Cop dur per Theresa May i els conservadors britànics. Els tories han guanyat les eleccions d'aquest dijous perdent la majoria absoluta aconseguida per David Cameron el 2015, i es queden amb 318 diputats, enfront dels 331 aconseguits fa dos anys. Els dubtes sobre la seguretat del Regne Unit després dels últims atemptats a Londres i Manchester i alguns errors de campanya de la 'premier', al costat del impuls dels laboristes en unes eleccions molt polaritzades, han deixat May en un pitjor lloc.

Per la seva banda, el laborista Jeremy Corbyn ha aconseguit 29 diputats més fins a arribar als 261 escons, amb el que aconsegueix recuperar terreny després del daltabaix de les últimes eleccions. Quan va començar la campanya, Corbyn se situava a 20 punts percentuals dels conservadors, però finalment, ha aconseguit retallar molt la distància.

Tot i que en escons hi ha una diferència àmplia, de 57 diputats, el percentatge de vot entre els dos grans partits és només d'un 2.4%. Els Conservadors han aconseguit un 42.4% dels vots i els Laboristes un 40.0%, però el sistema first past the post (el que guanya en una circumscripció s'ho emporta tot) ha perjudicat els de Corbyn.

Govern amb l'ajuda dels Unionistes de l'Ulster

Aquestes serien unes males dades per a la primera ministra que fins ara tenia 331 diputats i que va convocar les eleccions, quan les enquestes li donaven un amplia avantatge, per reforçar tant la seva figura davant les negociacions amb Brussel·les per la sortida de la UE, com per a ampliar la majoria parlamentària a Westminster

Tot i això, l'actual primera ministra, Theresa May, ha assegurat que té intenció d'intentar formar govern, i així li ho ha comunicat aquest divendres a la reina Isabel II, després d'una reunió al Palau de Buckingham. Tot i no haver obtingut la majoria absoluta, May té la intenció de mantenir-se al número 10 de Downing Street amb l'ajuda dels 10 diputats del partit unionista d'Irlanda del Nord, el DUP.

636324532832918089

Davallada de l'SNP

Els resultats tampoc han estat bons pels independentistes escocesos de l'SNP. La formació de la ministra principal, Nicola Sturgeon, aspirava a retenir els històrics 56 escons en els Comuns, dels 59 que corresponen a Escòcia, i que va aconseguir en les eleccions generals de 2015. Finalment, però, ha quedat lluny d'aquestes expectatives, perden fins a 21 diputats i quedant-se amb 35 representants.

Els analistes, però, no consideren que aquests resultats desacreditin el full de ruta d'Sturgeon de convocar un nou referèndum per la independència, sinó una polarització entre Conservadors i Laboristes amb la negociació del Brèxit de fons. Abans de l'any 2015, quan es van celebrar les últimes eleccions generals, els nacionalistes només tenien 6 diputats al Parlament i aquesta nació històrica era el clar bastió dels laboristes.

Per altra banda, el Partit Liberal Demòcrata de Tim Farron ha augmentat 4 diputats, aconseguint-ne 12 en front dels 8 que tenia fins ara, però no ha acabat de superar el desastre sofert fa dos anys, quan va ser durament castigat per la seva coalició prèvia amb els conservadors. En aquella ocasió van perdre fins a 49 diputats. Mentre, el partit populista de dretes UKIP, dirigit per Paul Nuttall, i que aspirava a sumar algun escó, finalment no n'ha aconseguit cap.

El terrorisme marca les eleccions

Les eleccions, que havien d'estar clarament centrades en les propostes dels diferents partits sobre com portar el Brèxit, i sobre si havia de ser dur o tou, ha acabat marcada pel terrorisme. Els últims atacs que ha viscut la Gran Bretanya, han marcat la recta final de les eleccions, i han debilitat la primera ministra.

Primer va ser l’atemptat a Manchesteron 22 persones van perdre la vida en esclatar una bomba en un concert juvenil. Després el que va tenir lloc dissabte passat a Londreson van morir fins a vuit persones entre atropellats i apunyalats. Tots dos van ser reivindicats per Daesh, i han posat en qüestió l’estratègia en seguretat de la primera ministra.

May, que va ser ministra de l’Interior des del 2010 i fins l’any passat, s’hauria emportat el cop electoral d’aquests atemptats. Se la culpa d’haver retallat en policies l’any 2011, posant en dubte la seguretat, i també se li atribueix l’error d’haver baixat el nivell d’alerta poc abans del nou atemptat.

636325143723247829 (1)

Un error de May?

Les eleccions van ser una aposta personals de Theresa May per enfortir-se davant els sectors més durs del seu partit i per marcar el seu lideratge en les negociacions per la sortida de la Unió Europea.

L'actual primera ministra va arribar al poder el passat mes de juliol, després de la dimissió de David Cameron en guanyar l'opció del Brèxit, però sense passar per les urnes. Aquest fet, va ser el que va portar-la a convocar el Regne Unit a unes noves eleccions, al·legant que el país necessitava un lideratge "fort" per afrontar la negociació de la sortida de la Unió Europea. Aleshores, tenia majoria absoluta al parlament, però el seu lideratge estava força qüestionat dins i fora el partit i, tot i haver promès no celebrar unes eleccions fins al 2020, el passat 18 d'abril va fer un cop de volant i va cridar a les urnes.

En aquell moment, les enquestes li auguraven una bons resultats, amb un ampli avantatge sobre els laboristes i ampliant la majoria absoluta. Res feia pensar que les coses podien canviar tant i tan ràpid. Els resultats de les eleccions, però, indiquen que la jugada de May hauria estat un error.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat