L’1 de gener de 2026 fa quaranta anys que Espanya i Portugal van entrar a la Unió Europea, un dels passos més importants en la història contemporània d’ambdós països i del projecte comunitari en general. Fa quatre dècades, l’adhesió va suposar tant un punt d’arribada com de sortida per a Espanya i Portugal. Segons analistes del Real Instituto Elcano, marcar el final de la fase de consolidació democràtica i va obrir la porta perquè ambdós països liberalitzessin les seves economies, modernitzessin la seva societat i ampliessin la seva influència en el món. 

Els efectes econòmics i socials han estat evidents en tots dos casos. Des del 1986, Espanya ha rebut més de 185.000 milions d’euros en fons europeus, destinats a infraestructures, ocupació i innovació, cosa que ha contribuït a connectar territoris i modernitzar serveis públics. Paral·lelament, Portugal també ha experimentat una transformació robusta: la seva economia s’ha tornat més oberta i competitiva, amb un augment sostingut del PIB i la creació de llocs de treball.

Els canvis per als ciutadans

Per al ciutadà comú, la pertinença a la UE ha ampliat drets i oportunitats. La llibertat de mobilitat dins l’espai Schengen ha facilitat que milions de persones visquin, estudiïn o treballin en altres països europeus. En el cas portuguès, més de 55.000 estudiants universitaris han cursat estudis a través d’Erasmus+ en els últims anys, mentre que a Espanya són milions els joves que han participat en aquest tipus de mobilitat educativa.

La política agrícola comunitària ha transformat el camp a banda i banda de la península. A Espanya, ha reforçat sectors com l’oleícola o els cítrics, mentre que a Portugal gairebé 200.000 agricultors reben cada any suport vital de les polítiques agrícoles de la UE. Aquest suport ha estat un element clau per mantenir la competitivitat i la sostenibilitat agràries, segons destaca una nota la mateixa Comissió Europea. 

Parlament Europeu / ACN

Cooperació transfronterera

També hi ha exemples concrets de cooperació transfronterera i projectes compartits. Iniciatives com les jornades a la Eurociutat Tui–Valença celebren com la lliure circulació ha millorat la vida quotidiana de les persones que viuen a banda i banda de la frontera, destacant la importància del treball conjunt en àmbits com el desenvolupament rural i la cultura local, argumenta una nota de la Representació de la UE a Espanya

Els indicadors macroeconòmics mostren la magnitud del canvi: en només quatre dècades, l’economia espanyola ha passat d’una renda per càpita de 7.300 euros el 1985 a més de 31.000 euros el 2024, i les exportacions han creixut fins a representar un terç del PIB. La població ha augmentat i l'esperança de vida s’ha incrementat notablement, passant dels 76 als 84 anys. Aquestes xifres reflecteixen no només l’efecte de la integració econòmica, sinó també avanços en educació, sanitat i qualitat de vida. 

Espanya i Portugal, presents

Espanya i Portugal no només han rebut els beneficis de la integració: també han contribuït a reforçar la Unió. Amb presidents d'institucions europees i una participació activa en la definició de polítiques comunitàries, ambdós països han aportat experiència i veu pròpia al projecte europeu. Quaranta anys després, el suport ciutadà continua sent majoritari. La commemoració del 2026 arriba en un context en què es reivindica la Unió no només com un mercat comú, sinó com un espai de valors compartits de llibertat, cohesió i solidaritat. Sota el lema "Des de 1986", Espanya i Portugal, juntament amb la resta de membres, continuen mirant cap al futur per afrontar nous reptes juntament amb Europa.

Ursula von der Leyen / Efe

Què representa per al teu dia a dia la UE?

A banda de les xifres macroeconòmiques, la integració europea ha tingut efectes palpables en la vida quotidiana de milions de persones. Per a moltes famílies espanyoles i portugueses, la lliure circulació dins l’espai Schengen ha convertit en habitual viatjar, estudiar o treballar a l’estranger sense controls fronterers, una oportunitat que abans de 1986 era gairebé inexistent. Aquesta llibertat s’ha concretat en programes com Erasmus+, que han permès a centenars de milers de joves accedir a experiències acadèmiques i professionals en altres països europeus, enriquint el seu currículum i la seva visió del món. La ciutadania europea també implica drets pràctics com la Targeta Sanitària Europea, que facilita l’accés a assistència mèdica en els països de la Unió, o la possibilitat de fer pràctiques remunerades en institucions de la UE per a joves que volen començar carrera en un entorn internacional. 

Al dia a dia, els fons europeus han ajudat a millorar serveis i infraestructures que toquem constantment: des de la banda ampla a casa i la modernització de carreteres fins a projectes de renovació urbana o impuls de l’economia local. A Espanya, per exemple, els fons de cohesió han fet possible que milions de llars tinguin accés a internet d’alta velocitat i han impulsat la rehabilitació d’espais públics; a Portugal, la millora de la xarxa ferroviària i l’impuls de connectors moderns han reduït el temps i cost dels viatges dins i fora del país. Aquestes transformacions són percebudes per la ciutadania no només com a estadístiques, sinó com a millores reals en la qualitat de vida, l’accés a serveis i les oportunitats laborals i educatives que s’obren a conseqüència de la integració europea. 

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!