seu material enriquit per a la seva destrucció. L'Iran, que sempre ha sostingut que el seu programa nuclear té fins pacífics i científics, ha exigit reiteradament als Estats Units l'aixecament de sancions econòmiques i l'alliberament de milers de milions de dòlars en fons iranians bloquejats, però Washington ha descartat fins ara facilitar el lliurament de diners a Teheran.
Tanmateix, el vicepresident dels Estats Units, JD Vance, ha afirmat després de l'anunci de l'acord que l'Iran "mai tindrà una arma nuclear" i que això ho poden afirmar "amb seguretat i confiança". "Tenim molta feina per fer, però hem aconseguit una gran victòria aquesta nit", ha asseverat. El vicepresident americà ha anunciat que té intenció d'anar a la signatura oficial de l'acord.
El preu del petroli Brent cau
Després de l'anunci s'han succeït les reaccions. Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia s'han mostrat aquest dilluns disposats a aixecar sancions a l'Iran. També han afirmat que volen col·laborar amb els Estats Units, l'Iran i l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) per a això i han reiterat que Teheran "mai ha de fer-se amb una arma nuclear". Espanya, per la seva part, ha celebrat l'acord i felicitat l'esforç dels mediadors, com també ho han fet Austràlia o el Japó. El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha valorat l'entesa com a "un pas decisiu cap a una solució pacífica al conflicte".
El preu del barril de petroli Brent ha baixat amb força aquest dilluns, un 4,67%, fins als 83 dòlars, després de l'acord de pau aconseguit entre els Estats Units i l'Iran que permetrà l'obertura de l'estret d'Ormuz. A les 7:00 hores d'aquest dilluns, el Brent, el cru de referència d'Europa, baixa aquest 4,67% en el mercat de futurs de Londres, fins als 83,27 dòlars el barril, el seu nivell més baix des de principis de març.