És possible que un gitano i català voti per un partit xenòfob i nacionalista francès com el Reagrupament Nacional? A Perpinyà tot és possible, com confirma el Toni, un gitano català del barri de Sant Jaume. “N’hi ha molts, d’aquests!”, certifica des de la terrassa del Cafè Floreal, a la plaça Josep Cassanyes. És reticent a donar la seva opinió sobre Marine Le Pen, puja a cavall guanyador (“Macron, Macron!”); però aixeca el polze convençut quan se li pregunta per Louis Aliot, l’alcalde ultra de la ciutat. Amb 120.000 habitants, és el municipi més gran governat per l’extrema dreta francesa. No debades, la candidata va decidir tancar la campanya de la primera volta a la capital de la Catalunya Nord.

Simptomàtic, la regió d’Occitània i el departament de Pirineus Orientals (Catalunya del Nord) són dels territoris més a l’esquerra de tot l’Estat francès. Però el juny del 2020, en plena pandèmia, Louis Aliot, exparella sentimental de Marine Le Pen, va consumar l’assalt i es va convertir en batlle amb 53% dels vots en segona volta. Li va prendre a l’alcalde de Besiers, Robert Menard, el relleu de ciutat més gran governada per l’extrema dreta. I el passat diumenge 10, tot el mapa, tant Perpinyà (27,3%) com Pirineus Orientals (32,7%) i Occitania (24,6%) es van tenyir de negre, de negre lepenista. També en indrets simbòlics com Elna (36,7%) o Argelers (32,6%).

Amb 120.000 habitants, Perpinyà és la ciutat més gran governada per l’extrema dreta francesa

Ja ha arribat el temps primaveral i no ha passat el cicle electoral, que culminarà el juny amb les eleccions legislatives. És fàcil escoltar converses animades a les terrasses dels cafès del centre de Perpinyà sobre què passarà. “Amb tot el que han dit d’ella, i amb totes les crides a faire barrage (bloquejar-la), és un miracle que hagi arribat on ha arribat”, reflexiona una dona d’edat avançada. “Efectivament”, li respon la seva filla. Fins al punt que creuen que és possible un canvi.

La relació de Marine Le Pen amb la ciutat de Perpinyà és, des de fa molts anys, molt estreta. Especialment arran de la relació sentimental que va mantenir amb Louis Aliot, avui portaveu de la seva campanya presidencial. Fins al punt, com assenyala el sociòleg Gautier Sabrià, que s’ha guanyat la simpatia dels seus habitants en un enclavament molt allunyat de París, que no està acostumat a veure “els polítics de Paris”. En canvi, contraposa Sabrià, “és relativament trobar-se Marine Le Pent prenent un cafè o passejant, com una veïna més”.

perpinya castellet - Nicolas Tomás
FOTO: El Castellet, al centre de Perpinyà, amb la senyera i la tricolor francesa hissades (Nicolas Tomás)

El factor personal hi pot ajudar, i molt, però Perpinyà compta amb tots els ingredients per ser un còctel explosiu. És una de les ciutats més pobres de França: abans de la pandèmia, el 32% de la seva població vivia per sota del llindar de la pobresa. També és un dels territoris més colpejats per l’atur: amb xifres oficials de finals de 2021, arribava fins al 13% de la població, de les més altes de tot el país, quan en bona part de França se situa entre el 4 i el 6%. I és una ciutat que ha vist passar els polítics tradicionals sense que resolguin res. El clan familiar dels Alduy van repartir-se el poder durant cinquanta anys: el pare Paul Alduy del 1959 al 1993 i el fill Jean-Paul Alduy del 1993 al 2009. Els va succeir Jean-Marc Pujol, també de la dreta tradicional i també acusat de clientelisme, que va acabar d’aplanar el camí als ultres.

Pablo Bonat: "Ho han provat tot i no ha funcionat. Ni la dreta tradicional a l’Ajuntament ni l’esquerra al departament"

Pablo Bonat fa nou anys que va arribar a Perpinyà des de Barcelona i n’ha pogut copsar l’evolució durant l’última dècada. Aquest professor de català en un institut públic assenyala diversos factors per explicar la força que té l’extrema dreta a la ciutat. Per una banda, un cansament dels polítics tradicionals. “Ho han provat tot i no ha funcionat. Ni la dreta tradicional a l’Ajuntament ni l’esquerra al departament”, constata. Per altra banda, que és un “enclavament”, que fins i tot cal remuntar-se al Tractat dels Pirineus, que l’ha convertit fins avui en un “territori deixat”, abandonat i aïllat, que ha caigut massa lluny de París. Si a això se li suma les xifres de pobresa i precarietat, conclou Bonat, el Reagrupament té camp per córrer, com s’ha vist.

En la mateixa línia va el diagnòstic que fa Gautier Sabrià, especialista en extrema dreta. “Hi ha un efecte a nivell estatal: les classes populars s’estan anant a l’extrema dreta. I, si es tracta de parlar de precarietat, cap millor exemple que la Catalunya Nord”, sosté aquest sociòleg perpinyanenc. A banda, afegeix com Perpinyà s’ha convertit en un “banc de proves” per a Marine Le Pen, on hi ha desplegat molts esforços i ha pogut avaluar la seva nova estratègia de "desdemonització". Com ara fa la candidata presidencial, l’actual alcalde va arribar al poder sent proper –ja no era el típic candidat enviat des de París– i centrant el seu discurs en la qüestió econòmica i social. I també jugant amb la catalanitat, amb la qüestió folklòrica, com quan va prometre que el primer ple municipal seria bilingüe, en francès i català. Un discurs impostat –va acabar sent exclusivament en francès i ha perseguit judicialment iniciatives pel català– però que ha permès que s’estengui més enllà: malgrat l’abstenció més elevada, el Reagrupament Nacional va ser la primera força a Còrsega en primera volta, amb el 28,5% dels vots. “Perpinyà ha estat un banc de proves i un èxit per a l'extrema dreta”, sintetitza Sabrià. Tant ell com Bonat constaten, a més, que no ha existit una oposició ciutadana organitzada que li planti cara; que tothom ha mirat per les seves “capelletes”.

Ha canviat res amb l’extrema dreta al poder? Segons Gautier Sabrià, ben poca cosa. “Els primers mesos van estar marcats per la covid i el confinament. Després no he vist gaire diferència”, admet el sociòleg. Potser en la presència policial, apunta. De fet, abans d’aquesta conversa a la plaça Cassanyes, s’ha produït una redada en un pis. Hi han arribat fins a una vintena d’agents. Pablo Bonat apunta que sí que ha canviat en una cosa: la comunicació. “Comunica qualsevol cosa que fa. I cada dos per tres apareix a les tertúlies de París. Dona l’aparença que Perpinyà juga alguna cosa a París”, explica el professor.

Gautier Sabrià: "Perpinyà ha estat un banc de proves i un èxit per a l'extrema dreta"

I amb això en semblen tenir prou. Els veïns de Perpinyà veuen com tampoc ha estat el desastre que deien la resta de polítics, que ha fet com els seus predecessors i fins i tot hi ha incidit més en aspectes com la seguretat. Alguns diuen que votaran per Marine Le Pen i molts altres prefereixen reservar-se el sentit del seu vot. Però el banc de proves de Perpinyà ha permès normalitzar la presència de l'extrema dreta.

perpinya barri sant jaume - Nicolas Tomás
FOTO: El barri de Sant Jaume, casa dels gitanos catalans, és un dels més desfavorits de França (Nicolas Tomás)

El barri-paradigma

A la plaça del Puig s’hi escolta fins i tot un gall cantar. I això que Sant Jaume és un barri cèntric d’una ciutat important. Però no ha perdut del tot les essències: els habitants al carrer, els nens jugant-hi fins la matinada, les olors… I el que no és tan romàntic, com la brutícia o la droga. S’ha arribat a qualificar de “gueto” per la premsa i hi coincideixen tots els requisits de la misèria: la taxa de pobresa més alta de França, un atur del 80%, un absentisme escolar en xifres similars… La degradació es veu en els seus edificis, molts dels quals s’aguanten dempeus per grans bigues de ferro que en la majoria de casos –no sempre– impedeixen que es facin runes. Sant Jaume també és el barri dels “gitanos catalans” i des de fa unes dècades també de magrebins, fet que ha provocat conflictes. I un barri paradigmàtic de l’extrema dreta a Perpinyà, on els gitanos poden elevar algú com Louis Alliot a alcalde.

Va passar el 2017 a les presidencials i el 2020 a les municipals. Al capdavant, fent campanya, hi havia Alain Jiménez, també conegut com a Nounours (os de peluix, en francès), un important representant de la comunitat gitanocatalana de Perpinyà. Va implicar-s’hi de ple i va mobilitzar el vot per l’extrema dreta, fart dels partits tradicionals, de la misèria i, per què no dir-ho, de la comunitat magrebina. Va arribar a ser contractat pel nou ajuntament, però ell es va rebel·lar quan va veure que la seva política a Sant Jaume era la mateixa que la dels predecessors. “Vaig dir que era un embustero i en tres dies era al carrer”, assegura.

Jiménez: "Entre Macron i Le Pen, no tinc cap dubte. Ella té més avantatges per a nosaltres. Ell va contra els pobres"

En la primera volta ha fet campanya per Mélenchon (“havia de guanyar, havia de guanyar”), i de fet va guanyar al barri el passat diumenge 10. Però, de cara a aquest diumenge, Alain Jiménez tornarà a la casella de sortida: “Si Marine fa les coses bé, la prefereixo. Entre Macron i ella, no tinc cap dubte. Ella té més avantatges per a nosaltres. Ell més dolent no pot ser pitjor. Ha matat els hospitals, la gent, els vells… Ho ha matat tot. És un criminal”. Matisa que no li “agrada” especialment Le Pen, però no es penedeix de res del que hagi fet.

A Nounours no li preocupa que el Reagrupament Nacional sigui un partit d’extrema dreta amb acusacions de racisme. “Racista… Ho és amb els dolents. No amb nosaltres, la gent tranquil·la”. I ho porta immediatament en la seva campanya contra l’actual president de la República: “Preferim ser acusats de racistes que tenir la vida impossible. Macron va contra els pobres”.

perpinya barri sant jaume - Nicolas Tomas
FOTO: Touati i Bengueddache preparen entre 400 i 450 àpats al dia (Nicolas Tomás)

Als antípodes hi ha Louisa Bengueddache, d’origen algerià. Diu que parla una mica de català “perquè ha crescut a Sant Jaume”, però no s’hi atreveix. Està en un local, amb altres veïnes, repartint menjar. Cada dia preparen entre 400 i 450 àpats. “Vine a la nit, és esgarrifós la pobresa que hi ha”, lamenta. Ells no fan distincions: “Aquí ens ve de tot i els atenem: francesos, algerians, marroquins, gitanos… De tot”. No pot dir el mateix dels polítics, que fan “favoritisme” segons l’origen. Tampoc de l’ambient que s’ha creat: “Si ets francès et miraran d’una manera, i si ets algeriana, com jo, d’una altra. Però jo també soc francesa, eh?”.

Malgrat el “favoritisme” i la “estigmatització”, és capaç de veure-li coses bones a Louis Aliot, que “ha fet feina”, “ha netejat” i “hi ha més policia, que a nosaltres no ens concerneix”. També és capaç de comprendre que els seus veïns puguin acabar votant per Marine Le Pen: “La gent n’està farta. Sobretot pel poder adquisitiu. Ara una ampolla d’oli costa quatre euros. Quatre euros! La gent lluita per ella mateixa perquè no els dona per viure”.

La Louisa sempre ha estat molt implicada a nivell polític. Recorda com fins i tot la va rebre el president François Hollande. A la primera volta va votar i va fer votar per Jean-Luc Mélenchon per carregar-se Marine Le Pen. “Gairebé me’n surto”, diu rient. I a la segona volta també ho té clar: “Has apuntat que serà Macron qui guanyarà?”, es vol assegurar.  Caldrà veure si els seus veïns pensen el mateix. Tot sembla indicar que no.