L’endemà de la signatura que oficialitzava l’acord entre Israel i Hamàs a la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh, liderada per un triomfal i pletòric Donald Trump, l’alto el foc a la Franja de Gaza sembla que es manté un dia més. Un dia després que Hamàs lliures a la Creu Roja tots els ostatges vius que quedaven a l’enclavament palestí, així com quatre dels 28 ostatges morts, la Franja encara l’inici d’un llarg (i costós) procés de reconstrucció. El necessari ajut humanitari segueix aturat per Israel, que no ha anunciat cap data per a la reobertura del crucial pas de Rafah. A l’altra banda de la frontera, les famílies dels ostatges relaten als mitjans israelians les penúries viscudes pels ostatges durant els 737 dies que ha durat el seu captiveri a mans de la milícia palestina després dels atacs de Hamàs al sud d’Israel el 7 d’octubre de 2023 que van deixar més de 1.200 víctimes mortals i 251 ostatges retinguts a la Franja. Les morts, però, no s’han aturat tampoc aquest dimarts. Com a mínim sis palestins han estat assassinats aquest dimarts per trets de l’exèrcit israelià, cinc de les quals al nord de l’enclavament. L’exèrcit israelià ha reconegut haver disparat contra els palestins per “creuar la línia groga i apropar-se a forces de les IDF al nord de Gaza, una clara violació de l’acord”. Tot i això, tot indica que l’alto el foc es manté aquest dimarts, amb esperança a ambdues bandes de la frontera.
Els ostatges tornen a casa
En virtut de l’acord d’alto el foc signat entre Hamàs i Israel, el grup palestí va lliurar el dilluns els 20 ostatges que seguien retinguts amb vida a l’enclavament palestí. Els familiars d’alguns d’aquests ostatges, han aprofitat l’avinentesa del retorn per explicar als mitjans locals la violència física i psicològica que els alliberats han patit durant els dos anys de captiveri. Natasha, la mare de Maxim Herkin, un dels alliberats aquest dilluns, ha explicat que el seu fill “està molt dèbil” i que evita parlar sobre l’ocorregut a Gaza. “Ha perdut molt de pes. No parla en absolut del que ha viscut. No vaig fer cap campanya pública pel seu alliberament perquè havia estat oficial de l’exèrcit i temia que es vengessin d’ell”, ha explicat.
Per la seva banda, el pare d’Evyatar David, de 24 anys, i un dels ostatges que es van poder veure en vídeos publicats per Hamàs aquest estiu, ha declarat que el seu fill es recupera lentament i que “estarà bé”. “Segueix dèbil, amb deficiències minerals i nutricionals, però intenta tranquil·litzar-jos”, ha dit en declaracions televisades. Ha explicat també que els seus captors el van “matar de fam” i que “va patir maltractament físic i psicològic”. Segons ha relatat, els segrestadors li deien al seu fill que Israel l’estava buscant per matar-li i que “estava a punt del col·lapse”. “Però és una persona forta”, ha assegurat. Els 20 ostatges alliberats són: Nimrod Cohen (20), Rom Braslavski (21), Bar Kupershtein (23), Evyatar David (24), Maxim Herkin (37), Elkana Bohbot (36), Segev Kalfon (27), Yosef Haim Ohana (24), Matan Zangauker (25), Ariel Cunio (28), David Cunio (35), Avinatan Or (32), Eitan Horn (38), Eitan Mor (25), Alon Ahel (24), Ziv y Gali Berman (27), Guy Gilboa Dalal (24), Omri Miren (48) i Matan Angrest (22).
Sense data per reobrir Rafah
D’igual forma, es van lliurar a la Creu Roja els cossos de quatre dels 28 cadàvers d’ostatges que havien de ser entregats, la qual cosa segons les famílies dels ostatges suposa una greu i flagrant violació de l’acord. El nivell de destrucció a la Franja és tal, però, que complica les labors de cerca i identificació dels cadàvers dels ostatges, que el Comitè Internacional de la Creu Roja ha descrit com “un repte enorme”. Per tal d’acontentar les famílies descontentes i fer front a “l’incompliment” de Hamàs, Israel ha anunciat que el pas de Rafah seguirà tancat, sense especificar cap data per a la seva reobertura, que és crucial per tal d’assegurar el flux de la necessària ajuda humanitària cap a l’enclavament. Egipte esperava poder reobrir el pas completament durant les pròximes hores, però l’anunci d’Israel posa en dubte que es pugui produir fins que es trobin i tornin els 24 ostatges morts que falten. UNICEF ha demanat aquest dimarts que Israel obrís tots els punts d’entrada d’ajuda humanitària cap a la Franja de Gaza i que agilitzés els procediments per a la seva autorització, afirmant que tenen “1.300 camions pereparats per entrar a Gaza, a més de materials per a sis canalitzacions d’aigua, medicaments, equipament mèdic i vacunes”.
Ciutat de Gaza comença a aixecar la runa
Ciutat de Gaza, amb el suport de l’estat de Qatar, ha començat aquest dimarts les obres per retirar les runes i obrir els carrers de la ciutat després de la destrucció provocada pels bombardejos israelians i les operacions militars de les IDF durant els últims dos anys. Un portaveu de l’administració municipal ha avisat, però, que l’operació serà titànica, ja que un 90% de les vies de Ciutat de Gaza han estat completament o parcial destruïdes per la guerra a la Franja. Així i tot, el municipi segueix treballant per “obrir 20 avingudes, retirar les runes i permetre als desplaçats tornar”. Per la seva part, l’alcalde de la ciutat, Yahya al Sarraj, ha afirmat que el municipi pateix una “greu escassetat de recursos” per facilitar la circulació dels ciutadans. “No disposem de recanvis ni de materials de construcció per al manteniment dels pous d’aigua”, ha indicat, referint-se a la greu manca de recursos materials a la Franja.
En aquest sentit, el president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest dimarts des del Líban que França i Egipte organitzaran “en les pròximes setmanes” una “conferència humanitària per a Gaza”, l’objectiu de la qual serà “la represa duradora de les operacions humanitàries i després la reconstrucció”. Les Nacions Unides han afirmat aquest dimarts que la reconstrucció de la Franja, on segons el mateix organisme el nivell de destrucció és del 84% de les construccions, requerirà com a mínim 70.000 milions de dòlars (60.000 milions d’euros), dels quals 20.000 (17.000 milions d’euros), hauran de ser invertits en els pròxims tres anys per fer viable la vida al territori palestí. El representant del Programa per a l’Assistència al Poble Palestí de l’ONU, Jaco Cilliers, ha estimat en 55 milions les tones de runes que s’hauran de retirar per la destrucció d’infraestructures de tota mena provocada per la guerra. Cilliers ha comentat que els treballs de reconstrucció hauran de bregar amb dos aspectes molt delicats, com la presència de cadàvers que han quedat sota els enderrocs, així com el risc que suposen projectils que han quedat sense explotar.